El Secretario de Estado de Justicia, Manuel Olmedo Palacios, ha asegurado que la entrada en funcionamiento de los Tribunales de Instancia, prevista a partir del próximo 1 de julio, representa “un cambio organizativo histórico” en el sistema judicial español.
“Los Juzgados se crean nada menos que en el año 1835, y es una estructura organizativa que todos sabemos que hace mucho tiempo ya que no era la adecuada para atender al volumen como al tipo de litigiosidad que contamos desde hace décadas”, ha señalado en su intervención en la mesa redonda Aproximaciones a la LO 1/2025, de Medidas de Eficiencia del Servicio Público de la Justicia, celebrada en el marco de las XXX Jornadas de Derecho “Enrique Ruiz-Vadillo” de la UNED.
Tal com ha assenyalat, la implantació dels Tribunals d'Instància es realitzarà en tres fases: juliol de 2025 per als partits judicials més petits, octubre per als mitjans, i gener de 2026 per als grans tribunals. Aquest calendari escalonat, ha explicat Olmedo, permetrà obtenir una valuosa experiència en les primeres fases que serà clau per a afrontar amb èxit la implantació en les jurisdiccions més complexes.
“Ja estem treballant en la tercera fase i abordant sobre la marxa tant els problemes previstos com altres nous que han sorgit en el procés”, ha assenyalat.
El Secretari d'Estat ha defensat que el nou model permetrà una major especialització i eficiència. “Un exemple clar és el cas dels procediments monitoris, que suposen al voltant del 60% del treball en els jutjats de primera instància. La nova estructura permetrà la seva robotización i tramitació automatitzada, alliberant una part considerable de la càrrega de treball”, ha relatat.
Olmedo ha subratllat que els tribunals d'instància estaran recolzats per un marc normatiu i tecnològic actualitzat, gràcies al Reial decret llei 6/2023, que adapta les lleis processals als reptes de la digitalització. “La transformació digital no pot existir sense una transformació normativa. Aquesta llei proporciona la seguretat jurídica necessària per a aplicar la tecnologia en l'àmbit judicial”, ha indicat.
Nova organització i més recursos humans
La transformació també implica una reorganització del personal i de les funcions dins de l'oficina judicial. “Estem elaborant un nou Reial decret per a adaptar els llocs de treball dels cossos de funcionaris a aquesta estructura”, ha anunciat.
Així mateix, en la seva intervenció, ha recordat que el Govern d'Espanya ha augmentat un 25% la inversió en justícia en aquesta legislatura, i que s'ha aprovat la creació de 87 noves places judicials i fiscals especialitzades en violència sobre la dona i la infància.
Alguna cosa que va unit a la convocatòria d'oposicions, ha postil·lat i ha recordat que la setmana passada el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts d'Espanya, Felix Bolaños, va anunciar que per a aquest any 2025, per a 2026 i 2027 es crearan 360 places de torn a les quals se sumen 120 places de quart torn, la qual cosa suposa gairebé 1.500 places de torn lliure i de quart torn. “La major convocatòria que ha existit en la història”, ha posat en valor.
Durant la seva intervenció, Olmedo ha destacat el treball conjunt amb les comunitats autònomes i la labor del Comitè Tècnic Estatal de l'Administració Judicial Electrònica (CTEAJE), que ha permès l'aprovació de models digitals obligatoris per als procediments més comuns, com el monitori. També ha posat en valor el desenvolupament de sistemes informàtics compatibles a nivell nacional, com Atenea/Minerva o Avantius, que ja permeten la interoperabilitat en 12 comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Melilla i Ceuta.
“La digitalització completa no és una opció, és una necessitat i serà afectiva gràcies a que ve acompanyada de certitud legal, interoperabilitat tecnològica i una estructura organitzativa adaptada”, ha recalcat.
Finalment, el Secretari d'Estat ha insistit que els Tribunals d'Instància també permetran una major unificació de criteris, especialment en primera instància, on fins ara existia una gran dispersió en la pràctica judicial. “Aquesta colegiació funcional permetrà més coherència, més seguretat jurídica i una justícia més àgil i pròxima al ciutadà”, ha conclòs.