El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri de Treball i Economia Social l'Avantprojecte de Llei per a la reducció de la durada màxima de la jornada ordinària de treball i la garantia del registre de jornada i el dret a la desconnexió.
“Avui fem un pas decisiu per a millorar la vida a milions de persones treballadores al nostre país, un impuls nou a l'agenda social”, ha assegurat la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz.
La norma inicia, de esta manera, su tramitación parlamentaria para que la jornada máxima legal sea de 37,5 horas semanales en cómputo anual tras más de cuatro décadas de vigencia de la establecida actualmente, de 40 horas semanales. Esta reducción permitirá que espacios ahora de trabajo reviertan en la vida tras una indudable evolución tecnológica y económica en nuestro país.
“Se trata es de bajar la jornada por ley para que este derecho llegue donde la negociación colectiva no llega como camareros cuya jornada media es de 39,4 horas, cajeras y dependientas que trabajan más de 39 horas igual que los agricultores y agricultoras o las personas cuidadoras con 38,6 horas semanales” ha explicado la vicepresidenta segunda.
Aquesta llei també es justifica per l'oportunitat d'adaptar la normativa laboral a les noves realitats i formes d'organització que han demostrat la viabilitat i beneficis associats a les jornades laborals més reduïdes.
La mesura també és fonamental en termes de seguretat i salut en el treball, ja que contribuirà a reduir la càrrega física i mental que, al seu torn, redunda en una disminució de l'estrès laboral i la fatiga, augmentar la productivitat i reduir el risc de sofrir accidents de treball. Les jornades laborals prolongades van provocar, en el món, 745.000 defuncions per accident cerebrovascular i cardiopatia isquèmica l'any 2016, una xifra un 29% superior a la de l'any 2000.
La nova norma pivota sobre un registre de jornada fiable i interoperable, instrument essencial per a garantir el compliment de la normativa de temps de treball i, en conseqüència, el dret al descans efectiu i a erradicar les hores extraordinàries no ajustades a dret.
D'altra banda, es garantir de manera més efectiva el dret a la desconnexió, per a evitar que pugui exigir-se el desenvolupament de la prestació fora dels horaris pactats, respectant el dret al descans i a la pròpia intimitat de les persones treballadores.