Saragossa.- La Delegació del Govern d'Espanya a Aragó ha recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) la decisió del Govern autonòmic de no tramitar cap sol·licitud per a declarar zones de mercat residencial tensionado a Aragó, fins i tot encara que un ajuntament consideri que té un problema d'accés a l'habitatge i sol·liciti que s'estudiï la seva situació.
El recurs sosté que aquesta decisió deixa sense efecte a Aragó una eina prevista per la Llei estatal d'Habitatge per a actuar en municipis amb especial risc d'oferta insuficient d'habitatge a preus assequibles. “El Govern d'Aragó no sols ha decidit no declarar cap zona tensionada, sinó que es nega directament a estudiar si algun municipi compleix els requisits legals per a això”, ha explicat el delegat del Govern d'Espanya a Aragó, Fernando Beltrán.
Beltrán ha criticat que el Govern d'Aragó aposti per una política d'habitatge “que confon construir habitatge amb garantir el dret a tenir-la”. “Manca d'una estratègia ambiciosa de lloguer assequible: no actua ni davant les zones tensionadas ni davant els lloguers abusius, ni davant el lloguer temporal, ni davant l'habitatge turístic o l'habitatge buit, no planteja una ampliació prou ambiciosa del parc públic de lloguer i, a més, permet que els habitatges protegits perdin aquesta qualificació amb el pas del temps”, ha afegit. “Tenir un habitatge digne no pot ser un privilegi per a uns pocs, sinó que ha de ser un dret per a tots i, amb aquestes mesures, estem una mica més lluny d'aconseguir-lo”, ha insistit.
La impugnació posa el focus en la fórmula triada pel Govern d'Aragó per a mantenir bloquejades les sol·licituds: l'acord estableix que no es tramitaran fins que existeixin “informes científics” que contradiguin els efectes negatius atribuïts a les zones tensionadas. Però no aclareix què ha d'entendre's per informe científic, qui ha d'elaborar-ho, amb quina metodologia, quins efectes ha d'analitzar ni quan es donarà per complerta aquesta condició.
El resultat, segons el recurs, és que no existeix un termini cert per a aixecar la prohibició: una condició que ningú sap com ni quan podria satisfer-se, la qual cosa genera una situació d'indeterminació incompatible amb la seguretat jurídica.
El recurs qüestiona també com es va adoptar la decisió. L'acord del Govern d'Aragó es va aprovar sense que consti un tràmit d'audiència o informació pública, malgrat les seves conseqüències per a ciutadans i municipis. La Delegació considera especialment greu aquesta absència perquè la mesura afecta directament a les entitats locals: són els ajuntaments els que enfronten problemes concrets en els seus mercats d'habitatge i els que ara es queden sense possibilitat efectiva de plantejar aquests procediments.
La Llei 12/2023, pel dret a l'habitatge, no estableix una declaració automàtica de zones tensionadas: exigeix estudiar les circumstàncies de cada territori i justificar la decisió amb dades objectives. Entre els supòsits que permeten justificar una declaració figuren que el cost mitjà de la hipoteca o el lloguer, juntament amb despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars, o que el preu de compra o lloguer hagi crescut en els cinc anys anteriors almenys tres punts per sobre de l'IPC autonòmic. La declaració habilita mesures com a limitacions de renda en nous contractes de lloguer i beneficis fiscals per a propietaris.
El recurs no demana que es declari automàticament cap zona tensionada a Aragó. El que qüestiona és que el Govern autonòmic hagi decidit que cap pugui si més no ser estudiada, al marge de l'evolució del preu de l'habitatge o de la situació de cada municipi.
La Delegació recorda a més que l'article 47 de la Constitució obliga dels poders públics a promoure les condicions necessàries per a fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat, i considera que aquesta exclusió anticipada i general perjudica l'efectivitat de la legislació estatal d'habitatge.
En aquesta línia, Beltrán ha insistit que “el fet que tenir un habitatge digne s'hagi convertit en una aspiració gairebé impossible és una tremenda injustícia i tots hem de treballar per a revertir aquesta situació”. “El Govern d'Espanya el té clar. Hem de fer molt més, però anem en la direcció correcta”, ha afegit i ha recordat que el nou Pla Estatal d'Habitatge compta una inversió total prevista per a Aragó ascendeix a 266 milions d'euros.