Ocasionalment, quan un administrador crea a un altre usuari (o quan un coordinador registra o convida a una nova autoritat) el correu que el sistema genera cap a eixe usuari no acaba d'arribar.
Quan l'usuari és nou el sistema li remet (de forma pràcticament immediata -escassos minuts-) un primer correu d'avís, anunciant-li un segon correu amb la contrasenya que tarda entre 24 i 48 hores a entregar-se. Si passades eixes 48 hores no ha arribat el correu amb la contrasenya (o fins i tot el primer correu) el millor que es pot fer és restablir la seua contrasenya (comprovant abans que estiga ben escrita l'adreça en la seua fitxa d'usuari).
Eixe reestablecimiento envia una nova contrasenya immediatament (en menys de 5 minuts hauria d'arribar correu amb la nova). Si pese al reestablecimiento no arriba, haurem confirmat l'existència d'un problema pel qual els correus enviats per IMI no estan arribant a eixe usuari.
El més probable és que es dega a les normes antivirus/antispam en els sistemes que presten el servei de correu a eixe usuari. A vegades alguns sistemes de correu que té normes antispam i antivirus molt estrictes poden decidir no entregar certs missatges perquè siguen considerats (encara que immerescudament en este cas) sospitosos de ser malignes.
Per a intentar resoldre (o almenys confirmar) esta situació, l'usuari amb el problema ha de contactar amb els seus serveis informàtics perquè miren en la zona de 'quarantena' quins missatges hi ha (entorn de l'hora a la qual s'haja realitzat el reestablecimiento de contrasenya) dirigits a eixa persona, per si estiguera entre els classificats com a missatges 'dolents' i per tant no entregats. En eixe cas podrien segurament recuperar-lo i entregar-li'l.
Però tan important com que recuperen aqueix primer missatge i li ho facen arribar, és el que es resolga per a futurs correus. Per a això haurien d'incloure en la llista 'blanca' (la llista de fonts de correu 'de confiança') el domini de la Comissió (poden veure l'adreça email del remitent i usar-la per a introduir en la llista blanca eixa excepció) de manera que permeta que futurs missatges no siguen bloquejats.
Si el contacte amb els serveis informàtics es complica o dilata, es podria (només per a eixir del pas temporalment) posar com a adreça de correu d'eixa persona una adreça tipus gmail, yahoo, etc. (això és, alguna bústia personal que tinga en un altre lloc) i restablir la contrasenya. D'eixa forma li arribarien els correus d'IMI (encara que fora a una bústia no oficial). Atés que IMI mai remet informació sensible per correu (esta informació només resideix en el sistema, i el correu només s'usa per a avisar que hi ha novetats que reclamen la intervenció de l'usuari) no és cap mala pràctica des del punt de vista legal (protecció de dades, etc.). Però no deixa de ser un enfarfec (és millor que els assumptes de treball arriben a l'email del treball) pel que s'hauria de continuar insistint a la unitat d'informàtica perquè s'asseguren de no estar bloquejant estos missatges.