La Delegación del Gobierno y la ilustradora Bea Lema replican en Galicia con ‘Bordados contra la Violencia’ la iniciativa de colectivos mexicanos para dar voz a las víctimas de la violencia machista

La Delegació del Govern, juntament amb la il·lustradora Bea Lema, va replicar avui a la Corunya amb ‘Brodats contra la violència’ l'acció combativa que va néixer en el si de les plataformes feministes mexicanes per a lluitar contra els feminicidis i el masclisme. Va ser a través d'una lliçó col·lectiva celebrada en la pròpia Delegació i que va estar dirigida per la creadora de la Corunya, Premi Nacional de Còmic 2024. En ella van participar una vintena de persones, entre les quals es trobava la subdelegada del Govern a la Corunya, María Rivas.

En la presentació, el delegat del Govern, Pedro Blanco, va recordar a les quatre dones assassinades enguany per la violència masclista a Galícia i va posar en valor la importància d'obrir espais de reflexió sobre la violència que sofreixen les dones en tots els àmbits, inclosos l'artístic o el creatiu. En aquest cas, emprant “el fil i el teixit com a eines d'expressió col·lectiva del feminisme i de la igualtat”, trencant amb la “idea del brodat com a tasca domèstica, que molts encara tenen, que associa aquesta activitat a la imatge tradicional de la dona a la casa i en silenci. Tot el contrari”. Pedro Blanco va agrair la col·laboració de Bea Lema, amb qui es va reunir amb motiu de la concessió del Premi Nacional de Còmic, per a portar a Galícia, per primera vegada, aquest tipus d'accions col·lectives que ja són presents en altres llocs del món.

En concret, les accions de brodat reivindicatives van néixer fa més de deu anys a Mèxic amb col·lectius com ´Bordamos feminicidis’ i ‘Fuentes Rojas’, sota la premissa, ‘una víctima, un drap’. En aquestes trobades, l'acte de cosir i brodar es transforma en un diàleg col·lectiu, en el qual les persones que participen reflexionen en veu alta sobre les violències, sobre les dones agredides i traslladen el fruit d'aquesta reflexió al teixit i el fil. A més, aquestes trobades es converteixen en espais segurs perquè les dones puguin reflexionar i expressar les seves experiències personals amb el masclisme i, també, puguin denunciar situacions de violència personal. A vegades, algunes de les participants van donar es compta de la seva situació personal de violència en conèixer i brodar els relats que parlen de com els homes tractaven les dones que després, finalment, van assassinar. De fet, molts dels draps reflecteixen els noms de dones assassinades, de manera que les participants també donen veu i memòria l'aquestes dones mortes.

Una iniciativa estesa a tothom

La iniciativa de ‘Brodar feminicidis’ va sorgir a Mèxic com a reacció a la realitat que nou dones i nenes eren assassinades de mitjana al dia en aquest país, segons les dades d'ONU Dones. Al poc, aquesta idea va prendre en altres països de l'entorn i de la resta del món, com el Perú, el Canadà, o Sud-àfrica, on més organitzacions empren l'agulla i el fil per a denunciar la violència contra les dones. En Argentina, el col·lectiu ‘Teixint feminismes’ va confeccionar en 2019 la bandera feminista més gran del món amb aportacions de dones de diferents països. A l'Uruguai, el ‘Sindicat de l'Agulla’, va promoure la fabricació aquest any de milers de banderes per al Dia de la Dona a través de la iniciativa ‘El meu balcó feminista’; a Espanya, l'associació cultural ‘Filant Vidas’, realitza també aquest tipus d'accions d'art col·laboratiu per a reivindicar la igualtat i la diversitat. A nivell internacional, organitzacions com a Common Fils Project empren el brodat i la costura com a eina de recuperació de les víctimes de violència sexual en conflictes o de situacions de tràfic.