- Aquest dissabte 11 de març (12h.) acte obert a la ciutadania amb motiu de la fi dels treballs que han permès restaurar i conservar aquest jaciment del segle XVI
- El 50% del presupuesto de la actuación llega a través del programa de ayudas del 1,5% cultural, el Gobierno de España
L'alcalde d'Irun, José Antonio Santano i el delegat de Govern a Euskadi Denis Itxaso han visitat els resultats de la restauració i conservació de les restes del castell de Gazteluzahar.
Com assenyalava l'alcalde, "l'objectiu principal de les obres ha estat restaurar, conservar i posar en valor aquestes restes com a element de gran importància en el patrimoni cultural d'Irun i Guipúscoa, i amb els nous descobriments realitzats durant els treballs aconseguim acostar-nos més al significava aquest enclavament. La renovació de tot el seu entorn serà clau per a obrir a la ciutadania aquest jaciment i permetre la visita de les restes de la fortalesa, així com acollir activitats".
Per part seva, el delegat del Govern, Denis Itxaso, ha destacat l'"aposta per la protecció del patrimoni” que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana en col·laboració amb el Ministeri de Cultura duu a terme dedicant el 1,5% del pressupost total de les inversions en infraestructures per a aquesta finalitat. “Es tracta d'inversions que en moltes ocasions difícilment poden ser costejades pels propietaris dels immobles a protegir i que, a més, tenen un efecte molt positiu en altres sectors com el turisme o la generació d'ocupació”.
En primer lloc, es van executar els treballs de desbrossament i moviment de terres entorn d'aquest enclavament. A continuació es va completar la neteja superficial de les galledes i llenços de maçoneria que conformen els murs del castell. Una tasca que s'ha estat realitzant manualment a base d'espàtula, rasqueta, raspall i ratllat d'aigua amb la finalitat d'evitar danyar la superfície dels diferents paraments. Aquests treballs, que s'han realitzat acompanyats d'un control arqueològic, han permès a més treure a la llum parteixes de la ruïna fins ara ocultes, fonamentalment l'arrencada de part de la galleda Nord.
Ja en fases posteriors, es va avançar amb els treballs de protecció i rehabilitació de la ruïna pròpiament dits i que consistien en la consolidació de peces amb morter, l'injectat i farcit de les esquerdes existents en els diferents llenços i la reconstrucció de troneres/fusileras. Després, va arribar el moment del condicionament de l'espai públic entorn de la fortificació. Així, es van formalitzar els recorreguts per als vianants per a visitar l'exterior i interior de la ruïna. També s'han fet treballs d'il·luminació en l'entorn i instal·lació de mobiliari.
Cal assenyalar que aquesta actuació compta amb un suport econòmic del programa d'ajudes del 1,5% cultural del Govern d'Espanya que cobreix el 50% del projecte. El pressupost és de 601.754,09€ i hi ha un termini d'execució de 9 mesos; l'empresa adjudicatària és Harri Construccions i Maçoneria, S.L. Aquesta actuació es va incloure en les iniciatives previstes per l'Ajuntament en el marc de la commemoració del 500 aniversari de la Batalla de Sant Marcial de 1522.
Redescobrir Gazteluzahar aquest dissabte
Com a prova de les activitats que es puguin dur a terme aprofitant la restauració del jaciment, aquest dissabte 11 de març (12h.) tindrà lloc un acte obert a la ciutadania que permetrà redescobrir el jaciment. Durant l'esdeveniment es representaran dos de les escenes teatralitzades que tan bon acolliment van tenir l'any passat. Les persones assistents podran gaudir amb els títols especialment preparats per a l'ocasió "Un castell en Behobia" (en castellà) i "Una aliada amb capa de pardilla" (en basca). Els guions de cada escena han estat realitzats per la historiadora Ana Galdós i la direcció artística és a càrrec d'Ana Pérez. L'ambientació es completa amb un apartat gastronòmic, ja que entre totes dues escenes hi haurà un aperitiu a l'estil del segle XVI.
Cal afegir una altra de les iniciatives culturals que pren cos és l'espectacle 'El Cantar de Gazteluzahar'. És una obra teatral inspirada en versos de l'irunés Pedro Ballaz que amb la col·laboració del cor Atzokoak i el grup de música antiga Alborada es va estrenar l'any passat en l'Amaia KZ (estava previst que fora en la placeta de la Jonquera però la pluja va obligar a traslladar-lo). La idea és, una vegada finalitzades les obres, reprendre la idea original i representar-ho a l'entorn de la fortalesa.
Història
Juntament amb l'ermita de Santa Elena, el palau d'Arbelaitz, la Casa Consistorial i l'església de la Jonquera, Gazteluzahar forma part del grup de cinc enclavaments que el Govern Basc va qualificar com a conjunts monumentals vinculats al Camí de Santiago al seu pas per la ciutat; representa a més una peça clau del patrimoni cultural de Guipúscoa.
El castell de Gazteluzahar s'erigeix sobre un pujol a uns 41 metres d'altitud, situada dominant el barri de Behobia i l'estratègic gual de Bidasoa. De planta triangular, va tenir una breu vida activa. Va ser construït en 1515 per orde del Fernando el Catòlic i derrocat en 1542. Posteriorment va ser reedificado en 1719 i assolat de nou en el mateix any. Va ser construït per a contenir a l'espera de reforços, la possible entrada de tropes franceses a Castella.