El Ministeri de Cultura inicia els tràmits per a declarar Bé d'Interès Cultural l'hangar dissenyat per Eduardo Torroja de l'Aeroport de Barajas

• L'edifici és un exemple excepcional del patrimoni industrial espanyol de la primera meitat del segle XX
• Aquesta actuació comporta l'aplicació de la màxima figura de protecció prevista en la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol

El Ministeri de Cultura ha iniciat els tràmits per a declarar Bé d'Interès Cultural (BIC), en la categoria de Monument, l'hangar 1 de l'Antiga Zona Industrial (AZI) dissenyat per l'enginyer Eduardo Torroja Miret (1899-1961), situat en l'Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas. El Boletín Oficial del Estado publica avui la incoació de l'expedient, que comporta l'aplicació de la màxima figura de protecció prevista en la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol.

L'edifici és una obra clau d'enginyeria del segle XX i un exemple excepcional del patrimoni industrial espanyol de la primera meitat d'aquest segle. L'hangar forma part de la planificació global de la zona industrial de l'aeroport i va ser concebut per a donar resposta a la necessitat d'una instal·lació aeronàutica de gran capacitat.

El projecte pren com a referència el model previ desenvolupat per Torroja en l'Aeroport de Torrejón, la solució estructural del qual va ser premiada en el concurs de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). Entre 1942 i 1949, l'enginyer va dissenyar i va construir a Madrid tres hangars de grans cobertes metàl·liques —Torrejón, Barajas i Quatre Vents—, tots ells adjudicats mitjançant Concursos Nacionals pel Ministeri de l'Aire.

Disseny i característiques constructives

Des del punt de vista arquitectònic i constructiu, l'hangar es configura com una única nau rectangular destinada a cobrir una àmplia superfície d'ús aeronàutic. El disseny respon a criteris de funcionalitat i racionalitat constructiva, amb exigències tècniques precises: un dels costats majors havia de quedar completament lliure, es limitava la presència de suports intermedis i es garantia una altura adequada per a l'ús aeronàutic. L'estructura va ser concebuda per a resistir el seu propi pes, les càrregues de neu i l'acció del vent. La solució estructural ideada per Torroja s'articula entorn d'una gran jàssera longitudinal, concebuda com una biga triangulada en K, sobre les que es donen suport a les cintres transversals de la coberta. Aquest sistema optimitza la distribució d'esforços, redueix el pes dels elements i assegura l'estabilitat del conjunt. El procés constructiu va ser innovador per a la seva època, ja que l'estructura metàl·lica es va assemblar completament en el sòl i després es va elevar amb un sistema de gats.

En la seva imatge exterior, l'edifici respon a un caràcter estrictament funcional. La configuració perimetral facilita l'accés rodat i la façana presenta una composició senzilla amb esquerdejat continu i diversos elements tècnics visibles que reforcen el caràcter industrial del conjunt i evidencien el seu ús al llarg del temps.

En l'actualitat

Les ampliacions realitzades en la dècada de 1960 van transformar la configuració original de l'hangar, en ocultar l'estructura de la coberta. No obstant això, una intervenció de rehabilitació al començament del segle XXI va permetre recuperar els valors essencials de l'edifici i restituir la visibilitat de la sostrada, respectant el disseny original. En l'actualitat, l'hangar es troba en bon estat de conservació.