INTRODUCCIÓ A LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA
La Constitució Espanyola de 1978 es va fonamentar en un ampli compromís social i polític per a la superació de les greus i profundes ferides que havia sofert la societat espanyola durant la Guerra Civil i els quaranta anys de Dictadura del General Franc. D'aquesta manera, la recuperació de les llibertats i de l'Estat de Dret assumia el llegat democràtic que diverses generacions d'espanyols havien forjat amb l'objectiu comú d'aconseguir i garantir la convivència democràtica, dins del respecte al pluralisme de la societat espanyola, i aconseguir un ordre econòmic i social més just.
Des de llavors, múltiples iniciatives polítiques, legals, socials i culturals han vingut a reparar i estroncar aquestes bretxes per a evitar la divisió entre els ciutadans i fomentar la cohesió i solidaritat entre les diverses generacions d'espanyols entorn dels valors superiors del nostre ordenament jurídic, els principis constitucionals i els drets i llibertats fonamentals
L'articulació de polítiques públiques que donin compliment als principis de debò, Justícia, Reparació i garanties de no repetició són essencials en la construcció d'una memòria democràtica compartida que, no sols superi les ferides causades, sinó que a més serveixi de sòlid fonament a una veritable cultura democràtica.
El veritable punt d'inflexió al reconeixement de la memòria històrica el trobem amb l'aprovació de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, coneguda popularment com "Llei de Memòria Històrica", aprovada amb un ampli consens. El text de la Llei és el resultat dels treballs de la Comissió Interministerial per a l'estudi de la situació de les víctimes de la guerra civil i del franquisme, creada per Reial decret 1891/2004, de 10 de setembre, per a l'estudi de la situació de les víctimes de la guerra civil i del franquisme i assumeix la Declaració així com la condemna del franquisme continguda en l'Informe de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa signat a París el 17 de març de 2006 en el qual es van denunciar les greus violacions de Drets Humans comeses a Espanya entre els anys 1936 i 1975.
El Reial decret 2/2020, de 12 de gener, pel qual es reestructuren els departaments ministerials, va crear per primera vegada en el si del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica. Per part seva, el Reial decret 139/2020, de 28 de gener, pel qual s'estableix l'estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials, va crear la Direcció General de Memòria Democràtica adscrita a la citada Secretaria d'Estat.
Tots dos òrgans estan concebuts per a donar resposta i impuls a les iniciatives relacionades amb la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, i proporcionar el degut suport institucional al compliment dels objectius contemplats en la citada llei.
Sent la memòria l'exercici de reconstrucció del passat en el moment present, ha d'entendre's com un dret; un dret de la ciutadania. Per a això, l'objectiu fonamental de tota política de memòria i d'aquest portal web en particular és crear condicions de pedagogia social que es constitueixin en garanties de no repetició"
A través d'aquest lloc web que posem a la disposició del ciutadà, es podran consultar una sèrie de recursos dirigits a fomentar aquestes condicions de pedagogia social, així com atendre les peticions d'informació i reparació de les víctimes i els seus familiars. Igualment, es podrà accedir a altres materials dedicats a conrear i sostenir la profunda tradició democràtica del nostre país.
