La Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, té entre els seus principals objectius, el reconeixement dels qui van patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques, de pensament o opinió, de consciència o creença religiosa, d'orientació i identitat sexual, durant el període comprès entre el cop d'estat de 18 de juliol de 1936, la Guerra d'Espanya i la Dictadura franquista fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978, així com promoure la seva reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva, adoptar mesures complementàries destinades a suprimir elements de divisió entre la ciutadania i promoure llaços d'unió entorn dels valors, principis i drets constitucionals.

Concretament, en el seu article 16, relatiu a la cerca de persones desaparegudes, en el seu apartat 1, disposa “Correspondrà a l'Administració General de l'Estat la cerca de persones desaparegudes durant la Guerra i la Dictadura, sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques relacionades amb aquesta activitat” i en l'apartat quart del mateix article, s'estableix que “Les activitats d'indagació, localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra o la repressió política posterior i el parador de la qual s'ignori, realitzades per les víctimes o aquelles entitats que incloguin el desenvolupament de tals activitats entre les seves finalitats, podran comptar amb la col·laboració de les administracions públiques, en el marc de la política pública de cerca de persones desaparegudes i la planificació establerta, a través dels mecanismes de finançament i ajuda que s'estableixin”.

En relació amb la cerca de persones desaparegudes, l'article 16 de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica, estableix que correspon a l'Administració General de l'Estat la cerca de persones desaparegudes durant la Guerra i la Dictadura, sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques relacionades amb aquesta activitat.

Tenint en compte l'anterior, i ateses de les raons d'interès públic social i humanitari subjacents, es considera adequat participar en l'execució dels treballs que duran a terme determinades entitats locals, vinculats a la cerca de restes de persones, víctimes de la guerra civil i la dictadura, contribuint econòmicament als mateixos mitjançant la concessió d'aquestes subvencions.

Constatada l'existència de suficients raons d'interès públic social i humanitari que justifiquen la concessió de subvenció de manera directa, conformement al que es disposa en els articles 22.2.c) i 28 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, l'instrument jurídic emprat ve determinat per llei i ha de revestir la forma de reial decret.

L'objectiu principal de les subvencions contingudes en el reial decret, consisteix a contribuir econòmicament amb determinades entitats locals per a la realització de labors de localització, exhumació i identificació de restes de víctimes de la guerra civil i la dictadura.

Pel fet que es tracta d'una actuació material, l'alternativa d'atorgament de la subvenció seria l'opció de no atorgar-la, havent d'arribar-se a la conclusió que aquesta última opció no faria possible complir els objectius definits, ni dur-se a terme les activitats subvencionades en aquest cas, la cerca, exhumació i identificació de les restes mortals de persones represaliades i per això, la concessió de la subvenció resulta la decisió més adequada.