LLEI 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'establixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.

Índex de continguts

JOAN CARLES I

REI D'ESPANYA

A tots els que la present veren i entengueren.

Sapieu: Que les Corts Generals han aprovat i Jo vinc a sancionar la següent llei.

L'esperit de reconciliació i concòrdia, i de respecte al pluralisme i a la defensa pacífica de totes les idees, que va guiar la Transició, ens va permetre dotar-nos d'una Constitució, la de 1978, que va traduir jurídicament eixa voluntat de retrobament dels espanyols, articulant un Estat social i democràtic de dret amb clara vocació integradora.

L'esperit de la Transició dóna sentit al model constitucional de convivència més fecund que hàgem gaudit mai i explica les diverses mesures i drets que s'han anat reconeixent, des de l'origen mateix de tot el període democràtic, en favor de les persones que, durant els decennis anteriors a la Constitució, van patir les conseqüències de la guerra civil i del règim dictatorial que la va succeir.

Malgrat eixe esforç legislatiu, queden encara iniciatives per adoptar per a donar complida i definitiva resposta a les demandes d'eixos ciutadans, plantejades tant en l'àmbit parlamentari com per diferents associacions cíviques. Es tracta de peticions legítimes i justes, que la nostra democràcia, apel·lant de nou al seu esperit fundacional de concòrdia, i en el marc de la Constitució, no pot deixar d'atendre.

Per això mateix, esta Llei atén al manifestat per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats que el 20 de novembre de 2002 va aprovar per unanimitat una Proposició no de Llei en la qual l'òrgan de representació de la ciutadania reiterava que «ningú pot sentir-se legitimat, com va ocórrer en el passat, per a utilitzar la violència amb la finalitat d'imposar les seues conviccions polítiques i establir règims totalitaris contraris a la llibertat i dignitat de tots els ciutadans, la qual cosa mereix la condemna i repulsa de la nostra societat democràtica». La present Llei assumeix esta Declaració així com la condemna del franquisme continguda en l'Informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa signat a París el 17 de març de 2006 en el qual es van denunciar les greus violacions de Drets Humans comeses a Espanya entre els anys 1939 i 1975.

És l'hora, així, que la democràcia espanyola i les generacions vives que hui gaudeixen d'ella honren i recuperen per sempre a tots els que directament van patir les injustícies i greuges produïts, per els uns o els altres motius polítics o ideològics o de creences religioses, en aquells dolorosos períodes de la nostra història. Per descomptat, als qui van perdre la vida. Amb ells, a les seues famílies. També als qui van perdre la seua llibertat, en patir presó, deportació, confiscació dels seus béns, treballs forçosos o internaments en camps de concentració dins o fora de les nostres fronteres. També, en fi, als qui van perdre la pàtria en ser espentats a un llarg, esquinçador i, en tants casos, irreversible exili. I, finalment, als qui en diferents moments van lluitar per la defensa dels valors democràtics, com els integrants del Cos de Carabiners, els brigadistes internacionals, els combatents guerrillers, la rehabilitació dels quals va ser unànimement sol·licitada pel Ple del Congrés dels Diputats de 16 de maig de 2001, o els membres de la Unió Militar Democràtica, que s'autodisolvió amb la celebració de les primeres eleccions democràtiques.

En este sentit, la Llei establix les bases perquè els poders públics duguen a terme polítiques públiques dirigides al coneixement de la nostra història i al foment de la memòria democràtica.

La present Llei parteix de la consideració que els diversos aspectes relacionats amb la memòria personal i familiar, especialment quan s'han vist afectats per conflictes de caràcter públic, formen part de l'estatut jurídic de la ciutadania democràtica, i consegüentment són abordats en el text. Es reconeix, en este sentit, un dret individual a la memòria personal i familiar de cada ciutadà, que troba la seua primera manifestació en la Llei en el reconeixement general que en la mateixa es proclama en el seu article 2.

En efecte, en aquest precepte es fa una proclamació general del caràcter injust de totes les condemnes, sancions i expressions de violència personal produïdes, per motius inequívocament polítics o ideològics, durant la Guerra Civil, així com les que, per les mateixes raons, van tindre lloc en la Dictadura posterior.

Esta declaració general, continguda en l'article 2, es complementa amb la previsió d'un procediment específic per a obtindre una Declaració personal, de contingut rehabilitador i reparador, que s'obri com un dret a tots els perjudicats, i que podran exercir ells mateixos o els seus familiars.

En l'article 3 de la Llei es declara la il·legitimitat dels tribunals, jurats o òrgans de qualsevol naturalesa administrativa creats amb vulneració de les més elementals garanties del dret a un procés just, així com la il·legitimitat de les sancions i condemnes de caràcter personal imposades per motius polítics, ideològics o de creences religioses. Se subratlla, així, de manera inequívoca, la manca actual de vigència jurídica d'aquelles disposicions i resolucions contràries als drets humans i es contribuïx a la rehabilitació moral dels qui van patir tan injustes sancions i condemnes.

En este sentit, la Llei inclou una disposició derogatòria que, de manera expressa, priva de vigència jurídica a aquelles normes dictades sota la Dictadura manifestament repressores i contràries als drets fonamentals amb el doble objectiu de proclamar la seua formal expulsió de l'ordenament jurídic i impedir la seua invocació per qualsevol autoritat administrativa i judicial.

En els articles 5 a 9 s'establix el reconeixement de diverses millores de drets econòmics ja recollits en el nostre Ordenament. En esta mateixa direcció, es preveu el dret a una indemnització en favor de totes aquelles persones que van perdre la vida en defensa de la democràcia, de la democràcia que hui tots gaudim, i que no havien rebut fins ara la compensació deguda (art. 10).

Es recullen diversos preceptes (arts. 11 a 14) que, atenent també en este àmbit una molt legítima demanda de no pocs ciutadans, que ignoren el parador dels seus familiars, alguns encara en fosses comunes, preveuen mesures i instruments perquè les Administracions públiques faciliten, als interessats que el sol·liciten, les tasques de localització, i, en el seu cas, identificació dels desapareguts, com una última prova de respecte cap a ells.

S'establixen, així mateix, una sèrie de mesures (arts. 15 i 16) en relació amb els símbols i monuments commemoratius de la Guerra Civil o de la Dictadura, sustentades en el principi d'evitar tota exaltació de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, en el convenciment que els ciutadans tenen dret al fet que així siga, al fet que els símbols públics siguen ocasió de trobada i no d'enfrontament, ofensa o greuge.

El legislador considera de justícia fer un doble reconeixement singularitzat. En primer lloc, als voluntaris integrants de les Brigades internacionals, als quals se'ls permetrà accedir a la nacionalitat espanyola sense necessitat que renuncien a la que ostenten fins a este moment (art. 18); i, també, a les associacions ciutadanes que s'hagen significat en la defensa de la dignitat de les víctimes de la violència política a què es refereix esta Llei (art. 19).

Amb la finalitat de facilitar la recopilació i el dret d'accés a la informació històrica sobre la Guerra Civil, la Llei reforça el paper de l'actual Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, amb seu a Salamanca, integrant-ho en el Centre Documental de la Memòria Històrica també amb seu a la ciutat de Salamanca, i establint que se li done trasllat de tota la documentació existent en altres centres estatals (arts. 20 a 22).

La present llei amplia la possibilitat d'adquisició de la nacionalitat espanyola als descendents fins al primer grau dels qui hagueren sigut originàriament espanyols. Amb això se satisfà una legítima pretensió de l'emigració espanyola, que inclou singularment als descendents dels qui van perdre la nacionalitat espanyola per l'exili a conseqüència de la Guerra Civil o la Dictadura.

En definitiva, la present Llei vol contribuir a tancar ferides encara obertes en els espanyols i a donar satisfacció als ciutadans que van patir, directament o en la persona dels seus familiars, les conseqüències de la tragèdia de la Guerra Civil o de la repressió de la Dictadura. Vol contribuir a això des del ple convenciment que, aprofundint d'aquesta manera en l'esperit del retrobament i de la concòrdia de la Transició, no són només eixos ciutadans els que resulten reconeguts i honrats sinó també la Democràcia espanyola en el seu conjunt. No és tasca del legislador implantar una determinada memòria col·lectiva. Però sí que és deure del legislador, i comesa de la llei, reparar a les víctimes, consagrar i protegir, amb el màxim vigor normatiu, el dret a la memòria personal i familiar com a expressió de plena ciutadania democràtica, fomentar els valors constitucionals i promoure el coneixement i la reflexió sobre el nostre passat, per a evitar que es repetisquen situacions d'intolerància i violació de drets humans com les llavors viscudes.

Este és el compromís al qual el text legal i les seues conseqüències jurídiques responen.

Índex de continguts

1. La present Llei té per objecte reconéixer i ampliar drets a favor dels qui van patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques, o de creença religiosa, durant la Guerra Civil i la Dictadura, promoure la seua reparació moral i la recuperació de la seua memòria personal i familiar, i adoptar mesures complementàries destinades a suprimir elements de divisió entre els ciutadans, tot això amb la finalitat de fomentar la cohesió i solidaritat entre les diverses generacions d'espanyols entorn dels principis, valors i llibertats constitucionals.
2. Mitjançant la present Llei, com a política pública, es pretén el foment dels valors i principis democràtics, facilitant el coneixement dels fets i circumstàncies esdevinguts durant la Guerra civil i la Dictadura, i assegurant la preservació dels documents relacionats amb eixe període històric i depositats en arxius públics.

Índex de continguts

1. Com a expressió del dret de tots els ciutadans a la reparació moral i a la recuperació de la seua memòria personal i familiar, es reconeix i declara el caràcter radicalment injust de totes les condemnes, sancions i qualssevol formes de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa, durant la Guerra Civil, així com les patides per les mateixes causes durant la Dictadura.
2. Les raons a què es refereix l'apartat anterior inclouen la pertinença, col·laboració o relació amb partits polítics, sindicats, organitzacions religioses o militars, minories ètniques, societats secretes, lògies maçòniques i grups de resistència, així com l'exercici de conductes vinculades amb opcions culturals, lingüístiques o d'orientació sexual.
3. Així mateix, es reconeix i declara la injustícia que va suposar l'exili de molts espanyols durant la Guerra Civil i la Dictadura.

Índex de continguts

1. Es declara la il·legitimitat dels tribunals, jurats i qualssevol altres òrgans penals o administratius que, durant la Guerra Civil, s'hagueren constituït per a imposar, per motius polítics, ideològics o de creença religiosa, condemnes o sancions de caràcter personal, així com la de les seues resolucions.
2. Per ser contraris a Dret i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just, es declara en tot cas la il·legitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d'Ordre Públic, així com els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i Consells de Guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creença religiosa d'acord amb el que es disposa en l'article 2 de la present Llei.
3. Igualment, es declaren il·legítimes, per vicis de forma i fons, les condemnes i sancions dictades per motius polítics, ideològics o de creença per qualssevol tribunals o òrgans penals o administratius durant la Dictadura contra els qui van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment d'un règim democràtic a Espanya o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats hui reconeguts per la Constitució.

Índex de continguts

1. Es reconeix el dret a obtindre una Declaració de reparació i reconeixement personal als qui durant la Guerra Civil i la Dictadura van patir els efectes de les resolucions a què es refereixen els articles anteriors.Este dret és plenament compatible amb els altres drets i mesures reparadores reconegudes en normes anteriors, així com amb l'exercici de les accions al fet que pertocara davant els tribunals de justícia.
2. Tindrà dret a sol·licitar la Declaració les persones afectades i, en cas que les mateixes hagueren mort, el cònjuge o persona lligada per anàloga relació d'afectivitat, els seus ascendents, els seus descendents i els seus col·laterals fins al segon grau.
3. Així mateix, podran sol·licitar la Declaració les institucions públiques, previ acord del seu òrgan col·legiat de govern, respecte dels qui, mancant de cònjuge o dels familiars esmentats en l'apartat anterior, hagueren exercit càrrec o activitat rellevant en aquestes.
4. Les persones o institucions previstes en els apartats anteriors podran interessar del Ministeri de Justícia l'expedició de la Declaració. A tal fi, podran aportar tota la documentació que sobre els fets o el procediment obre en el seu poder, així com tots aquells antecedents que es consideren oportuns.
5. La Declaració a què es refereix esta Llei serà compatible amb qualsevol altra fórmula de reparació prevista en l'ordenament jurídic i no constituirà títol per al reconeixement de responsabilitat patrimonial de l'Estat ni de qualsevol Administració Pública, ni donarà lloc a efecte, reparació o indemnització d'índole econòmica o professional. El Ministeri de Justícia denegarà l'expedició de la Declaració quan no s'ajuste al que es disposa en esta Llei.

Índex de continguts

1. Amb la finalitat de completar l'acció protectora establida per la Llei 5/1979, de 18 de setembre, de reconeixement de pensions, assistència mèdic-farmacèutica i assistència social a favor de les viudes, fills i altres familiars dels espanyols morts com a conseqüència o en ocasió de la passada Guerra Civil, es modifiquen les lletres a) i c) del número 2 del seu article primer, que queden redactades com segueix:

a) Por heridas, enfermedad o lesión accidental originadas como consecuencia de la guerra.

c) Com a conseqüència d'actuacions o opinions polítiques i sindicals, quan puga establir-se així mateix una relació de causalitat personal i directa entre la Guerra Civil i la defunció.»

2. Les pensions que es reconeguen a l'empara del que es disposa en l'apartat anterior tindran efectes econòmics des del primer dia del mes següent a la data d'entrada en vigor de la present Llei, sent aplicable, en el seu cas, les normes que regulen la caducitat d'efectes en el Règim de Classes Passives de l'Estat.

Índex de continguts

1. La quantia de les pensions d'orfandat en favor d'orfes no incapacitats majors de vint-i-un anys causades per personal no funcionari a l'empara de les Lleis 5/1979, de 18 de setembre, i 35/1980, de 26 de juny, s'establix en 132,86 euros mensuals.
2. A les pensions d'orfandat a què es refereix el present article els serà aplicable el sistema de complements econòmics vigents i experimentaran les revaloracions que establisquen les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat per a cada any.
3. El que es disposa en els dos apartats anteriors tindrà efectivitat econòmica des del primer dia del mes següent a la data d'entrada en vigor de la present Llei, sense perjudici de les normes que sobre caducitat d'efectes regeixen en el Règim de Classes Passives de l'Estat.

Índex de continguts

1. Amb la finalitat d'incorporar suposats en el seu moment exclosos de la concessió d'indemnitzacions per temps d'estada a la presó durant la Dictadura, es modifiquen els apartats un i dos de la disposició addicional dihuitena de la Llei 4/1990, de 29 de juny, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 1990, que queden redactats com segueix:"Un. Els qui acrediten haver patit privació de llibertat en establiments penitenciaris o en Batallons Disciplinaris, en qualsevol de les seues modalitats, durant tres o més anys, com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, i tingueren complida l'edat de seixanta anys en 31 de desembre de 1990, tindran dret a percebre per una sola vegada una indemnització d'acord amb la següent escala:Tres o més anys de presó: 6.010,12 ".Per cada tres anys complets addicionals: 1.202,02 ".Dos. Si el causant del dret a esta indemnització haguera mort, i en 31 de desembre de 1990 haguera pogut tindre compliments seixanta anys d'edat tindrà dret a la mateixa el cònjuge supervivent, que siga pensionista de viudetat per tal causa o que, fins i tot no tenint esta condició, acredite ser cònjuge viudo del causant."
2. S'afigen un apartat dos bis i un apartat set a la Disposició addicional dihuitena de la Llei 4/1990, de 29 de juny de Pressupostos de l'Estat amb la següent redacció:"Dos bis. Una indemnització de 9.616,18 " es reconeixerà al cònjuge supervivent de qui, havent patit privació de llibertat per temps inferior a tres anys com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, haguera sigut condemnat per ells a pena de mort efectivament executada i no haja vist reconeguda a favor seu, per esta circumstància, pensió o indemnització amb càrrec a algun dels sistemes públics de protecció social.""Set. Els qui es consideren amb dret als beneficis establits en els apartats un i dos anteriors, ja siguen els propis causants o els seus cònjuges supervivents o pensionistes de viudetat per tal causa, hauran de sol·licitar-los expressament davant la citada Direcció General de Costos de Personal i Pensions Públiques."

Índex de continguts

Amb efectes des de l'1 de gener de 2005, s'afig una nova lletra u) a l'article 7 del text refós de la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, que quedarà redactada de la següent manera:

"o) Les indemnitzacions previstes en la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes per a compensar la privació de llibertat en establiments penitenciaris com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia."

Índex de continguts

1. Les persones que hagueren percebut des de l'1 de gener de 1999 fins a la data d'entrada en vigor de la present Llei les indemnitzacions previstes en la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes per a compensar la privació de llibertat en establiments penitenciaris com a conseqüència dels supòsits contemplats en la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'Amnistia, podran sol·licitar, en la forma i terminis que es determinen, l'abonament d'una ajuda quantificada en el 15 per cent de les quantitats que, per tal concepte, hagueren consignat en la declaració de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de cadascun d'aquests períodes impositius.
2. Si les persones a què es refereix l'apartat 1 anterior hagueren mort, el dret a l'ajuda correspondrà als seus hereus, els qui podran sol·licitar-la.
3. Les ajudes percebudes en virtut del que es disposa en el present article estaran exemptes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
4. Per Ordre del Ministre d'Economia i Hisenda es determinarà el procediment, les condicions per a la seua obtenció i l'òrgan competent per al reconeixement i abonament d'esta ajuda.

Índex de continguts

1. En atenció a les circumstàncies excepcionals que van concórrer en la seua mort, es reconeix el dret a una indemnització, per una quantia de 135.000 €, als beneficiaris dels qui van morir durant el període comprés entre l'1 de gener de 1968 i el 6 d'octubre de 1977, en defensa i reivindicació de les llibertats i drets democràtics.
2. Seran beneficiaris de la indemnització a què es refereix l'apartat primer d'este article els fills i el cònjuge de la persona morta, si no estiguera separat legalment ni en procés de separació o nul·litat matrimonial, o la persona que haguera vingut convivint amb ella de manera permanent amb anàloga relació d'afectivitat a la del cònjuge durant, almenys, els dos anys immediatament anteriors al moment de la defunció, llevat que hagueren tingut descendència en comú, i en aquest cas bastarà la mera convivència.
3. Subsidiàriament, si no existiren els anteriors, seran beneficiaris, per ordre successiu i excloent, els pares, néts, els germans de la persona morta i els fills de la persona convivent, quan depengueren econòmicament del mort.
4. Quan es produïsca la concurrència de diverses persones que pertanguen a un grup dels quals tenen dret a la indemnització, la quantia total màxima es repartirà per parts iguals entre tots els que tinguen dret per la mateixa condició, excepte quan concórreguen el cònjuge o persona amb anàloga relació afectiva i els fills del mort, i en aquest cas l'ajuda es distribuirà al 50 per cent entre el cònjuge o la persona amb anàloga relació d'afectivitat i el conjunt dels fills.
5. Procedirà l'abonament de la indemnització sempre que pels mateixos fets no s'haja rebut indemnització o cap compensació econòmica o, havent-se rebut, siga de quantia inferior a la determinada en este article.
6. El Govern, mitjançant Reial decret, determinarà les condicions i el procediment per a la concessió de la indemnització prevista en este article.
7. Els beneficiaris de la indemnització establida en este article disposaran del termini d'un any, a comptar des de l'entrada en vigor del Reial decret a què es refereix l'apartat anterior, per a presentar la seua sol·licitud davant la Comissió en ell esmentada.

Índex de continguts

1. Les Administracions públiques, en el marc de les seues competències, facilitaran als descendents directes de les víctimes que així el sol·liciten les activitats d'indagació, localització i identificació de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o la repressió política posterior i el parador de la qual s'ignore. El que es preveu en el paràgraf anterior podrà aplicar-se respecte de les entitats que, constituïdes abans d'1 de juny de 2004, incloguen el desenvolupament de tals activitats entre les seues finalitats.
2. L'Administració General de l'Estat elaborarà plans de treball i establirà subvencions per a sufragar despeses derivades de les activitats contemplades en este article.

Índex de continguts

1. El Govern, en col·laboració amb totes les Administracions públiques, elaborarà un protocol d'actuació científica i multidisciplinària que assegure la col·laboració institucional i una adequada intervenció en les exhumacions. Així mateix, celebrarà els oportuns convenis de col·laboració per a subvencionar a les entitats socials que participen en els treballs.
2. Les Administracions públiques elaboraran i posaran a la disposició de tots els interessats, dins del seu respectiu àmbit territorial, mapes en els quals consten els terrenys en què es localitzen les restes de les persones a què es refereix l'article anterior, incloent tota la informació complementària disponible sobre aquests.

El Govern determinarà el procediment i confeccionarà un mapa integrat que comprenga tot el territori espanyol, que serà accessible per a tots els ciutadans interessats i al qual s'incorporaran les dades que hauran de ser remesos per les diferents Administracions públiques competents.

Les àrees incloses en els mapes seran objecte d'especial preservació pels seus titulars, en els termes que reglamentàriament s'establisquen. Així mateix, els poders públics competents adoptaran mesures orientades a la seua adequada preservació.

Índex de continguts

1. Les Administracions públiques competents autoritzaran les tasques de prospecció encaminades a la localització de restes de les víctimes referides en l'apartat 1 de l'article 11, d'acord amb la normativa sobre patrimoni històric i el protocol d'actuació que s'aprove pel Govern. Les troballes es posaran immediatament en coneixement de les autoritats administratives i judicials competents.
2. Les Administracions públiques, en l'exercici de les seues competències, establiran el procediment i les condicions en què els descendents directes de les víctimes referides en l'apartat 1 de l'article 11, o les entitats que actuen en el seu nom, puguen recuperar les restes enterrades en les fosses corresponents, per a la seua identificació i eventual trasllat a un altre lloc.
3. En qualsevol cas, l'exhumació se sotmetrà a autorització administrativa per part de l'autoritat competent, en la qual haurà de ponderar-se l'existència d'oposició per qualsevol dels descendents directes de les persones les restes de les quals hagen de ser traslladats. A tals efectes, i amb caràcter previ a la corresponent resolució, l'administració competent haurà de donar adequada publicitat a les sol·licituds presentades, comunicant en tot cas la seua existència a l'Administració General de l'Estat per a la seua inclusió en el mapa referit en l'apartat primer de l'article anterior.
4. Les restes que hagen sigut objecte de trasllat i no foren reclamats seran inhumats en el cementeri corresponent al terme municipal en què es trobaren.

Índex de continguts

1. La realització de les activitats de localització i eventual identificació o trasllat de les restes de les persones referides en l'apartat 1 de l'article 13 es constituïx en fi d'utilitat pública i interés social, a l'efecte de permetre, si escau i d'acord amb els articles 108 a 119 de la Llei d'Expropiació Forçosa, l'ocupació temporal dels terrenys on hagen de realitzar-se.
2. Per a les activitats determinades en l'apartat anterior, les autoritats competents autoritzaran, excepte causa justificada d'interés públic, l'ocupació temporal dels terrenys de titularitat pública.
3. En el cas de terrenys de titularitat privada, els descendents, o les organitzacions legitimades d'acord amb l'apartat anterior, hauran de sol·licitar el consentiment dels titulars de drets afectats sobre els terrenys en què es troben les restes. Si no s'obtinguera aquest consentiment, les Administracions públiques podran autoritzar l'ocupació temporal, sempre després d'audiència dels titulars de drets afectats, amb consideració de les seues al·legacions, i fixant la corresponent indemnització a càrrec dels ocupants.

Índex de continguts

1. Les Administracions públiques, en l'exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre estes mesures podrà incloure's la retirada de subvencions o ajudes públiques.
2. El que es preveu en l'apartat anterior no serà aplicable quan els esments siguen d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concórreguen raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei.
3. El Govern col·laborarà amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals en l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en l'apartat anterior.
4. Les Administracions públiques podran retirar subvencions o ajudes als propietaris privats que no actuen de la manera prevista en l'apartat 1 d'este article.

Índex de continguts

1. La Vall dels Caiguts es regirà estrictament per les normes aplicables amb caràcter general als llocs de culte i als cementeris públics.
2. En cap lloc del recinte podran dur-se a terme actes de naturalesa política ni exaltadors de la Guerra Civil, dels seus protagonistes, o del franquisme.

Índex de continguts

El Govern, en col·laboració amb les altres Administracions públiques confeccionarà un cens d'edificacions i obres realitzades per membres dels Batallons Disciplinaris de Soldat Treballadors, així com per presoners en camps de concentració, Batallons de Treballadors i presoners en Colònies Penitenciàries Militaritzades.

Índex de continguts

1. Amb la finalitat de fer efectiu el dret que va reconéixer el Reial decret 39/1996, de 19 de gener, als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals que van participar en la Guerra Civil de 1936 a 1939, no els serà aplicable l'exigència de renúncia a la seua anterior nacionalitat requerida en l'article 23, lletra b, del Codi Civil, pel que fa a l'adquisició per carta de naturalesa de la nacionalitat espanyola.
2. Mitjançant Reial decret aprovat pel Consell de Ministres, es determinaran els requisits i el procediment a seguir per a l'adquisició de la nacionalitat espanyola per part de les persones esmentades en l'apartat anterior.

Índex de continguts

Es reconeix la labor de les associacions, fundacions i organitzacions que hagen destacat en la defensa de la dignitat de totes les víctimes de la violència política a la qual es refereix esta Llei. El Govern podrà concedir, mitjançant Reial decret, les distincions que considere oportunes a les referides entitats.

Índex de continguts

1. De conformitat amb el que es preveu en la Llei 21/2005, de 17 de novembre, es constituïx el Centre Documental de la Memòria Històrica, amb seu a la ciutat de Salamanca.
2. Són funcions del Centre Documental de la Memòria Històrica:

a) Mantindre i desenvolupar l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola creat per Reial decret 426/1999, de 12 de març. A tal fi, i mitjançant el procediment que reglamentàriament es determine, s'integraran en este Arxiu tots els documents originals o còpies fidedignes dels mateixos referits a la Guerra Civil de 1936-1939 i la repressió política subsegüent situats en museus, biblioteques o arxius de titularitat estatal, en els quals, quedarà una còpia digitalitzada dels esmentats documents. Així mateix, l'Administració General de l'Estat procedirà a la recopilació dels testimoniatges orals rellevants vinculats a l'indicat període històric per a la seua remissió i integració en l'Arxiu General.

b) Recuperar, reunir, organitzar i posar a la disposició dels interessats els fons documentals i les fonts secundàries que puguen resultar d'interés per a l'estudi de la Guerra Civil, la Dictadura franquista, la resistència guerrillera contra ella, l'exili, l'internament d'espanyols en camps de concentració durant la Segona Guerra Mundial i la transició.

c) Fomentar la recerca històrica sobre la Guerra Civil, el franquisme, l'exili i la Transició, i contribuir a la difusió dels seus resultats.

d) Impulsar la difusió dels fons del Centre, i facilitar la participació activa dels usuaris i de les seues organitzacions representatives.

e) Atorgar ajudes als investigadors, mitjançant premis i beques, perquè continuen desenvolupant la seua labor acadèmica i de recerca sobre la Guerra Civil i la Dictadura.

f) Reunir i posar a la disposició dels interessats informació i documentació sobre processos similars haguts en altres països.

3. L'estructura i funcionament del Centre Documental de la Memòria Històrica s'establirà mitjançant Reial decret acordat en Consell de Ministres.

Índex de continguts

1. L'Administració General de l'Estat aprovarà, amb caràcter anual i amb la dotació que en cada cas s'establisca en els Pressupostos Generals de l'Estat, un programa de convenis per a l'adquisició de documents referits a la Guerra Civil o a la repressió política subsegüent que obren en arxius públics o privats, nacionals o estrangers, ja siguen en versió original o a través de qualsevol instrument que permeta arxivar, conéixer o reproduir paraules, dades o xifres amb fidelitat a l'original. Els esmentats fons documentals s'incorporaran a l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola.
2. De conformitat amb el que es disposa en la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, els documents obrants en arxius privats i públics relatius a la Guerra Civil i la Dictadura es declaren constitutius del Patrimoni Documental i Bibliogràfic, sense perjudici del que es disposa en l'article 22.

Índex de continguts

1. A l'efecte del que es preveu en esta Llei, es garanteix el dret d'accés als fons documentals depositats en els arxius públics i l'obtenció de les còpies que se sol·liciten.
2. El que es preveu en l'apartat anterior serà aplicable, en els seus propis termes, als arxius privats sostinguts, totalment o parcialment, amb fons públics.
3. Els poders públics adoptaran les mesures necessàries per a la protecció, la integritat i catalogació d'estos documents, en particular en els casos de major deterioració o risc de degradació

Índex de continguts

S'autoritza del Govern al fet que duga a terme les accions necessàries en ordre a organitzar i reestructurar l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola.

Índex de continguts

Les previsions contingudes en la present Llei són compatibles amb l'exercici de les accions i l'accés als procediments judicials ordinaris i extraordinaris establits en les lleis o en els tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya.

Índex de continguts

En el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor d'esta Llei, el Govern establirà el marc institucional que impulse les polítiques públiques relatives a la conservació i foment de la memòria democràtica.

Índex de continguts

1. S'autoritza del Govern al fet que, en el termini de 6 mesos, mitjançant Reial decret, determine l'abast, condicions i procediment per a la concessió d'indemnitzacions extraordinàries en favor dels qui hagueren patit lesions incapacitants per fets i en les circumstàncies i amb les condicions a què es refereix l'apartat un de l'article 10 de la present Llei.
2. Procedirà el reconeixement de les indemnitzacions previstes en esta disposició sempre que pels mateixos fets no s'haja rebut indemnització o compensació econòmica amb càrrec a algun dels sistemes públics de protecció social.
3. Les indemnitzacions establides en esta disposició s'abonaran directament als propis incapacitats i seran intransferibles.

Índex de continguts

A l'efecte de l'aplicació de la Llei 37/1984, de 22 d'octubre, el personal de la Marina Mercant que va ser incorporat a l'Exèrcit Republicà des del 18 de juliol de 1936 es considerarà inclòs en el Decret de 13 de març de 1937 que establia la incorporació a la reserva naval, el Decret de 12 de juny de 1937 que aplicava l'anterior fixant l'ingrés i escalafonamiento en la citada reserva i l'ordre circular de 10 d'octubre de 1937 que aprova el reglament del citat escalafonamiento en desenvolupament dels anteriors. Procedirà l'abonament de la pensió corresponent sempre que, pel mateix supòsit, no s'haja rebut cap compensació econòmica, o, havent-se rebut, siga de quantia inferior al determinat en les esmentades disposicions.

Índex de continguts

La fundació gestora de la Vall dels Caiguts inclourà entre els seus objectius honrar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil de 1936-1939 i de la repressió política que la va seguir a fi d'aprofundir en el coneixement d'este període històric i dels valors constitucionals. Així mateix, fomentarà les aspiracions de reconciliació i convivència que hi ha en la nostra societat. Tot això amb plena subjecció al que es disposa en l'article 16.

Índex de continguts

1. Les persones el pare o la mare de les quals haguera sigut originàriament espanyol podran optar a la nacionalitat espanyola d'origen si formalitzen la seua declaració en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor de la present Disposició addicional. Aquest termini podrà ser prorrogat per acord de Consell de Ministres fins al límit d'un any.
2. Este dret també es reconeixerà als néts dels qui van perdre o van haver de renunciar a la nacionalitat espanyola com a conseqüència de l'exili.

Índex de continguts

El Govern, a través del Ministeri de Justícia, quan calga per a donar compliment a les previsions d'esta Llei, dictarà les disposicions necessàries per a facilitar l'accés a la consulta dels llibres de les actes de defuncions dels Registres Civils dependents de la Direcció General dels Registres i del Notariat.

Índex de continguts

En congruència amb el que s'estableix en el punt 3 de la Disposició Derogatòria de la Constitució, es declaren expressament derogats el Bàndol de Guerra de 28 de juliol de 1936, de la Junta de Defensa Nacional aprovat per Decret número 79, el Bàndol de 31 d'agost de 1936 i, especialment, el Decret del general Franco, número 55, d'1 de novembre de 1936: les Lleis de Seguretat de l'Estat, de 12 de juliol de 1940 i 29 de març de 1941, de reforma del Codi penal dels delictes contra la seguretat de l'Estat; la Llei de 2 de març de 1943 de modificació del delicte de Rebel·lió Militar; el Decret llei de 18 d'abril de 1947, sobre Rebel·lió militar i bandidatge i terrorisme i les Lleis 42/1971 i 44/1971 de reforma del Codi de Justícia Militar; les Lleis de 9 de febrer de 1939 i la de 19 de febrer de 1942 sobre responsabilitats polítiques i la Llei d'1 de març de 1940 sobre repressió de la maçoneria i el comunisme, la Llei de 30 de juliol de 1959, d'Ordre Públic i la Llei 15/1963, creadora del Tribunal d'Ordre Públic.

Índex de continguts

S'habilita al Govern i als seus membres, en l'àmbit de les seues respectives competències, per a dictar quantes disposicions siguen necessàries per al desenvolupament i aplicació del que s'estableix en esta Llei.

Índex de continguts

La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seua publicació en el Boletín Oficial del Estado, amb excepció de la Disposició Addicional Setena que el farà a l'any de la seua publicació.

Per tant,

Comandament a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guarden i facen guardar esta llei.

Madrid, 26 de desembre de 2007.

JUAN CARLOS R.

El President del Govern,

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ZAPATERO

Índice de continguts

Llei 52/2007 de 26 de desembre

Per la qual es reconeixen i amplien drets i s'establixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura

Reial decret 1792/2008

Sobre concessió de la nacionalitat espanyola als voluntaris integrants de les Brigades Internacionals

Reial decret 1791/2008

Sobre la Declaració de Reparació i Reconeixement personal als qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura