Saragossa.- La Delegació del Govern d'Espanya a Aragó ha recorregut davant el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) la decisió del Govern autonòmic de no tramitar cap sol·licitud per a declarar zones de mercat residencial tensionado a Aragó, fins i tot encara que un ajuntament considere que té un problema d'accés a l'habitatge i sol·licite que s'estudie la seua situació.
El recurs sosté que esta decisió deixa sense efecte a Aragó una eina prevista per la Llei estatal d'Habitatge per a actuar en municipis amb especial risc d'oferta insuficient d'habitatge a preus assequibles. “El Govern d'Aragó no sols ha decidit no declarar cap zona tensionada, sinó que es nega directament a estudiar si algun municipi complix els requisits legals per a això”, ha explicat el delegat del Govern d'Espanya a Aragó, Fernando Beltrán.
Beltrán ha criticat que el Govern d'Aragó aposte per una política d'habitatge “que confon construir habitatge amb garantir el dret a tindre-la”. “Manca d'una estratègia ambiciosa de lloguer assequible: no actua ni davant les zones tensionadas ni davant els lloguers abusius, ni davant el lloguer temporal, ni davant l'habitatge turístic o l'habitatge buit, no planteja una ampliació prou ambiciosa del parc públic de lloguer i, a més, permet que els habitatges protegits perden eixa qualificació amb el pas del temps”, ha afegit. “Tindre un habitatge digne no pot ser un privilegi per a uns pocs, sinó que ha de ser un dret per a tots i, amb estes mesures, estem una mica més lluny d'aconseguir-lo”, ha insistit.
La impugnació posa el focus en la fórmula triada pel Govern d'Aragó per a mantindre bloquejades les sol·licituds: l'acord establix que no es tramitaran fins que existisquen “informes científics” que contradiguen els efectes negatius atribuïts a les zones tensionadas. Però no aclareix què ha d'entendre's per informe científic, qui ha d'elaborar-ho, amb quina metodologia, quins efectes ha d'analitzar ni quan es donarà per complida eixa condició.
El resultat, segons el recurs, és que no existeix un termini cert per a alçar la prohibició: una condició que ningú sap com ni quan podria satisfer-se, la qual cosa genera una situació d'indeterminació incompatible amb la seguretat jurídica.
El recurs qüestiona també com es va adoptar la decisió. L'acord del Govern d'Aragó es va aprovar sense que conste un tràmit d'audiència o informació pública, malgrat les seues conseqüències per a ciutadans i municipis. La Delegació considera especialment greu esta absència perquè la mesura afecta directament a les entitats locals: són els ajuntaments els que enfronten problemes concrets en els seus mercats d'habitatge i els que ara es queden sense possibilitat efectiva de plantejar estos procediments.
La Llei 12/2023, pel dret a l'habitatge, no establix una declaració automàtica de zones tensionadas: exigeix estudiar les circumstàncies de cada territori i justificar la decisió amb dades objectives. Entre els supòsits que permeten justificar una declaració figuren que el cost mitjà de la hipoteca o el lloguer, juntament amb despeses i subministraments bàsics, supere el 30% dels ingressos mitjans de les llars, o que el preu de compra o lloguer haja crescut en els cinc anys anteriors almenys tres punts per damunt de l'IPC autonòmic. La declaració habilita mesures com a limitacions de renda en nous contractes de lloguer i beneficis fiscals per a propietaris.
El recurs no demana que es declare automàticament cap zona tensionada a Aragó. El que qüestiona és que el Govern autonòmic haja decidit que cap puga si més no ser estudiada, al marge de l'evolució del preu de l'habitatge o de la situació de cada municipi.
La Delegació recorda a més que l'article 47 de la Constitució obliga dels poders públics a promoure les condicions necessàries per a fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat, i considera que esta exclusió anticipada i general perjudica l'efectivitat de la legislació estatal d'habitatge.
En esta línia, Beltrán ha insistit que “el fet que tindre un habitatge digne s'haja convertit en una aspiració quasi impossible és una tremenda injustícia i tots hem de treballar per a revertir esta situació”. “El Govern d'Espanya el té clar. Hem de fer molt més, però anem en la direcció correcta”, ha afegit i ha recordat que el nou Pla Estatal d'Habitatge compta una inversió total prevista per a Aragó ascendeix a 266 milions d'euros.