Raquel Sánchez anuncia un projecte pilot per a declarar la ruta aèria Menorca-Barcelona com OSP amb preu màxim
Raquel Sánchez anuncia un projecte pilot per a declarar la ruta aèria Menorca-Barcelona com OSP amb preu màxim
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha anunciat l'elecció de la ruta aèria Menorca-Barcelona perquè formi part del projecte pilot de declaració d'obligació servei públic (OSP) aeri amb limitació de preu, davant l'increment que estánexperimentando els preus dels bitllets en les connexions entre l'Illa i la Península. La iniciativa “pilot”, que espera que pugui estar aprovada aquest estiu, establirà així una tarifa màxima en la ruta entre Menorca i Barcelona amb l'objectiu principal d'evitar “pics” de preus molt alts, i sempre condicionat a no suposar una intervenció excessiva en el mercat ni a afectar de la connectivitat.
“El disseny del projecte, que duem a terme simultàniament a Balears i Canàries, el tenim ja bastant avançat i ja hem començat els contactes amb les companyies aèries i continuarem, per descomptat, amb les conselleries afectades de les dues comunitats amb els qui ja hem mantingut les primeres converses i estem treballant per a poder aprovar-la a l'estiu”, ha avançat la ministra en una roda de premsa celebrada després de mantenir una reunió amb la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, amb la presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, i amb el conseller de Movilidad i Habitatge, Josep Marí.
Tal com ha apuntat, es tracta de “un projecte sensible perquè representa una excepció a les regles del mercat d'Unió Europea en matèria de transport aeri”. “Per això, necessitem no sols encertar de manera precisa en els termes i condicions de la futura OSP per a garantir el manteniment de la connectivitat, sinó que també precisem d'un consens amb tots els actors implicats per a garantir el seu èxit”, ha agregat.
Així, aquest projecte pilot analitzarà el comportament del mercat i avaluarà els seus resultats durant el període que es determini de durada, i permetrà avançar posteriorment amb un coneixement precís, evitant prendre mesures que tinguin efectes indesitjats en una matèria tan important com la connectivitat a les illes.
Millores de les OSP
En relació amb l'OSP d'altres rutes aèries de l'illa, la ministra ha informat que s'està treballant en el nou contracte de l'OSP Maó-Madrid que començarà al novembre de 2023. “Introduirem modificacions de l'OSP actual que està aconseguint altíssimes cotes d'ocupació, per a augmentar el mínim de freqüències en períodes festius i, a proposta del Govern”, ha apuntat. En concret, s'establirà un mínim de tres freqüències diàries, que haurà de complir-se en dates assenyalades com la Constitució, Nadal, Sant Antoni o Setmana Santa, i s'augmentaran les places ofertes en 5.000 a l'any, de 74.000 a 79.000.
A més, ha explicat que s'introduirà l'obligatorietat de prestar el servei d'acompanyament de menors, un servei que també s'està analitzant incloure com a obligatori en les OSP interbaleares, la qual cosa exigeix una modificació de la normativa vigent.
Garantir la connectivitat de les Illes
Per a la ministra és essencial garantir la connectivitat i la mobilitat a les Illes Balears i que les connexions amb la península es desenvolupin en termes d'igualtat i equitat, sense oblidar la sostenibilitat. Sobre aquest tema, ha incidit que totes les infraestructures del transport i la mobilitat promogudes des del Ministeri “tenen com a premissa essencial la de col·laborar a la descarbonització dels transports i la de complir amb els més rigorosos criteris de sostenibilitat mediambiental per a minimitzar el seu impacte en l'entorn”.
En aquest context, ha recordat els 76 milions d'euros del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que s'estan invertint a Balears en mobilitat sostenibilitat, des de la creació de Zones de Baixes Emissions tant de competència autonòmica com dels ajuntaments, fins a la digitalització del transport o la transformació de flotes.
Així mateix, ha esmentat les inversions directes de Mitma, que ascendeixen a 21 milions d'euros, que es destinaran a la reducció d'emissions en els ports de titularitat estatal en l'arxipèlag, així com a reforçar els programes d'ENAIRE de Cel Únic per a contribuir a la reducció d'emissions de CO2 a l'atmosfera gràcies a l'optimització de les rutes aèries.
Transport públic
D'altra banda, la ministra ha assegurat que està molt avançat el Conveni per al finançament del Tramvia de Palma. Al seu judici, es tracta de “una infraestructura capdavantera que tindrà una gran rellevància per a la ciutat i un gran impacte en matèria de sostenibilitat, perquè permetrà augmentar fins al 60% la quota modal del transport públic”.
Així mateix, ha posat l'accent en la seva aposta pel transport públic, destacant els 43 milions per a Balears amb l'objectiu de cobrir el 100% en el preu dels abonaments de transport i títols multiviaje del transport públic col·lectiu.
A més, respecte a les bonificacions al transport públic, ha recordat els gairebé 825 milions d'euros transferits per a les bonificacions al transport de residents des de 2018 i que en 2023 s'ha augmentat la partida un 5% més que en 2022 per a aquestes bonificacions, amb 272 milions d'euros.
Habitatge assequible
Un altre dels assumptes abordats en la reunió ha estat la necessitat d'impulsar mesures a Balears davant la tensió del mercat immobiliari del lloguer. En la seva intervenció, la ministra ha recordat que hi ha obertes diverses línies de treball per a posar en el mercat un número molt significatiu d'habitatges de lloguer assequible.
En concret, s'ha referit a les ajudes contemplades en el Pla Estatal 2022-2025, mitjançant el qual s'han destinat gairebé 17 milions d'euros a Balears en els dos últims anys, els fons del Pla de Recuperació per a augmentar el parc públic en lloguer i les actuacions que SEPES, entitat pública empresarial dependent del Ministeri, té en marxa a Balears, com ara la construcció de 1.066 habitatges per a lloguer assequible, com les que s'aixecaran en Ca Escandell a Eivissa i les de Son Busquets a Mallorca.
A aquestes mesures se sumen gairebé 10 milions d'euros destinats a les ajudes el Bo de Lloguer jove per a facilitar l'accés a un habitatge en lloguer.
Acte primera pedra as Castell
En aquest context d'aposta per facilitar l'accés a un habitatge digne, la ministra ha presidit l'acte de col·locació de la primera pedra de la promoció de 35 habitatges públics en edificis energèticament eficients destinades a lloguer assequible en el municipi menorquí des Castell.
Tal com ha explicat la ministra, aquests habitatges seran “una realitat al llarg de l'estiu de 2024”. “Avancem en la nostra obstinació de posar solucions amb obres concretes que reverteixin la tensió del mercat del lloguer aquí a Balears”, ha recalcat la responsable de Mitma durant la celebració de l'acte.
Aquesta promoció d'habitatges, situada en el solar situat al carrer Pintor Vives de la Urbanització de Santa Anna des Castell, es durà a terme pel Govern balear, a través de l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI) i compta amb una inversió estimada de 9,5 milions d'euros, dels quals Mitma aportarà gairebé 1,3 milions d'euros dels fons europeus NextGenerationEU.
Aquesta promoció s'executa en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que, tal com ha incidit la ministra, “actuarà com una autèntica palanca per a revertir les dificultats en l'accés a l'habitatge i com a potenciador de l'activitat econòmica”. Aquest Pla “suposa la transferència d'una mica més de 124 milions d'euros” per a Illes Balears amb el compromís de rehabilitar 8.737 habitatges i els seus entorns residencials, així com de construir 492 habitatges de lloguer social en edificis energèticament eficients.
En concret, la promoció dels habitatges des Castell forma part dels acords subscrits entre el Ministeri i la Comunitat Autònoma d'Illes Balears al novembre de 2022, en el marc del programa de construcció d'habitatges en lloguer assequible del PRTR, mitjançant els quals es destinen 24,6 milions d'euros per a 35 promocions que sumaran un total de 752 habitatges públics per a lloguer assequible situades en 24 municipis.
“El gaudi d'un habitatge digne permet a les persones posar en marxa un projecte de vida ja sigui personal, familiar o professional. La seva manca és, sovint, la porta d'entrada a la vulnerabilitat, a la pèrdua d'altres drets bàsics”, ha expressat Raquel Sánchez.