En 1975, España va iniciar un llarg i dificil camí per a recuperar la llibertat i la democràcia. En 2025, 50 anys després, recordem l'inici d'eixe èxit col·lectiu i celebrem el país pròsper, plural i democràtic en el qual ens hem convertit.
Otras monografies de Memòria Democràtica
España en llibertat. 50 anys
1945. Libération: Després de la petjada de La Nou i els seus homes
La Nou va ser la companyia de l'exèrcit francés integrada majoritàriament per exiliats republicans espanyols que va participar de manera decisiva en l'alliberament de París i va continuar combatent fins a la derrota del nazisme. Però la seua història constituïx un exemple particularment eloqüent de les dinàmiques de silenci.
De l'èxode i el vent. Exili espanyol al Magreb (1939-1962)
El relat de l'exili republicà espanyol està encara manifestament incomplet. S'ha escrit i parlat molt de sobre l'exili mexicà o el francés, però es va ignorar de manera injusta i injustificada, o es va relegar a un segon pla, l'odissea viscuda pels prop de 13.000 homes, dones i xiquets que, al març de 1939, van creuar el Mediterrani cap als territoris colonials francesos del nord d'Àfrica. Esta ex posició contribuïx a saldar, a la fi, eixe deute històric.
Per la vostra llibertat i la nostra. Els jueus iugoslaus en les Brigades Internacionals
La publicació d'este llibre és fruit directe de l'exposició celebrada en l'Institut Cervantes de Belgrad. Una iniciativa que ha aconseguit combinar amb encert el rigor acadèmic amb la sensibilitat necessària per a reconéixer també als qui, des d'altres parts del món, van lluitar per la llibertat i la democràcia en España, fins i tot a costa de les seues pròpies vides.
Dibujos per a una Guerra. 1936-1939
Noranta anys després de l'inici de la Guerra d'España, este llibre —Dibuixos per a una guerra— ens convida a mi rar, de front i sense complaença, el rostre d'aquell trauma col·lectiu que va fracturar la vida de milions d'espanyols. El fa a través dels ulls més purs i vul nerables: els de les xiquetes i xiquets que, llapis en mà, van intentar comprendre l'horror que els envoltava. En els seus dibuixos palpita la memòria més sincera d'un país ferit, una memòria que no es rendeix a l'oblit ni a la indiferència.
La conspiració judeo maçònica. La construcció d'un mite
La anomenada “conspiració judeo-maçònica-comunis ta”, columna vertebral de l'imaginari franquista, va ser més que una fantasia persecutòria: va ser un dispositiu de poder amb conseqüències reals sobre vides, liber tades i cossos. Hui, cinquanta anys després de la mort de Franco i en ple aniversari de la nostra marxa democràtica, eixa construcció de l'odi torna a interpel·lar-nos pel que esta exposició es concep com una invitació a mirar de front els mecanismes que van convertir una mentida en justifi cación de la violència d'Estat.
El art en la lluita per la llibertat. Celebrant la Constitució espanyola
L'exposició “L'art en la lluita per la llibertat. Celebrant la Constitució espanyola” és un viatge per la mirada crítica que durant dècades de dictadura va sostindre la resistència al totalitarisme a través de l'art i que, a partir d'una fita de convivència tal com va ser la Constitució de 1978, va poder conformar el retrat d'un país nou, un país que estrenava democràcia i drets humans.
Quina Camb16!: De la dictadura a la democràcia
Cambio16 va ser molt més que un setmanari. Va ser una trinxera sense armes, una plataforma d'idees quan opinar lliurement podia suposar presó, censura o exili. En les seues pàgines es va narrar –i en molts casos es va anticipar– la transició d'una España grisa i temorosa a una societat plural, viva i decidida a mirar-se sense por. A través de les seues portades, cròniques, editorials i denúncies, Cambio16 va contribuir a cultivar una consciència democràtica en amplis sectors de la població, dotant de paraules i d'imatges a una ciutadania que necessitava entendre el que ocorria i trobar la seua pròpia veu.
María Lejárraga: una veu en l'ombra (1874-1974)
María de la O Lejárraga va descobrir molt xiqueta que el teatre era una impugnació de l'impossible. Tot po dia ser tal dit tal fet sobre les taules d'un escenari. Era un pensament tan reparador com desafiador per a una dona espanyola nascuda en l'últim quart del segle xix. Una jove mestra, formada intel·lectual ment a l'empara de la Institució Lliure d'Ensenyament, transmisora d'uns valors d'igualtat i llibertat que farien eclosió, anys més tard, amb l'arribada al nostre país de la Segona República i l'accés de les muje cap de bestiar a la plena ciutadania.
Carmen de Burgos, Colombine (1867 - 1932). La modernització d'Espanya
Escritora, periodista, traductora, biògrafa, incansable cronista de viatges, reportera de guerra, Carmen de Burgos va ser de les primeres a obrir camí i a rmar públicament uns valo cap de bestiar de justícia i llibertat, vedats per a les dones, que ella, mestra de formació, va vincular sempre a l'educació i a un ideari regeneracionista del qual va ser entusiasta impulsora.
Donde el blat creix més alt
Documental realitzat per la Secretària d'Estat de Memòria Democràtica per la directora de cinema espanyola Pilar Pérez Solano amb la finalitat de donar a conéixer la metodologia emprada en l'exhumacions, segons el que es preveu en l'I pla quadriennal d'exhumacions de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme