1 d'abril de 2024.- El Govern d'Espanya elevarà al Tribunal Constitucional les lleis autonòmiques que deroguen la regulació de la Memòria Democràtica i que s'han impulsat en les comunitats d'Aragó, la Comunitat Valenciana i, més recentment, Castella i Lleó. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica analitzarà si aquestes legislacions autonòmiques conculquen la Llei de Memòria Democràtica de 2022 i els tractats internacionals de dret humanitari subscrits per Espanya.
Los grupos parlamentarios del PP y Vox de Castilla y León presentaron el pasado martes una proposición de ley autonómica de la Concordia que pretende derogar el actual Decreto de Memoria Histórica y Democrática, aprobado por al anterior Gobierno de la comunidad. Antes, a mediados de febrero pasado, el Gobierno de Aragón derogó la Ley autonómica de Memoria Democrática, impulsada por el anterior ejecutivo en 2018. También hizo lo propio la Comunitat Valenciana, cuando el 21 de marzo presentó, de la mano del PP y Vox, una proposición de Ley autonómica de la Concordia para sustituir a la actual Ley Valenciana de Memoria Democrática de 2017.
“Les secretaries d'Estat de Política Territorial i de Memòria Democràtica han estudiat les lleis i proposicions de llei que estan impulsant els governs conformats per PP i Vox contra la Memòria Democràtica. Respecte a Aragó, que ja ha aprovat la seva norma per a derogar li llei autonòmica de 2018, el Govern activarà la Comissió Bilateral per a intentar arribar a un acord. Si no s'aconsegueix, recorrerem al Tribunal Constitucional”, ha assenyalat Ángel Víctor Torres, ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica. Sobre la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, el ministre ha aclarit que els serveis jurídics estan analitzant els textos i, “si és pertinent, també s'interposaran recursos d'inconstitucionalitat”, va afirmar.
“Aquest és un Ministeri d'acords, però també és cert que hi ha mecanismes que estan ja arbitrats i que, si no arribem a un enteniment, acudirem al Tribunal Constitucional per a garantir el compliment de la Llei”, ha indicat el ministre. “La Llei de Memòria Democràtica és per a reparar el mal a totes les víctimes, però les del bàndol guanyador de la Guerra Civil van ser exhumades durant el franquisme. No va passar el mateix amb els qui van lluitar per a defensar l'ordre constitucional i democràtic, i aquesta Llei està per a emparar-los”, va afegir.
Garantia per a les exhumacions en Aragó
Torres ha volgut aclarir que “tant a Aragó, com en qualsevol racó d'Espanya, el Govern aplicarà la Llei estatal” i ha assegurat que es continuaran subvencionant les exhumacions des del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. “A Aragó no quedarà cap fossa sense exhumar”, ha garantit el ministre. La Llei aragonesa que, com s'ha avançat, deroga la Llei autonòmica de Memòria Democràtica de 2018, “conté aspectes com negar qualsevol homenatge a persones que van ser presoneres i represaliades en camps de concentració nazis, elimina el mapa de fosses i retira l'inventari de llocs de Memòria que s'estava implementant en la comunitat”, segons ha assenyalat Ángel Víctor Torres que ha insistit que es continuarà treballant en aquest inventari, així com en l'aplicació rigorosa de la Llei de Memòria Democràtica, perquè “s'estan vulnerant el dret internacional i els drets humans”.
Quant a la proposició de llei autonòmica de la Concòrdia de Castella i Lleó, aquesta parla de “honrar i protegir la història d'Espanya des de 1931 fins a 1978”, incloent, per tant, els anys de la II República -com ja va fer la proposició de llei de la Comunitat Valenciana-, i sense fer cap referència o condemnar a la Dictadura de Franco. “És inadmissible que s'intenti igualar els anys democràtics de la II República (1931-1936) amb la Dictadura posterior a la Guerra Civil i les seves conseqüències”, ha agregat el ministre, que considera que “no cal igualar la democràcia amb el totalitarisme”.
Els plantejaments d'aquestes normes impulsades en les comunitats d'Aragó, Comunitat Valenciana i Castella i Lleó es basen en postulats revisionistes i esgrimeixen arguments com que no hi ha consens històric sobre les etapes de la República, la Guerra Civil i el franquisme, o que les noves generacions han rebut una visió esbiaixada del succeït en aquelles etapes, afavorint així una divisió en la societat espanyola. “Es tracta d'uns plantejaments que blanquegen la Dictadura franquista, neguen l'existència del Cop d'estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va ocórrer i, la qual cosa és pitjor, condemnen a les víctimes de nou a l'oblit”, ha agregat Torres.
La veritable concòrdia
Sobre la “concòrdia per a superar el passat” que reivindiquen PP i Vox, Ángel Víctor Torres ha volgut deixar clar que “la veritable concòrdia és respectar la democràcia i els drets humans”. Per al ministre, el PP “es deixa portar per Vox i és submís a la ultradreta. La Llei aragonesa de 2018 incloïa algunes esmenes d'aquell PP. Ara, per indicació de Vox, deroguen una llei que contenia articles amb esmenes que ells mateixos van proposar en el seu moment”.
Considera el ministre que aquestes normes autonòmiques pretenen, “a través d'una malentesa concòrdia, enterrar la memòria de les víctimes de la Guerra i la dictadura franquista”. Torres ha reiterat que vetllarà pel compliment de la Llei 20/22, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica. “El Govern d'Espanya està decidit a complir la Llei sense vacil·lar i a portar-la fins a l'últim racó del país, per a vetllar per la democràcia, que és el més valuós que tenim”, va concloure.