La mostra reconstrueix l'activitat cultural dels intel·lectuals exiliats a través d'un centenar de cartes, llibres i fotografies que pertanyen, en la seva majoria, als fons de la Biblioteca Nacional.

Comissariada per Manuel Aznar i José Ramón López, una de les peces destacades és el quadern conegut com a "Manuscrit Penagos", de Rafael Alberti, escrit durant la seva estada a París, entre febrer de 1939 i març de 1940.

Atès que la condició d'exiliats va suposar un notable increment del gènere epistolar, les cartes tenen un destacat protagonisme. Així, la correspondència entre Juan Ramón Jiménez, Juan José Domenchina, Pedro Salines, Rafael Alberti, María Teresa León, Rosa Chacel o Jorge Guillén suposa un dels més singulars llegats.

La secció "Vaixells a Amèrica" recupera l'odissea dels qui van partir cap a Llatinoamèrica i reconstrueix la peripècia vital del vaixell "Winnipeg", promogut per Pablo Neruda, i que va portar a Xile a més de 2.200 exiliats que van poder allí reiniciar les seves vides. Igualment, la mostra plasma l'assenyalat paper de Mèxic com a país d'acolliment a partir de la iniciativa del president Lázaro Cárdenas.

En l'exili, a París, es va crear el 13 de març de 1939, la Junta Cultural Espanyola, hereva de l'antiga Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, presidida a l'origen per José Bergamín. Entre les seves primeres iniciatives editorials va estar "Cartes a un espanyol emigrat", de Paulino Masip i la revista "Espanya pelegrina".

L'exposició, que forma part d'un ampli programa d'activitats que inclou taules rodones, compta amb la col·laboració de la Comissió Interministerial del 80è aniversari de l'exili republicà, i podrà veure's fins al 2 de febrer de 2020.