La Delegació del Govern de Melilla ha acollit la presentació del projecte a Espanya del projecte ‘Migration In Mind’ de Metges del Món, iniciativa que té com a objectiu establir un marc sostenible de serveis relacionals amb salut mental i suport psicosocial per a persones migrants.
En la presentació del projecte, que compta amb la participació de Metges del Món d'Eslovàquia, Bèlgica, Croàcia, els representants del qual han estat presents en la trobada d'aquest matí en la seu de la Delegació del Govern ciutat per a intercanviar experiències i per a continuar avançant en el projecte que estan desenvolupant.
La Cap de la Unitat de Coordinació contra la Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern a Melilla, Laura Segura Sarompas, ha explicat que per part de Metges del Món es va establir la proposta que es pogués plantejar la perspectiva de gènere i, com des de la ciutat es treballa, en col·laboració amb les diferents organitzacions i entitats amb persones migrants i, concretament, amb dones, “poguéssim intercanviar experiències i explicar com es desenvolupa tot aquest treball, en col·laboració amb les diferents organitzacions de cara a l'assistència a les persones migrants”.
“Tenim clar que, des que es produeix una feminització en el concepte de migració, és fonamental tenir aquesta mirada i entendre clarament que les persones migrants, per la seva experiència de vida, estan exposades a situacions bastant difícils, complicades i que poden afectar directament de la seva salut mental, però evidentment a les dones encara més”, ha assenyalat.
Així, Segura ha assenyalat que estan “exposades a discriminacions, a estereotips, a pressions culturals i socials i, sobretot, exposades a violències, tant en l'origen, que pot ser fins i tot el motiu d'aquest moviment migratori, com en el trajecte i en la pròpia destinació”.
La Cap de la Unitat ha assegurat que “hem intentat sempre tenir aquesta mirada quan treballem en la violència i hem intentat també fer consciència social sobre la importància d'obrir el concepte de violència més enllà de les violències que sofreixen les dones pel fet de ser dones, dins del que entenem com la llei de violència de gènere”, i així s'han abastat qüestions com la mutilació genital femenina, l'explotació sexual, el tràfic de dones i nenes amb finalitats d'explotació sexual, els matrimonis forçats… “que són moltes d'aquestes violències que, a més tenen, una repercussió molt gran en la salut mental de les dones i, sobretot, en aquest projecte intenten abastar tot el que ha de veure amb aquesta salut mental i com millorar l'accés a la salut”.
Dret a la salut mental
La referent tècnica de Salut Mental i Suport Psicosocial en Metges del Món Espanya, Eva Gallego, per part seva, ha explicat que el nom del projecte -la migració en ment- fa referència a dos drets: “el de migrar, que és un dret universal, i el dret a la salut i a la salut mental, perquè sense salut mental no podem parlar de salut”.
Així, ha recordat que Metges del Món Espanya porta molts anys treballant amb col·lectius vulnerables, incloent persones migrades i també en l'àmbit de salut mental i, en els últims anys, “hem intentat una mica harmonitzar les maneres d'intervenir, veure quines bones pràctiques ens ajuden a facilitar el procés d'integració d'aquestes persones i l'accés als recursos de salut mental”.
Tal com ha relatat, fa un parell d'anys van ser contactats pels socis de Metges del Món Bèlgica, per una convocatòria europea “que precisament el que pretén és intentar fer aquest intercanvi i veure quines pràctiques són interessants, com podem millorar l'atenció en salut mental i en suport psicosocial amb la població desplaçada o migrada més vulnerable, sol·licitants de protecció internacional, persones que es troben en aquest moment indocumentades, supervivents de xarxes de tràfic de persones….”.
Segons ha traslladat Gallego, aquest projecte ha arrencat al setembre, a Zagreb, i compta amb viatges d'estudi “per a conèixer diferents contextos migratoris i veure què s'està fent per a facilitar l'accés a recursos de salut mental a les persones migrades en diferents contextos per a intentar veure quines són les millors pràctiques i com podem adaptar-les als contextos”.
Així, en el cas d'Espanya “decidim que el projecte s'executés a Melilla perquè creiem que és un lloc clau com a trànsit migratori i també com a espai de convivència intercultural per la seva particularitat del context”.
En la seva intervenció davant els mitjans de comunicació, ha deixat clar que les organitzacions de drets humans “no pretenem substituir al sistema públic de salut sinó reforçar-lo i, a vegades, és necessària una competència intercultural en els recursos de salut”.
De fet, ha avançat que “facilitarem formacions, materials, trobades… amb professionals de la salut i de la salut mental per a tenir un enfocament una mica més intercultural, que tingui en compte la cosmovisió de la salut des de diferents cultures de les persones amb les quals convivim en els diferents contextos”.
Suport per a dones migrants
La coordinadora de Metges del Món Melilla, Silvia Madejón, ha recordat que la seva entitat ha fet una aposta des de l'any 2021 “incorporant la figura de la psicòloga dins del projecte, perquè crèiem que era una necessitat dins de la ciutat de cobrir part d'aquesta salut mental”.
Així, ha explicat que “comencem treballant amb grups de suport per a dones migrants, residents de la ciutat, que ja han funcionat des de llavors”. En aquest sentit ha posat en valor aquest suport davant les situacions que es viuen dins de la migració, unit al fet de ser dona i de les diferents violències que es van trobant, “els dóna força per a poder afrontar tot això, ja que, quan un no està bé psicològicament, té moltíssimes més dificultats per a poder afrontar el que es fa”.
És més, ha informat que, durant aquests mesos han estat treballant en el CETI amb persones d'origen llatí, que estaven demandant el tema de la salut mental, i s'ha treballat amb ells tot el relacionat amb el vol migratori. “Moltes vegades aquestes situacions que ells porten per si mateixos, el sistema de creences, com s'integra i, per exemple, en el cas d'una altra mena d'idiomes, el poder expressar les emocions és molt difícil si no el fas en la teva llengua materna, amb la qual cosa, tot aquest tipus de situacions, hem d'anar-les afegint dins d'aquest procés complicat que es viu i donar-los eines”, ha exposat.
Això sí, ha apuntat que la intervenció que es fa “és molt diferent amb les persones en trànsit respecte a les persones que resideixen a Melilla, perquè les persones en trànsit necessiten una cosa molt més ràpida per a després poder continuar en aquest procés. No obstant això, les persones que resideixen aquí, hi ha molt més temps i molt més espai de poder intervenir amb elles”.