La UNESCO declara la trashumancia y la técnica del vidrio soplado Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad

Espanya liderava la candidatura internacional de la transhumància, de la qual ara formen part 10 països europeus

La transhumància i la tècnica del vidre bufat a Espanya són, des d'avui, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Així l'ha decidit el comitè de la UNESCO reunit aquesta setmana en Kasene (Botswana).

La candidatura internacional de la transhumància, liderada per Espanya, reconeix aquesta modalitat de pasturatge també a Albània, Andorra, Croàcia, França, Luxemburg i Romania i se suma així, al reconeixement que ja gaudia a Àustria, Grècia i Itàlia.

En concret, Espanya compta amb 125.000 quilòmetres de vies pecuàries que cobreixen tot el territori peninsular i de les illes, que posen de manifest que la transhumància és una pràctica estesa per totes les comunitats autònomes. Avui dia, el desplaçament estacional de ramats continua sent un patrimoni viu que ha originat un ric patrimoni cultural i etnogràfic, reflectit en festes i tradicions, en la toponímia, la gastronomia i l'arquitectura relacionada amb aquesta activitat.

També les manifestacions de la tradició oral, l'artesania i les tècniques de pasturatge tradicional, així com l'ordenació de les pastures en el marc del dret consuetudinari, són elements que la cultura transhumant va ajudar a transmetre al seu pas pels diferents i distants territoris peninsulars.

D'altra banda, la tècnica del vidre bufat a Espanya ha estat inscrita en la Llista de Manifestacions Representatives del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO com a part de la candidatura internacional compartida amb Txèquia, Finlàndia, França, Alemanya i Hongria, que reconeix els coneixements, tècniques artesanals i habilitats en la fabricació de vidre.

En concret, la tècnica del vidre bufat és un saber vinculat a la cultura espanyola, amb grans centres de producció de més de tres segles de vigència, com són el Centre Nacional del Vidre de la Granja a Segòvia o els Vidres Gordiola a Mallorca.

A més, prop de 140 tallers d'artesans i artistes per tot el territori i, a vegades, vinculats a museus, busquen revitalitzar i donar visibilitat a produccions característiques de centres ja extingits. Es genera així una gran varietat de producció que conjuga el manteniment dels models històrics amb nous dissenys i una àmplia tipologia.

Els processos de la tècnica del vidre bufat, els seus coneixements, productes, instrumental i maquinària associada, així com espais arquitectònics presenta un conjunt de valors històrics, immaterials, tecnològics i artístics que mereixen ser preservats.

21 manifestacions de patrimoni immaterial

Amb aquestes inscripcions, Espanya suma ja vint-i-una manifestacions culturals declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

A més, compta amb quatre exemples inclosos en el Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, un instrument que reconeix les experiències notables en programes, projectes i activitats de salvaguarda de patrimoni cultural immaterial per a poder transmetre-les a altres països.

L'any vinent s'espera que siguin avaluades per la UNESCO la candidatura ‘Cultura Sidrera Asturiana’; així com l'ampliació per a les comunitats autònomes de Madrid, Canàries i Múrcia de ‘L'art de la pedra en sec’, declarada en 2018 Patrimoni Cultural Immaterial.

Espanya, candidata a membre del comitè de la UNESCO

En la pròxima Assemblea General d'Estats Part de la UNESCO, que tindrà lloc a mitjan any 2024, es decidiran els països que formaran part del comitè avaluador de les candidatures de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Espanya aspira a formar part d'aquest comitè, del qual ja va ser membre de 2009 a 2013, i ser part activa en la presa de decisions en matèria de patrimoni cultural immaterial, en la gestió del qual és un país referent.

A més de l'elevat nombre de manifestacions representatives que Espanya registra inscrites en la llista de la UNESCO, és un país amb una forta implicació en la cura i conservació del seu patrimoni cultural immaterial, no sols a través de la seva legislació i plans estratègics (Llei de Patrimoni Cultural Immaterial i Pla Nacional per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial), sinó també de les seves activitats de difusió i suport econòmic durant els vint anys de vigència de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO.

Més informació sobre patrimoni cultural immaterial a Espanya: https://www.portalinmaterial.cultura.gob.es/portada.html