Perquè siga integral, qualsevol estudi de la situació de les Comunitats Autònomes requereix l'elaboració d'una sèrie d'indicadors, que ens permeten conéixer la realitat socioeconòmica present de cada territori, així com realitzar un seguiment de la seua evolució durant els últims decennis.

Per a retratar la realitat econòmica de les Comunitats es fa ús tant d'indicadors de conjuntura com de creixement, que mostren les possibilitats i dificultats que en l'actualitat tenen les Comunitats Autònomes per a progressar en un entorn exterior cada vegada més canviant, al qual han d'adaptar-se de manera contínua i sense retard. Són indicadors elaborats amb les últimes dades estadístiques disponibles que oferixen els organismes públics espanyols i comunitaris.

En un sentit ampli, el concepte de capital públic inclou les infraestructures institucionals, tècniques i socials. En el mateix s'inclouen, per tant, les corresponents a l'Administració General, Defensa, Seguretat ciutadana, Justícia, Xarxes de transports, Recursos hidràulics, Educació, Sanitat i Cultura, entre altres polítiques de despesa. Però a més de les dotacions físiques i equipaments, generats mitjançant inversió pública (capítol 6 dels Pressupostos Generals de l'Estat), les polítiques de despesa inclouen altres recursos personals i materials recollits en diferents capítols pressupostaris que no s'analitzen ací.

L'estudi del perfil econòmic financer de les Comunitats Autònomes ens introduïx en un àmbit qualitativament diferent, partint de l'evolució, durant els últims anys, del PIB de les CC.AA. i la situació del seu mercat de treball, observant les diferències de comportament de les mateixes i les seues causes. A partir d'ací, l'anàlisi de la productivitat i de l'estructura productiva ocupa un paper especial, ja que la productivitat, al costat de la taxa d'ocupació, és un determinant directe del PIB per habitant. La productivitat està estretament relacionada amb l'acumulació de dos actius intangibles, el capital humà i el tecnològic. Les diferents dotacions d'esta mena d'actius entre les diferents Comunitats Autònomes ajuden a explicar les diferències de productivitat entre aquestes. Per això, s'inclouen referències a indicadors de capital humà, indicadors de de R+D o indicadors de xarxes de transport. Per a efectuar este tipus d'anàlisi, no s'obliden els aspectes demogràfics, i, en particular, l'impacte que els fluxos immigratoris han tingut en les economies autonòmiques.

Les possibilitats d'augmentar la capacitat productiva de les Comunitats Autònomes i de véncer els obstacles que dificulten el seu ple desenvolupament guarden estreta relació amb les polítiques que s'estudien en l'anàlisi econòmica. La política territorial, desenvolupada tant per l'Administració General de l'Estat com per la Unió Europea, totes dues en col·laboració amb les CC.AA., s'orienta a incidir positivament en el creixement de les menys desenvolupades, centrant-se en l'acumulació de dotacions de factors productius, sobretot capital tecnològic, capital humà i infraestructures, sense oblidar la creació d'empreses i la generació d'iniciatives empresarials.