Llei de la Memòria Històrica (Llei 52/2007 de 26 de Desembre)
JOAN CARLES I
REI D'ESPANYA
A tots els que la present veiessin i entenguessin.
Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la següent llei.
Exposició de motius
L'esperit de reconciliació i concòrdia, i de respecte al pluralisme i a la defensa pacífica de totes les idees, que va guiar la Transició, ens va permetre dotar-nos d'una Constitució, la de 1978, que va traduir jurídicament aquesta voluntat de retrobament dels espanyols, articulant un Estat social i democràtic de dret amb clara vocació integradora.
L'esperit de la Transició dóna sentit al model constitucional de convivència més fecund que hàgim gaudit mai i explica les diverses mesures i drets que s'han anat reconeixent, des de l'origen mateix de tot el període democràtic, en favor de les persones que, durant els decennis anteriors a la Constitució, van sofrir les conseqüències de la guerra civil i del règim dictatorial que la va succeir.
Malgrat aquest esforç legislatiu, queden encara iniciatives per adoptar per a donar complerta i definitiva resposta a les demandes d'aquests ciutadans, plantejades tant en l'àmbit parlamentari com per diferents associacions cíviques. Es tracta de peticions legítimes i justes, que la nostra democràcia, apel·lant de nou al seu esperit fundacional de concòrdia, i en el marc de la Constitució, no pot deixar d'atendre.
Per això mateix, aquesta Llei atén al manifestat per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que el 20 de novembre de 2002 va aprovar per unanimitat una Proposició no de Llei en la qual l'òrgan de representació de la ciutadania reiterava que «ningú pot sentir-se legitimat, com va ocórrer en el passat, per a utilitzar la violència amb la finalitat d'imposar les seves conviccions polítiques i establir règims totalitaris contraris a la llibertat i dignitat de tots els ciutadans, la qual cosa mereix la condemna i repulsa de la nostra societat democràtica». La present Llei assumeix aquesta Declaració així com la condemna del franquisme continguda en l'Informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa signat a París el 17 de març de 2006 en el qual es van denunciar les greus violacions de Drets Humans comeses a Espanya entre els anys 1939 i 1975.
És l'hora, així, que la democràcia espanyola i les generacions vives que avui gaudeixen d'ella honrin i recuperin per sempre a tots els que directament van patir les injustícies i greuges produïts, per els uns o els altres motius polítics o ideològics o de creences religioses, en aquells dolorosos períodes de la nostra història. Per descomptat, als qui van perdre la vida. Amb ells, a les seves famílies. També als qui van perdre la seva llibertat, en patir presó, deportació, confiscació dels seus béns, treballs forçosos o internaments en camps de concentració dins o fora de les nostres fronteres. També, en fi, als qui van perdre la pàtria en ser empesos a un llarg, esquinçador i, en tants casos, irreversible exili. I, finalment, als qui en diferents moments van lluitar per la defensa dels valors democràtics, com els integrants del Cos de Carabiners, els brigadistes internacionals, els combatents guerrillers, la rehabilitació dels quals va ser unànimement sol·licitada pel Ple del Congrés dels Diputats de 16 de maig de 2001, o els membres de la Unió Militar Democràtica, que s'autodisolvió amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques.
En aquest sentit, la Llei estableix les bases perquè els poders públics duguin a terme polítiques públiques dirigides al coneixement de la nostra història i al foment de la memòria democràtica.
La present Llei parteix de la consideració que els diversos aspectes relacionats amb la memòria personal i familiar, especialment quan s'han vist afectats per conflictes de caràcter públic, formen part de l'estatut jurídic de la ciutadania democràtica, i consegüentment són abordats en el text. Es reconeix, en aquest sentit, un dret individual a la memòria personal i familiar de cada ciutadà, que troba la seva primera manifestació en la Llei en el reconeixement general que en la mateixa es proclama en el seu article 2.
En efecte, en aquest precepte es fa una proclamació general del caràcter injust de totes les condemnes, sancions i expressions de violència personal produïdes, per motius inequívocament polítics o ideològics, durant la Guerra Civil, així com les que, per les mateixes raons, van tenir lloc en la Dictadura posterior.
Aquesta declaració general, continguda en l'article 2, es complementa amb la previsió d'un procediment específic per a obtenir una Declaració personal, de contingut rehabilitador i reparador, que s'obre com un dret a tots els perjudicats, i que podran exercir ells mateixos o els seus familiars.
En l'article 3 de la Llei es declara la il·legitimitat dels tribunals, jurats o òrgans de qualsevol naturalesa administrativa creats amb vulneració de les més elementals garanties del dret a un procés just, així com la il·legitimitat de les sancions i condemnes de caràcter personal imposades per motius polítics, ideològics o de creences religioses. Se subratlla, així, de manera inequívoca, la manca actual de vigència jurídica d'aquelles disposicions i resolucions contràries als drets humans i es contribueix a la rehabilitació moral dels qui van sofrir tan injustes sancions i condemnes.
En aquest sentit, la Llei inclou una disposició derogatòria que, de manera expressa, priva de vigència jurídica a aquelles normes dictades sota la Dictadura manifestament repressores i contràries als drets fonamentals amb el doble objectiu de proclamar la seva formal expulsió de l'ordenament jurídic i impedir la seva invocació per qualsevol autoritat administrativa i judicial.
En els articles 5 a 9 s'estableix el reconeixement de diverses millores de drets econòmics ja recollits en el nostre Ordenament. En aquesta mateixa direcció, es preveu el dret a una indemnització en favor de totes aquelles persones que van perdre la vida en defensa de la democràcia, de la democràcia que avui tots gaudim, i que no havien rebut fins ara la compensació deguda (art. 10).
Es recullen diversos preceptes (arts. 11 a 14) que, atenent també en aquest àmbit una molt legítima demanda de no pocs ciutadans, que ignoren el parador dels seus familiars, alguns encara en fosses comunes, preveuen mesures i instruments perquè les Administracions públiques facilitin, als interessats que el sol·licitin, les tasques de localització, i, en el seu cas, identificació dels desapareguts, com una última prova de respecte cap a ells.
S'estableixen, així mateix, una sèrie de mesures (arts. 15 i 16) en relació amb els símbols i monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura, sustentades en el principi d'evitar tota exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret al fet que així sigui, al fet que els símbols públics siguin ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge.
El legislador considera de justícia fer un doble reconeixement singularitzat. En primer lloc, als voluntaris integrants de les Brigades internacionals, als quals se'ls permetrà accedir a la nacionalitat espanyola sense necessitat que renunciïn a la que ostentin fins a aquest moment (art. 18); i, també, a les associacions ciutadanes que s'hagin significat en la defensa de la dignitat de les víctimes de la violència política a què es refereix aquesta Llei (art. 19).
Amb la finalitat de facilitar la recopilació i el dret d'accés a la informació històrica sobre la Guerra Civil, la Llei reforça el paper de l'actual Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, amb seu a Salamanca, integrant-ho en el Centre Documental de la Memòria Històrica també amb seu a la ciutat de Salamanca, i establint que se li doni trasllat de tota la documentació existent en altres centres estatals (arts. 20 a 22).
La present llei amplia la possibilitat d'adquisició de la nacionalitat espanyola als descendents fins al primer grau dels qui haguessin estat originàriament espanyols. Amb això se satisfà una legítima pretensió de l'emigració espanyola, que inclou singularment als descendents dels qui van perdre la nacionalitat espanyola per l'exili a conseqüència de la Guerra Civil o la Dictadura.
En definitiva, la present Llei vol contribuir a tancar ferides encara obertes en els espanyols i a donar satisfacció als ciutadans que van sofrir, directament o en la persona dels seus familiars, les conseqüències de la tragèdia de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura. Vol contribuir a això des del ple convenciment que, aprofundint d'aquesta manera en l'esperit del retrobament i de la concòrdia de la Transició, no són només aquests ciutadans els que resulten reconeguts i honrats sinó també la Democràcia espanyola en el seu conjunt. No és tasca del legislador implantar una determinada memòria col·lectiva. Però sí que és deure del legislador, i comesa de la llei, reparar a les víctimes, consagrar i protegir, amb el màxim vigor normatiu, el dret a la memòria personal i familiar com a expressió de plena ciutadania democràtica, fomentar els valors constitucionals i promoure el coneixement i la reflexió sobre el nostre passat, per a evitar que es repeteixin situacions d'intolerància i violació de drets humans com les llavors viscudes.
Aquest és el compromís al qual el text legal i les seves conseqüències jurídiques responen.
Article 1. Objecte de la Llei.
- La present Llei té per objecte reconèixer i ampliar drets a favor dels qui van patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques, o de creença religiosa, durant la Guerra Civil i la Dictadura, promoure la seva reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal i familiar, i adoptar mesures complementàries destinades a suprimir elements de divisió entre els ciutadans, tot això amb la finalitat de fomentar la cohesió i solidaritat entre les diverses generacions d'espanyols entorn dels principis, valors i llibertats constitucionals.
- Mitjançant la present Llei, com a política pública, es pretén el foment dels valors i principis democràtics, facilitant el coneixement dels fets i circumstàncies esdevinguts durant la Guerra civil i la Dictadura, i assegurant la preservació dels documents relacionats amb aquest període històric i dipositats en arxius públics.
Article 2. Reconeixement general.
- Com a expressió del dret de tots els ciutadans a la reparació moral i a la recuperació de la seva memòria personal i familiar, es reconeix i declara el caràcter radicalment injust de totes les condemnes, sancions i qualssevol formes de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa, durant la Guerra Civil, així com les sofertes per les mateixes causes durant la Dictadura.
- Les raons a què es refereix l'apartat anterior inclouen la pertinença, col·laboració o relació amb partits polítics, sindicats, organitzacions religioses o militars, minories ètniques, societats secretes, lògies maçòniques i grups de resistència, així com l'exercici de conductes vinculades amb opcions culturals, lingüístiques o d'orientació sexual.
- Així mateix, es reconeix i declara la injustícia que va suposar l'exili de molts espanyols durant la Guerra Civil i la Dictadura.
Article 3. Declaració d'il·legitimitat.
- Es declara la il·legitimitat dels tribunals, jurats i qualssevol altres òrgans penals o administratius que, durant la Guerra Civil, s'haguessin constituït per a imposar, per motius polítics, ideològics o de creença religiosa, condemnes o sancions de caràcter personal, així com la de les seves resolucions.
- Per ser contraris a Dret i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just, es declara en tot cas la il·legitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d'Ordre Públic, així com els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creença religiosa d'acord amb el que es disposa en l'article 2 de la present Llei.
- Igualment, es declaren il·legítimes, per vicis de forma i fons, les condemnes i sancions dictades per motius polítics, ideològics o de creença per qualssevol tribunals o òrgans penals o administratius durant la Dictadura contra els qui van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment d'un règim democràtic a Espanya o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució.
Article 4. Declaració de reparació i reconeixement personal.
- Es reconeix el dret a obtenir una Declaració de reparació i reconeixement personal als qui durant la Guerra Civil i la Dictadura van patir els efectes de les resolucions a què es refereixen els articles anteriors.Aquest dret és plenament compatible amb els altres drets i mesures reparadores reconegudes en normes anteriors, així com amb l'exercici de les accions al fet que pertoqués davant els tribunals de justícia.
- Tindrà dret a sol·licitar la Declaració les persones afectades i, en cas que les mateixes haguessin mort, el cònjuge o persona lligada per anàloga relació d'afectivitat, els seus ascendents, els seus descendents i els seus col·laterals fins al segon grau.
- Així mateix, podran sol·licitar la Declaració les institucions públiques, previ acord del seu òrgan col·legiat de govern, respecte dels qui, mancant de cònjuge o dels familiars esmentats en l'apartat anterior, haguessin exercit càrrec o activitat rellevant en aquestes.
- Les persones o institucions previstes en els apartats anteriors podran interessar del Ministeri de Justícia l'expedició de la Declaració. A tal fi, podran aportar tota la documentació que sobre els fets o el procediment obri en el seu poder, així com tots aquells antecedents que es considerin oportuns.
- La Declaració a què es refereix aquesta Llei serà compatible amb qualsevol altra fórmula de reparació prevista en l'ordenament jurídic i no constituirà títol per al reconeixement de responsabilitat patrimonial de l'Estat ni de qualsevol Administració Pública, ni donarà lloc a efecte, reparació o indemnització d'índole econòmica o professional. El Ministeri de Justícia denegarà l'expedició de la Declaració quan no s'ajusti al que es disposa en aquesta Llei.
Article 5. Millora de les prestacions reconegudes per la Llei 5/1979, de 18 de setembre, de reconeixement de pensions, assistència mèdic-farmacèutica i assistència social a favor de les vídues, fills i altres familiars dels espanyols morts com a conseqüència o en ocasió de la passada Guerra Civil.
- Amb la finalitat de completar l'acció protectora establerta per la Llei 5/1979, de 18 de setembre, de reconeixement de pensions, assistència mèdic-farmacèutica i assistència social a favor de les vídues, fills i altres familiars dels espanyols morts com a conseqüència o en ocasió de la passada Guerra Civil, es modifiquen les lletres a) i c) del número 2 del seu article primer, que queden redactades com segueix:
- Les pensions que es reconeguin a l'empara del que es disposa en l'apartat anterior tindran efectes econòmics des del primer dia del mes següent a la data d'entrada en vigor de la present Llei, sent aplicable, en el seu cas, les normes que regulen la caducitat d'efectes en el Règim de Classes Passives de l'Estat.
a) Por heridas, enfermedad o lesión accidental originadas como consecuencia de la guerra.
c) Com a conseqüència d'actuacions o opinions polítiques i sindicals, quan pugui establir-se així mateix una relació de causalitat personal i directa entre la Guerra Civil i la defunció.»
Article 6. Import de determinades pensions d'orfandat.
- La quantia de les pensions d'orfandat en favor d'orfes no incapacitats majors de vint-i-un anys causades per personal no funcionari a l'empara de les Lleis 5/1979, de 18 de setembre, i 35/1980, de 26 de juny, s'estableix en 132,86 euros mensuals.
- A les pensions d'orfandat a què es refereix el present article els serà aplicable el sistema de complements econòmics vigents i experimentaran les revaloracions que estableixin les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada any.
- El que es disposa en els dos apartats anteriors tindrà efectivitat econòmica des del primer dia del mes següent a la data d'entrada en vigor de la present Llei, sense perjudici de les normes que sobre caducitat d'efectes regeixen en el Règim de Classes Passives de l'Estat.
Article 7. Modificació de l'àmbit d'aplicació de les indemnitzacions a favor dels qui van sofrir presó com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia.
- Amb la finalitat d'incorporar suposats en el seu moment exclosos de la concessió d'indemnitzacions per temps d'estada a la presó durant la Dictadura, es modifiquen els apartats un i dos de la disposició addicional divuitena de la Llei 4/1990, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 1990, que queden redactats com segueix:"Un. Els qui acreditin haver sofert privació de llibertat en establiments penitenciaris o en Batallons Disciplinaris, en qualsevol de les seves modalitats, durant tres o més anys, com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, i tinguessin complerta l'edat de seixanta anys en 31 de desembre de 1990, tindran dret a percebre per una sola vegada una indemnització d'acord amb la següent escala:Tres o més anys de presó: 6.010,12 ".Per cada tres anys complets addicionals: 1.202,02 ".Dos. Si el causant del dret a aquesta indemnització hagués mort, i en 31 de desembre de 1990 hagués pogut tenir compliments seixanta anys d'edat tindrà dret a la mateixa el cònjuge supervivent, que sigui pensionista de viduïtat per tal causa o que, fins i tot no tenint aquesta condició, acrediti ser cònjuge vidu del causant."
- S'afegeixen un apartat dos bis i un apartat set a la Disposició addicional divuitena de la Llei 4/1990, de 29 de juny de Pressupostos de l'Estat amb la següent redacció:"Dos bis. Una indemnització de 9.616,18 " es reconeixerà al cònjuge supervivent de qui, havent sofert privació de llibertat per temps inferior a tres anys com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, hagués estat condemnat per ells a pena de mort efectivament executada i no hagi vist reconeguda a favor seu, per aquesta circumstància, pensió o indemnització amb càrrec a algun dels sistemes públics de protecció social.""Set. Els qui es considerin amb dret als beneficis establerts en els apartats un i dos anteriors, ja siguin els propis causants o els seus cònjuges supervivents o pensionistes de viduïtat per tal causa, hauran de sol·licitar-los expressament davant la citada Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques."
Article 8. Tributació en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de les indemnitzacions a favor dels qui van sofrir privació de llibertat com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia.
Amb efectes des de l'1 de gener de 2005, s'afegeix una nova lletra u) a l'article 7 del text refós de la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, que quedarà redactada de la següent manera:
"o) Les indemnitzacions previstes en la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes per a compensar la privació de llibertat en establiments penitenciaris com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia."
Article 9. Ajudes per a compensar la càrrega tributària de les indemnitzacions percebudes des de l'1 de gener de 1999 per privació de llibertat com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia.
- Les persones que haguessin percebut des de l'1 de gener de 1999 fins a la data d'entrada en vigor de la present Llei les indemnitzacions previstes en la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes per a compensar la privació de llibertat en establiments penitenciaris com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia, podran sol·licitar, en la forma i terminis que es determinin, l'abonament d'una ajuda quantificada en el 15 per cent de les quantitats que, per tal concepte, haguessin consignat en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de cadascun d'aquests períodes impositius.
- Si les persones a què es refereix l'apartat 1 anterior haguessin mort, el dret a l'ajuda correspondrà als seus hereus, els qui podran sol·licitar-la.
- Les ajudes percebudes en virtut del que es disposa en el present article estaran exemptes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
- Per Ordre del Ministre d'Economia i Hisenda es determinarà el procediment, les condicions per a la seva obtenció i l'òrgan competent per al reconeixement i abonament d'aquesta ajuda.
Article 10. Reconeixement en favor de persones mortes en defensa de la democràcia durant el període comprès entre 1 de gener de 1968 i 6 d'octubre de 1977.
- En atenció a les circumstàncies excepcionals que van concórrer en la seva mort, es reconeix el dret a una indemnització, per una quantia de 135.000 €, als beneficiaris dels qui van morir durant el període comprès entre l'1 de gener de 1968 i el 6 d'octubre de 1977, en defensa i reivindicació de les llibertats i drets democràtics.
- Seran beneficiaris de la indemnització a què es refereix l'apartat primer d'aquest article els fills i el cònjuge de la persona morta, si no estigués separat legalment ni en procés de separació o nul·litat matrimonial, o la persona que hagués vingut convivint amb ella de manera permanent amb anàloga relació d'afectivitat a la del cònjuge durant, almenys, els dos anys immediatament anteriors al moment de la defunció, tret que haguessin tingut descendència en comú, i en aquest cas bastarà la mera convivència.
- Subsidiàriament, si no existissin els anteriors, seran beneficiaris, per ordre successiu i excloent, els pares, néts, els germans de la persona morta i els fills de la persona convivent, quan depenguessin econòmicament del mort.
- Quan es produeixi la concurrència de diverses persones que pertanyin a un grup dels quals tenen dret a la indemnització, la quantia total màxima es repartirà per parts iguals entre tots els que tinguin dret per la mateixa condició, excepte quan concorrin el cònjuge o persona amb anàloga relació afectiva i els fills del mort, i en aquest cas l'ajuda es distribuirà al 50 per cent entre el cònjuge o la persona amb anàloga relació d'afectivitat i el conjunt dels fills.
- Procedirà l'abonament de la indemnització sempre que pels mateixos fets no s'hagi rebut indemnització o cap compensació econòmica o, havent-se rebut, sigui de quantia inferior a la determinada en aquest article.
- El Govern, mitjançant Reial decret, determinarà les condicions i el procediment per a la concessió de la indemnització prevista en aquest article.
- Els beneficiaris de la indemnització establerta en aquest article disposaran del termini d'un any, a comptar des de l'entrada en vigor del Reial decret a què es refereix l'apartat anterior, per a presentar la seva sol·licitud davant la Comissió en ell esmentada.
Article 11. Col·laboració de les Administracions públiques amb els particulars per a la localització i identificació de víctimes.
- Les Administracions públiques, en el marc de les seves competències, facilitaran als descendents directes de les víctimes que així el sol·licitin les activitats d'indagació, localització i identificació de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o la repressió política posterior i el parador de la qual s'ignori. El que es preveu en el paràgraf anterior podrà aplicar-se respecte de les entitats que, constituïdes abans d'1 de juny de 2004, incloguin el desenvolupament de tals activitats entre les seves finalitats.
- L'Administració General de l'Estat elaborarà plans de treball i establirà subvencions per a sufragar despeses derivades de les activitats contemplades en aquest article.
Article 12. Mesures per a la identificació i localització de víctimes.
- El Govern, en col·laboració amb totes les Administracions públiques, elaborarà un protocol d'actuació científica i multidisciplinària que asseguri la col·laboració institucional i una adequada intervenció en les exhumacions. Així mateix, celebrarà els oportuns convenis de col·laboració per a subvencionar a les entitats socials que participin en els treballs.
- Les Administracions públiques elaboraran i posaran a la disposició de tots els interessats, dins del seu respectiu àmbit territorial, mapes en els quals constin els terrenys en què es localitzin les restes de les persones a què es refereix l'article anterior, incloent tota la informació complementària disponible sobre aquests.
El Govern determinarà el procediment i confeccionarà un mapa integrat que comprengui tot el territori espanyol, que serà accessible per a tots els ciutadans interessats i al qual s'incorporaran les dades que hauran de ser remesos per les diferents Administracions públiques competents.
Les àrees incloses en els mapes seran objecte d'especial preservació pels seus titulars, en els termes que reglamentàriament s'estableixin. Així mateix, els poders públics competents adoptaran mesures orientades a la seva adequada preservació.
Artículo 13. Autorizaciones administrativas para actividades de localización e identificación.
- Les Administracions públiques competents autoritzaran les tasques de prospecció encaminades a la localització de restes de les víctimes referides en l'apartat 1 de l'article 11, d'acord amb la normativa sobre patrimoni històric i el protocol d'actuació que s'aprovi pel Govern. Les troballes es posaran immediatament en coneixement de les autoritats administratives i judicials competents.
- Les Administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, establiran el procediment i les condicions en què els descendents directes de les víctimes referides en l'apartat 1 de l'article 11, o les entitats que actuïn en el seu nom, puguin recuperar les restes enterrades en les fosses corresponents, per a la seva identificació i eventual trasllat a un altre lloc.
- En qualsevol cas, l'exhumació se sotmetrà a autorització administrativa per part de l'autoritat competent, en la qual haurà de ponderar-se l'existència d'oposició per qualsevol dels descendents directes de les persones les restes de les quals hagin de ser traslladats. A tals efectes, i amb caràcter previ a la corresponent resolució, l'administració competent haurà de donar adequada publicitat a les sol·licituds presentades, comunicant en tot cas la seva existència a l'Administració General de l'Estat per a la seva inclusió en el mapa referit en l'apartat primer de l'article anterior.
- Les restes que hagin estat objecte de trasllat i no fossin reclamats seran inhumats en el cementiri corresponent al terme municipal en què es trobessin.
Article 14. Accés als terrenys afectats per treballs de localització i identificació.
- La realització de les activitats de localització i eventual identificació o trasllat de les restes de les persones referides en l'apartat 1 de l'article 13 es constitueix en fi d'utilitat pública i interès social, a l'efecte de permetre, si escau i d'acord amb els articles 108 a 119 de la Llei d'Expropiació Forçosa, l'ocupació temporal dels terrenys on hagin de realitzar-se.
- Per a les activitats determinades en l'apartat anterior, les autoritats competents autoritzaran, excepte causa justificada d'interès públic, l'ocupació temporal dels terrenys de titularitat pública.
- En el cas de terrenys de titularitat privada, els descendents, o les organitzacions legitimades d'acord amb l'apartat anterior, hauran de sol·licitar el consentiment dels titulars de drets afectats sobre els terrenys en què es trobin les restes. Si no s'obtingués aquest consentiment, les Administracions públiques podran autoritzar l'ocupació temporal, sempre després d'audiència dels titulars de drets afectats, amb consideració de les seves al·legacions, i fixant la corresponent indemnització a càrrec dels ocupants.
Article 15. Símbols i monuments públics.
- Les Administracions públiques, en l'exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure's la retirada de subvencions o ajudes públiques.
- El que es preveu en l'apartat anterior no serà aplicable quan els esments siguin d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei.
- El Govern col·laborarà amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals en l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en l'apartat anterior.
- Les Administracions públiques podran retirar subvencions o ajudes als propietaris privats que no actuïn de la manera prevista en l'apartat 1 d'aquest article.
Article 16. Vall dels Caiguts.
- La Vall dels Caiguts es regirà estrictament per les normes aplicables amb caràcter general als llocs de culte i als cementiris públics.
- En cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadors de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme.
Article 17. Edificacions i obres realitzades mitjançant treballs forçosos.
El Govern, en col·laboració amb les altres Administracions públiques confeccionarà un cens d'edificacions i obres realitzades per membres dels Batallons Disciplinaris de Soldat Treballadors, així com per presoners en camps de concentració, Batallons de Treballadors i presoners en Colònies Penitenciàries Militaritzades.
Article 18. Concessió de la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals.
- Amb la finalitat de fer efectiu el dret que va reconèixer el Reial decret 39/1996, de 19 de gener, als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals que van participar en la Guerra Civil de 1936 a 1939, no els serà aplicable l'exigència de renúncia a la seva anterior nacionalitat requerida en l'article 23, lletra b, del Codi Civil, pel que fa a l'adquisició per carta de naturalesa de la nacionalitat espanyola.
- Mitjançant Reial decret aprovat pel Consell de Ministres, es determinaran els requisits i el procediment a seguir per a l'adquisició de la nacionalitat espanyola per part de les persones esmentades en l'apartat anterior.
Article 19. Reconeixement a les associacions de víctimes.
Es reconeix la labor de les associacions, fundacions i organitzacions que hagin destacat en la defensa de la dignitat de totes les víctimes de la violència política a la qual es refereix aquesta Llei. El Govern podrà concedir, mitjançant Reial decret, les distincions que consideri oportunes a les referides entitats.
Article 20. Creació del Centre Documental de la Memòria Històrica i Arxiu General de la Guerra Civil.
- De conformitat amb el que es preveu en la Llei 21/2005, de 17 de novembre, es constitueix el Centre Documental de la Memòria Històrica, amb seu a la ciutat de Salamanca.
- Són funcions del Centre Documental de la Memòria Històrica:
- L'estructura i funcionament del Centre Documental de la Memòria Històrica s'establirà mitjançant Reial decret acordat en Consell de Ministres.
a) Mantenir i desenvolupar l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola creat per Reial decret 426/1999, de 12 de març. A tal fi, i mitjançant el procediment que reglamentàriament es determini, s'integraran en aquest Arxiu tots els documents originals o còpies fidedignes dels mateixos referits a la Guerra Civil de 1936-1939 i la repressió política subsegüent situats en museus, biblioteques o arxius de titularitat estatal, en els quals, quedarà una còpia digitalitzada dels esmentats documents. Així mateix, l'Administració General de l'Estat procedirà a la recopilació dels testimoniatges orals rellevants vinculats a l'indicat període històric per a la seva remissió i integració en l'Arxiu General.
b) Recuperar, reunir, organitzar i posar a la disposició dels interessats els fons documentals i les fonts secundàries que puguin resultar d'interès per a l'estudi de la Guerra Civil, la Dictadura franquista, la resistència guerrillera contra ella, l'exili, l'internament d'espanyols en camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial i la transició.
c) Fomentar la recerca històrica sobre la Guerra Civil, el franquisme, l'exili i la Transició, i contribuir a la difusió dels seus resultats.
d) Impulsar la difusió dels fons del Centre, i facilitar la participació activa dels usuaris i de les seves organitzacions representatives.
e) Atorgar ajudes als investigadors, mitjançant premis i beques, perquè continuïn desenvolupant la seva labor acadèmica i de recerca sobre la Guerra Civil i la Dictadura.
f) Reunir i posar a la disposició dels interessats informació i documentació sobre processos similars haguts en altres països.
Article 21. Adquisició i protecció de documents sobre la Guerra Civil i la Dictadura.
- L'Administració General de l'Estat aprovarà, amb caràcter anual i amb la dotació que en cada cas s'estableixi en els Pressupostos Generals de l'Estat, un programa de convenis per a l'adquisició de documents referits a la Guerra Civil o a la repressió política subsegüent que obrin en arxius públics o privats, nacionals o estrangers, ja siguin en versió original o a través de qualsevol instrument que permeti arxivar, conèixer o reproduir paraules, dades o xifres amb fidelitat a l'original. Els esmentats fons documentals s'incorporaran a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola.
- De conformitat amb el que es disposa en la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, els documents obrants en arxius privats i públics relatius a la Guerra Civil i la Dictadura es declaren constitutius del Patrimoni Documental i Bibliogràfic, sense perjudici del que es disposa en l'article 22.
Article 22. Dret d'accés als fons dels arxius públics i privats.
- A l'efecte del que es preveu en aquesta Llei, es garanteix el dret d'accés als fons documentals dipositats en els arxius públics i l'obtenció de les còpies que se sol·licitin.
- El que es preveu en l'apartat anterior serà aplicable, en els seus propis termes, als arxius privats sostinguts, totalment o parcialment, amb fons públics.
- Els poders públics adoptaran les mesures necessàries per a la protecció, la integritat i catalogació d'aquests documents, en particular en els casos de major deterioració o risc de degradació
Disposició addicional primera. Adequació de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola.
S'autoritza del Govern al fet que dugui a terme les accions necessàries en ordre a organitzar i reestructurar l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola.
Disposició addicional segona.
Les previsions contingudes en la present Llei són compatibles amb l'exercici de les accions i l'accés als procediments judicials ordinaris i extraordinaris establerts en les lleis o en els tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya.
Disposició addicional tercera. Marc institucional.
En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern establirà el marc institucional que impulsi les polítiques públiques relatives a la conservació i foment de la memòria democràtica.
Disposició addicional quarta. Habilitació al Govern per al reconeixement d'indemnitzacions extraordinàries.
- S'autoritza del Govern al fet que, en el termini de 6 mesos, mitjançant Reial decret, determini l'abast, condicions i procediment per a la concessió d'indemnitzacions extraordinàries en favor dels qui haguessin sofert lesions incapacitants per fets i en les circumstàncies i amb les condicions a què es refereix l'apartat un de l'article 10 de la present Llei.
- Procedirà el reconeixement de les indemnitzacions previstes en aquesta disposició sempre que pels mateixos fets no s'hagi rebut indemnització o compensació econòmica amb càrrec a algun dels sistemes públics de protecció social.
- Les indemnitzacions establertes en aquesta disposició s'abonaran directament als propis incapacitats i seran intransferibles.
Disposició addicional cinquena.
A l'efecte de l'aplicació de la Llei 37/1984, de 22 d'octubre, el personal de la Marina Mercant que va ser incorporat a l'Exèrcit Republicà des del 18 de juliol de 1936 es considerarà inclòs en el Decret de 13 de març de 1937 que establia la incorporació a la reserva naval, el Decret de 12 de juny de 1937 que aplicava l'anterior fixant l'ingrés i escalafonamiento en la citada reserva i l'ordre circular de 10 d'octubre de 1937 que aprova el reglament del citat escalafonamiento en desenvolupament dels anteriors. Procedirà l'abonament de la pensió corresponent sempre que, pel mateix supòsit, no s'hagi rebut cap compensació econòmica, o, havent-se rebut, sigui de quantia inferior al determinat en les esmentades disposicions.
Disposició addicional sisena.
La fundació gestora de la Vall dels Caiguts inclourà entre els seus objectius honrar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i de la repressió política que la va seguir a fi d'aprofundir en el coneixement d'aquest període històric i dels valors constitucionals. Així mateix, fomentarà les aspiracions de reconciliació i convivència que hi ha en la nostra societat. Tot això amb plena subjecció al que es disposa en l'article 16.
Disposició addicional setena. Adquisició de la nacionalitat espanyola.
- Les persones el pare o la mare de les quals hagués estat originàriament espanyol podran optar a la nacionalitat espanyola d'origen si formalitzen la seva declaració en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor de la present Disposició addicional. Aquest termini podrà ser prorrogat per acord de Consell de Ministres fins al límit d'un any.
- Aquest dret també es reconeixerà als néts dels qui van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola com a conseqüència de l'exili.
Disposició addicional octava. Accés a la consulta dels llibres d'actes de defuncions dels Registres Civils.
El Govern, a través del Ministeri de Justícia, quan calgui per a donar compliment a les previsions d'aquesta Llei, dictarà les disposicions necessàries per a facilitar l'accés a la consulta dels llibres de les actes de defuncions dels Registres Civils dependents de la Direcció General dels Registres i del Notariat.
Disposició derogatòria.
En congruència amb el que s'estableix en el punt 3 de la Disposició Derogatòria de la Constitució, es declaren expressament derogats el Bàndol de Guerra de 28 de juliol de 1936, de la Junta de Defensa Nacional aprovat per Decret número 79, el Bàndol de 31 d'agost de 1936 i, especialment, el Decret del general Franco, número 55, d'1 de novembre de 1936: les Lleis de Seguretat de l'Estat, de 12 de juliol de 1940 i 29 de març de 1941, de reforma del Codi penal dels delictes contra la seguretat de l'Estat; la Llei de 2 de març de 1943 de modificació del delicte de Rebel·lió Militar; el Decret llei de 18 d'abril de 1947, sobre Rebel·lió militar i bandidatge i terrorisme i les Lleis 42/1971 i 44/1971 de reforma del Codi de Justícia Militar; les Lleis de 9 de febrer de 1939 i la de 19 de febrer de 1942 sobre responsabilitats polítiques i la Llei d'1 de març de 1940 sobre repressió de la maçoneria i el comunisme, la Llei de 30 de juliol de 1959, d'Ordre Públic i la Llei 15/1963, creadora del Tribunal d'Ordre Públic.
Disposició final primera. Habilitació per al desenvolupament.
S'habilita al Govern i als seus membres, en l'àmbit de les seves respectives competències, per a dictar quantes disposicions siguin necessàries per al desenvolupament i aplicació del que s'estableix en aquesta Llei.
Disposició final segona. Entrada en vigor.
La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado, amb excepció de la Disposició Addicional Setena que el farà a l'any de la seva publicació.
Per tant,
Comandament a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guardin i facin guardar aquesta llei.
Madrid, 26 de desembre de 2007.
JUAN CARLOS R.
El President del Govern,
JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO
Més Informació
Llei 52/2007 de 26 de desembre
Per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura
Sobre concessió de la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals
Sobre la Declaració de Reparació i Reconeixement personal als qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura