Las disposiciones de la Constitución Española en materia lingüística se han ido concretando gracias a la labor fundamental del Tribunal Constitucional, quien a través de su jurisprudencia ha tenido un papel clave en la recepción legal del modelo de oficialidad lingüística establecido en la Norma Fundamental. Así, la ordenación constitucional del pluralismo lingüístico de nuestro país ha sido objeto de más de setenta pronunciamientos por parte del Tribunal Constitucional.
Una de les notes característiques de la litigiosidad constitucional és que esta s'ha ocupat majorment de pronunciar-se sobre la constitucionalitat de les lleis en recursos i qüestions de constitucionalitat o en conflictes positius entre l'Estat central i les Comunitats Autonomas, més que en recursos d'empara per conflictes entre els particulars i els poders públics. Això s'ha traduït en una abundant jurisprudència que s'ha ocupat de fixar l'abast de l'àmbit d'actuació de cada administració pública.
La jurisprudència del Tribunal Constitucional s'ha ocupat de concretar qüestions capitals del model lingüístic com la noció de «llengua oficial», absent en la norma fonamental, o l'establiment del criteri de la territorialitat com a delimitador de l'oficialitat. Así, es considera oficial una llengua quan, independentment de la seua realitat i pes com a fenomen social, és reconeguda pels poders públics com mig normal de comunicació en i entre ells i en la seua relació amb els subjectes privats (SSTC 82/1986, de 26 de juny i 46/1991, de 28 de febrer).
Així mateix, el Tribunal ha consagrat la territorialitat com a criteri delimitador de l'oficialitat. Això implica que, a diferència del castellà, que és la llengua espanyola oficial en tot l'Estat, la resta de les llengües oficials el són exclusivament en la Comunitat Autònoma on són declarades com a tal conforme al seu Estatut d'Autonomia. La consagració del principi de territorialitat comporta que la cooficialitat l'és respecte a tots els poders públics radicats en el territori autonòmic, sense exclusió dels òrgans depenents de l'Administració General de l'Estat i altres òrgans vinculats o dependents que se situen en aquest territori.
El Tribunal Constitucional també s'ha ocupat de la distribució de competències entre l'Estat central i les Comunitats Autonomas en matèria lingüística, sent significativa l'evolució jurisprudencial conforme s'han anat desenvolupant els sistemes autonòmics de cooficialitat en el conjunt de l'Estat. Així, des de la STC 87/1997, de 24 d'abril, el Tribunal reconeix una “habilitació” o “mandat” en matèria lingüística perquè les Comunitats Autonomas amb llengües cooficials regulen els aspectes essencials i realitzen activitats de foment, precisant que els conflictes que se susciten han de resoldre's buscant un equilibri entre la competència autonòmica de normalització lingüística i les competències sectorials que ostenta l'Estat.
Estes són algunes de les notes característiques del model de cooficialitat lingüística que el Tribunal Constitucional s'ha ocupat d'anar precisant en les passades dècades. Al costat d'elles, s'ha enjudiciat la constitucionalitat de nombroses normes que incideixen en el règim lingüístic en molt diversos àmbits de les polítiques públiques.
Així, les àrees temàtiques sobre les quals s'ha projectat la jurisprudència constitucional en matèria de llengües oficials són diverses donada l'heterogeneïtat de les normes que contenen disposicions sobre esta matèria. Així, l'Alt Tribunal s'ha ocupat de delimitar el model de cooficialitat lingüística en àmbits com ara l'Administració de Justícia, l'educació i ensenyament, l'accés i règim de la funció pública, els mitjans de comunicació o les relacions entre consumidors i empresaris.
Con tot, es presenta un elenc amb les principals sentències del Tribunal Constitucional, fonamentals en la labor de concretar i delimitar el model constitucional tant del règim general de cooficialitat lingüística com de les matèries en les quals existeixen disposicions temàtiques sobre la matèria. Es presenta com a annex a este informe una taula resumeixen amb els principals pronunciaments, indicant l'àmbit sectorial al qual es refereixen i un resum de la interpretació del Tribunal Constitucional.
