Ocasionalment, quan un administrador crea a un altre usuari (o quan un coordinador registra o convida a una nova autoritat) el correu que el sistema genera cap a aquest usuari no acaba d'arribar.
Quan l'usuari és nou el sistema li remet (de forma pràcticament immediata -escassos minuts-) un primer correu d'avís, anunciant-li un segon correu amb la contrasenya que triga entre 24 i 48 hores a lliurar-se. Si passades aquestes 48 hores no ha arribat el correu amb la contrasenya (o fins i tot el primer correu) el millor que es pot fer és restablir la seva contrasenya (comprovant abans que estigui ben escrita l'adreça en la seva fitxa d'usuari).
Aquest reestablecimiento envia una nova contrasenya immediatament (en menys de 5 minuts hauria d'arribar correu amb la nova). Si pesi al reestablecimiento no arriba, haurem confirmat l'existència d'un problema pel qual els correus enviats per IMI no estan arribant a aquest usuari.
El més probable és que es degui a les normes antivirus/antispam en els sistemes que presten el servei de correu a aquest usuari. A vegades alguns sistemes de correu que té normes antispam i antivirus molt estrictes poden decidir no lliurar certs missatges perquè siguin considerats (encara que immerescudament en aquest cas) sospitosos de ser malignes.
Per a intentar resoldre (o almenys confirmar) aquesta situació, l'usuari amb el problema ha de contactar amb els seus serveis informàtics perquè mirin en la zona de 'quarantena' quins missatges hi ha (entorn de l'hora a la qual s'hagi realitzat el reestablecimiento de contrasenya) dirigits a aquesta persona, per si estigués entre els classificats com a missatges 'dolents' i per tant no lliurats. En aquest cas podrien segurament recuperar-lo i lliurar-l'hi.
Però tan important com que recuperin aquest primer missatge i li ho facin arribar, és el que es resolgui per a futurs correus. Per a això haurien d'incloure en la llista 'blanca' (la llista de fonts de correu 'de confiança') el domini de la Comissió (poden veure l'adreça email del remitent i usar-la per a introduir en la llista blanca aquesta excepció) de manera que permeti que futurs missatges no siguin bloquejats.
Si el contacte amb els serveis informàtics es complica o dilata, es podria (només per a sortir del pas temporalment) posar com a adreça de correu d'aquesta persona una adreça tipus gmail, yahoo, etc. (això és, alguna bústia personal que tingui en un altre lloc) i restablir la contrasenya. D'aquesta forma li arribarien els correus d'IMI (encara que fora a una bústia no oficial). Atès que IMI mai remet informació sensible per correu (aquesta informació només resideix en el sistema, i el correu només s'usa per a avisar que hi ha novetats que reclamen la intervenció de l'usuari) no és cap mala pràctica des del punt de vista legal (protecció de dades, etc.). Però no deixa de ser un enfarfec (és millor que els assumptes de treball arribin a l'email del treball) pel que s'hauria de continuar insistint a la unitat d'informàtica perquè s'assegurin de no estar bloquejant aquests missatges.