· Els episodis catastròfics, en la seva majoria provocats pels incendis forestals, que s'han produït entre el 31 de març i el 27 de juliol de 2026 a Andalusia, Aragó, Illes Balears, Principat d'Astúries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, La Rioja, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, País Basc, Regió de Múrcia i Comunitat Valenciana
· El reial decret inclou els incendis en la Comunitat de Madrid i les províncies d'Àvila i Toledo que van motivar la declaració d'emergència d'interès nacional el passat 23 de juliol i també l'originat recentment en el municipi castellonenc de Vall d'Uixó
El Govern, a proposta del Ministeri de l'Interior, ha declarat aquest dimarts zones afectades per una emergència de protecció civil els territoris afectats per un total de 211 episodis catastròfics, en la seva majoria conseqüència d'incendis forestals, que s'han produït entre el 31 de març i el 27 de juliol de 2026 i que han provocat danys en comarques de catorze comunitats autònomes.
La declaració inclou els incendis originats en la Comunitat de Madrid i a les províncies d'Àvila i Toledo que van motivar la declaració d'emergència d'interès nacional el passat 23 de juliol, la primera vegada que s'adopta aquesta decisió en emergències derivades d'incendis forestals. També es recull l'incendi que s'ha produït recentment en el municipi castellonenc de Vall d'Uixó. En tots dos casos, els treballs d'extinció continuen en marxa.
L'acord del Consell de Ministres contempla, a més, la zona afectada per l'incendi dels Gallards, a la província d'Almeria, que ha constituït un dels episodis de major gravetat del període, per les seves conseqüències personals i materials, amb tretze persones mortes.
Durant el mes d'abril es van registrar incendis forestals a Galícia i a Astúries, entre els quals va destacar l'incendi forestal declarat en Ponteareas, a la província de Pontevedra, que va aconseguir la situació operativa 2 i va requerir el suport de mitjans estatals. A l'abril es van comunicar també un episodi de fenòmens costaners a Menorca i un altre de pluges i tempestes a Catalunya.
La inestabilitat meteorològica durant el mes de maig va registrar nous episodis de pluges i tempestes comunicats al CENEM a Mallorca, Múrcia i Catalunya. A La Rioja es van produir els despreniments d'un mur en Nalda i de part de la muralla del Castell de Sant Vicent de la Sonsierra.
La segona meitat del mes es va caracteritzar per l'increment d'incendis forestals, amb episodis destacats a Rugat i Benidorm, en la Comunitat Valenciana; Santa Eulària des Riu i Ca Anfos, a Eivissa; i Òrrius, a Catalunya.
Al començament del mes juny es van comunicar nous episodis de pluges a Catalunya, i va continuar en augment l'activitat dels incendis forestals, com els de Carrascoy-La Vall, en la Regió de Múrcia; Villanueva dels Castillejos, a Huelva; Padró, a la Corunya; i Boborás, a Orense, que van aconseguir la situació operativa 2.
Durant la segona quinzena del mes de juny, Castella i Lleó va registrar la coincidència de nombrosos incendis a la comarca del Bierzo, i també van aconseguir la situació operativa 2 els incendis d'Ezkabarte, Alcampell-Tamarite de Llitera i Uncastillo. A Catalunya, els incendis de Talavera, Forallac, Sant Quirze Safaja, Tàrrega i Tiana van fer necessària l'adopció de mesures de confinament preventiu en diferents nuclis de població.
En els últims dies del mes de juny es va produir un episodi de tempestes i pluges d'alta intensitat a La Rioja, associat a un avís taronja de l'Agència Estatal de Meteorologia, que va motivar l'activació de la fase d'emergència, situació operativa 1, del Pla Especial de Protecció Civil davant Inundacions de La Rioja (INUNCAR). Haro va ser el municipi més afectat, concentrant 70 actuacions després de registrar 54,9 l/m² de precipitació.
A la fi de juny i durant el mes de juliol, a més del tràgic episodi en Els Gallards, van aconseguir la situació operativa 2, entre altres, els incendis de Calçada de Calatrava, Leciñena, La Fueva, Borox, La Bisbal d'Empordà, Loporzano, Soneja i Peñarroya de Tastavins.
En els dies posteriors ha continuat l'elevada activitat dels incendis forestals, registrant-se nous episodis en diverses comunitats autònomes, especialment a Catalunya, Castella i Lleó, Illes Balears i la Comunitat de Madrid, que van motivar noves activacions dels corresponents plans de protecció civil en situació operativa 1 i 2.
Finalment, al costat d'aquests successos, durant el període inclòs en aquest Acord s'han produït altres emergències de protecció civil de diferent naturalesa, com a incendis en instal·lacions industrials, accidents en el transport de mercaderies perilloses i incidents en instal·lacions químiques o industrials, que van motivar l'activació dels corresponents plans de protecció civil i l'adopció de mesures de prevenció i protecció a la població.
Fora de l'àmbit temporal de l'acord, s'inclou l'episodi de forts vents registrat a Catalunya amb motiu de la borrasca «Marta», comunicat al Centre Nacional d'Emergències (CENEM) el 9 de febrer, després de l'activació del Pla especial d'emergències per risc de vent a Catalunya. Aquest succés no havia quedat comprès en els dos acords de declaració de Zona afectada greument per una emergència de protecció civil aprovats el 10 de febrer i el 7 d'abril.
Ajudes del Ministeri de l'Interior
De conformitat amb el que es disposa en l'article 24 de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil, l'acord recull ja una sèrie d'ajudes que els damnificats poden sol·licitar des del moment en el qual es va produir l'emergència i la gestió de la qual correspon al Ministeri de l'Interior.
Aquestes ajudes estan destinades a pal·liar danys personals; danys materials en habitatge i estris; despeses de corporacions locals; establiments industrials, mercantils i de serveis, així com a subvencionar a persones físiques o jurídiques que hagin realitzat prestacions personals i de béns per a respondre a les conseqüències de l'emergència.
També es preveu la possibilitat que s'aprovi una exempció de les taxes de l'Organisme Autònom Prefectura Central de Trànsit (duplicats de permisos de circulació o conducció, així com baixes de vehicles sinistrats) i per expedició del DNI.
La declaració de zona afectada per una emergència de protecció civil obre a més la via perquè altres departaments del Govern puguin habilitar altres ajudes pròpies dels seus àmbits competencials, i que poden ser les següents:
· Beneficis fiscals: el Ministeri d'Hisenda concretarà l'exempció en la quota de l'Impost sobre Béns immobles i la reducció en la quota de l'Impost sobre Activitats Econòmiques. Com és habitual, les ajudes per danys personals estaran exemptes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
· Mesures laborals i de Seguretat Social: els ministeris de Treball i Economia Social i d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions podran desenvolupar mesures laborals i bonificacions i exempcions de quotes de la Seguretat Social.
· Ajudes a les corporacions locals: el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica concediran ajudes, per un import de fins al 50 per cent, als projectes que executin les entitats locals per a reparar infraestructures, instal·lacions i equipaments municipals.
· Danys en infraestructures públiques i en el domini públic: tots els ministeris, en l'àmbit de les seves competències, podran declarar zona d'actuació especial, així com l'emergència de les obres per a reparar els danys causats en infraestructures de titularitat pública.
· En matèria de contractació, podran tenir la consideració d'obres, serveis o subministraments d'emergència, previ acord de l'òrgan de contractació conforme a l'article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, els contractes de reparació o manteniment d'infraestructures, equipaments o serveis, d'obres de reposició de béns perjudicats i de valoracions de danys, qualsevol que sigui la seva quantia.
· Es podrà declarar urgent l'ocupació dels béns afectats per les expropiacions derivades de la realització d'aquestes obres, conforme a la Llei d'Expropiació Forçosa, de 16 de desembre de 1954.