En 1975, España va iniciar un llarg i dificil camí per a recuperar la llibertat i la democràcia. En 2025, 50 anys després, recordem l'inici d'aquest èxit col·lectiu i celebrem el país pròsper, plural i democràtic en el qual ens hem convertit.
Otras monografies de Memòria Democràtica
España en llibertat. 50 anys
1945. Libération: Després de la petjada de La Nou i els seus homes
La Nou va ser la companyia de l'exèrcit francès integrada majoritàriament per exiliats republicans espanyols que va participar de manera decisiva en l'alliberament de París i va continuar combatent fins a la derrota del nazisme. Però la seva història constitueix un exemple particularment eloqüent de les dinàmiques de silenci.
De l'èxode i el vent. Exili espanyol al Magreb (1939-1962)
El relat de l'exili republicà espanyol està encara manifestament incomplet. S'ha escrit i parlat molt de sobre l'exili mexicà o el francès, però es va ignorar de manera injusta i injustificada, o es va relegar a un segon pla, l'odissea viscuda pels prop de 13.000 homes, dones i nens que, al març de 1939, van creuar el Mediterrani cap als territoris colonials francesos del nord d'Àfrica. Aquesta ex posició contribueix a saldar, a la fi, aquest deute històric.
Per la vostra llibertat i la nostra. Els jueus iugoslaus en les Brigades Internacionals
La publicación de este libro es fruto directo de la exposición celebrada en el Instituto Cervantes de Belgrado. Una iniciativa que ha logrado combinar con acierto el rigor académico con la sensibilidad necesaria para reconocer también a quienes, desde otras partes del mundo, lucharon por la libertad y la democracia en España, incluso a costa de sus propias vidas.
Dibujos per a una Guerra. 1936-1939
Noranta anys després de l'inici de la Guerra d'España, aquest llibre —Dibuixos per a una guerra— ens convida a mi rar, de front i sense complaença, el rostre d'aquell trauma col·lectiu que va fracturar la vida de milions d'espanyols. El fa a través dels ulls més purs i vul nerables: els de les nenes i nens que, llapis en mà, van intentar comprendre l'horror que els envoltava. En els seus dibuixos palpita la memòria més sincera d'un país ferit, una memòria que no es rendeix a l'oblit ni a la indiferència.
La conspiració judeo maçònica. La construcció d'un mite
La anomenada “conspiració judeo-maçònica-comunis ta”, columna vertebral de l'imaginari franquista, va ser més que una fantasia persecutòria: va ser un dispositiu de poder amb conseqüències reals sobre vides, liber tades i cossos. Avui, cinquanta anys després de la mort de Franco i en ple aniversari de la nostra marxa democràtica, aquesta construcció de l'odi torna a interpel·lar-nos pel que aquesta exposició es concep com una invitació a mirar de front els mecanismes que van convertir una mentida en justifi cación de la violència d'Estat.
El art en la lluita per la llibertat. Celebrant la Constitució espanyola
L'exposició “L'art en la lluita per la llibertat. Celebrant la Constitució espanyola” és un viatge per la mirada crítica que durant dècades de dictadura va sostenir la resistència al totalitarisme a través de l'art i que, a partir d'una fita de convivència tal com va ser la Constitució de 1978, va poder conformar el retrat d'un país nou, un país que estrenava democràcia i drets humans.
Quina Camb16!: De la dictadura a la democràcia
Cambio16 va ser molt més que un setmanari. Va ser una trinxera sense armes, una plataforma d'idees quan opinar lliurement podia suposar presó, censura o exili. En les seves pàgines es va narrar –i en molts casos es va anticipar– la transició d'una España grisa i temorosa a una societat plural, viva i decidida a mirar-se sense por. A través de les seves portades, cròniques, editorials i denúncies, Cambio16 va contribuir a conrear una consciència democràtica en amplis sectors de la població, dotant de paraules i d'imatges a una ciutadania que necessitava entendre el que ocorria i trobar la seva pròpia veu.
María Lejárraga: una veu en l'ombra (1874-1974)
María de la O Lejárraga va descobrir molt nena que el teatre era una impugnació de l'impossible. Tot po dia ser tal dit tal fet sobre les taules d'un escenari. Era un pensament tan reparador com desafiador per a una dona espanyola nascuda en l'últim quart del segle xix. Una jove mestra, formada intel·lectual ment a l'empara de la Institució Lliure d'Ensenyament, transmisora d'uns valors d'igualtat i llibertat que farien eclosió, anys més tard, amb l'arribada al nostre país de la Segona República i l'accés de les muje cap de bestiar a la plena ciutadania.
Carmen de Burgos, Colombine (1867 - 1932). La modernització d'Espanya
Escritora, periodista, traductora, biògrafa, incansable cronista de viatges, reportera de guerra, Carmen de Burgos va ser de les primeres a obrir camí i a rmar públicament uns valo cap de bestiar de justícia i llibertat, vedats per a les dones, que ella, mestra de formació, va vincular sempre a l'educació i a un ideari regeneracionista del qual va ser entusiasta impulsora.
Donde el blat creix més alt
Documental realitzat per la Secretària d'Estat de Memòria Democràtica per la directora de cinema espanyola Pilar Pérez Solano amb la finalitat de donar a conèixer la metodologia emprada en l'exhumacions, segons el que es preveu en l'I pla quadriennal d'exhumacions de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme