- El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència permet avançar en la digitalització de les Administracions Públiques amb projectes tractors en àmbits com la justícia, l'ocupació, la salut i la Seguretat Social, o el reforç de la ciberseguretat en l'àmbit públic
- Les reformes i inversions públiques per a modernitzar les Administracions Públiques mobilitzen 4.315 milions d'euros, estan orientades a impulsar la millora dels serveis públics digitals que es presten a ciutadans i empreses
- El Pla de Digitalització de les Administracions Públiques comptarà amb una inversió de 2.600 milions d'euros per a avançar cap a una Administració més senzilla, àgil i eficient per al ciutadà, dels quals almenys 600 es destinaran a comunitats autònomes i corporacions locals
- L'objectiu és que els principals serveis a la ciutadania siguin plenament accessibles a través de dispositius mòbils
- El Pla de Recuperació preveu, entre els seus quatre eixos de canvi, la transformació digital, a la qual es destinen prop del 30% de les inversions, uns 20.000 milions d'euros en tres anys
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència inclou accions per a reformar i modernitzar les Administracions Públiques, impulsant la millora dels serveis públics digitals que es presten a ciutadans i empreses amb projectes tractors en àrees com la justícia, l'ocupació, la salut i la seguretat social, i amb un reforç de les infraestructures de la ciberseguretat en l'àmbit públic. La vicepresidenta segona i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, i el ministre de Política Territorial i Funció Pública, Miquel Iceta, han presentat el detall de les inversions i reformes destinades a la modernització i digitalització de l'Administració Pública.
El Pla preveu destinar 20.000 milions d'euros fins a 2023, la qual cosa suposa més d'un 30% de les seves inversions, a la transformació digital, accelerant i reforçant l'agenda de reformes i inversions impulsada pel Govern des de fa gairebé tres anys i plasmada en l'Agenda Espanya Digital 2025.
La seva execució constitueix un dels eixos transversals essencials per a aconseguir el procés de transformació de l'economia espanyola i preveu una mobilització d'inversió privada addicional estimada en 50.000 milions d'euros.
Modernització de les Administracions Públiques
El Pla de Recuperació contempla reformes i inversions per a adaptar l'Administració Pública als reptes de la societat contemporània, impulsant els serveis públics digitals que es presten a ciutadans i empreses, amb una inversió total estimada en 4.315 milions d'euros.
En concret, l'objectiu és que els principals serveis a la ciutadania siguin plenament accessibles a través de dispositius mòbils. Es posarà en marxa un nou model d'identitat digital que simplifiqui la realització de tràmits amb l'Administració, fent més fàcil, per exemple, la identificació i la signatura electrònica.
El Pla preveu millorar l'eficiència interna de les administracions mitjançant l'ús de solucions d'automatització i intel·ligència artificial que serviran per a reduir temps de gestió i donar una atenció més ràpida, en la gestió de prestacions per desocupació, subvencions i contractació pública.
Les accions passen també per l'àmbit de la salut, amb la millora de la coordinació interna i la posada en marxa la creació d'espais de dades comunes i models predictius abans de finals de 2023, o de la Justícia, amb la gestió de tràmits a través de dispositius mòbils o connexió dels sistemes de gestió processal per a poder celebrar judicis telemàtics.
El Pla de Digitalització de les Administracions Públiques comptarà amb una inversió de 2.600 milions d'euros per a avançar cap a una Administració més senzilla, àgil i eficient per al ciutadà, dels quals almenys 600 es destinaran a comunitats autònomes i corporacions locals.
Impuls transversal a la digitalització
L'impuls a la digitalització és un aspecte transversal en el conjunt del Pla, si bé hi ha una sèrie de components amb major pes de la transformació digital.
Digitalització del teixit productiu i impuls emprenedor
La cinquena política palanca del pla, centrada en abordar una modernització de l'ecosistema d'indústria-serveis i el seu posicionament quant a innovació i desenvolupament tecnològic, inclou tres components de marcat caràcter digital:
Política Industrial Espanya 2030
Espanya disposa d'un important teixit productiu en alguns sectors tractors que seran clau per a abordar la transformació ecològica i digital de l'economia. El component 12 del Pla, “Política Industrial Espanya 2030”, inclou inversions per a impulsar projectes clau de digitalització en aquests sectors: l'automoció, l'aeronàutica o la salut, recolzats en la creació d'espais de dades sectorials, en línia amb l'Estratègia Europea de la Dada.
L'objectiu és posar en marxa grans espais de dades comunes, industrials i segurs, per exemple, mitjançant el desenvolupament d'infraestructures i dades com les plataformes cloud i les xarxes de supercomputación i emmagatzematge, anàlisi de dades massiu i serveis i Intel·ligència Artificial.
Impuls a la Pime
Es tracta d'un conjunt d'inversions i reformes orientades a reforçar l'ecosistema empresarial espanyol, amb especial atenció a les necessitats de les pimes i a l'ecosistema de start-ups, amb la finalitat de secundar-les per a augmentar la seva productivitat, reforçar les seves capacitats i la seva resiliència i contribuir a la creació d'ocupació, competitivitat i el creixement potencial de l'economia.
Connectivitat Digital, impuls de la ciberseguretat i 5G
L'objectiu d'aquest component és garantir la connectivitat en tot el territori nacional, liderar el desplegament de les xarxes i serveis basat en tecnologies 5G a Europa, i posicionar a Espanya com un hub internacional d'infraestructures i talent en ciberseguretat.
Inclou la reforma del marc normatiu de les telecomunicacions i el full de ruta del 5G, i inversions per a afavorir la vertebració territorial mitjançant el desplegament de xarxes i cobertura mòbil, incloent el desplegament d'infraestructures digitals transfrontereres, i enfortir les capacitats de ciberseguretat, posicionant Espanya com un hub internacional d'infraestructures i talent del sector.
Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial
L'objectiu de l'Estratègia Nacional d'Intel·ligència Artificial (ENIA) és situar a Espanya com un país capdavanter en aquesta matèria, liderant l'ús de la llengua espanyola en la IA, promovent la creació d'ocupació qualificada, i incorporant la IA com a factor per a millorar la productivitat de l'empresa espanyola i l'Administració, amb una perspectiva humanista que garanteixi els drets individuals i col·lectius dels ciutadans.
Pla Nacional de Competències Digitals
El Pla Nacional de Competències Digitals té com a objectiu garantir la formació i inclusió digital de la ciutadania i els treballadors, no deixant a ningú enrere en el procés de transformació digital de la societat i l'economia.
Aquest pla inclou actuacions destinades a impulsar la transformació digital de l'educació a tots els nivells. També està enfocat a enfortir les capacitats digitals dels treballadors, tant bàsiques com avançades, i el desenvolupament de les habilitats digitals bàsiques que els ciutadans necessiten per a no quedar-se enrere en la transició digital.
Espanya hub audiovisual d'Europa
Alineat amb un altre dels eixos de l'agenda digital del Govern, destaquen les inversions i reformes destinades a dinamitzar i enfortir el sector audiovisual, amb una inversió total estimada en 200 milions d'euros amb fons del Pla. Inclou la reforma del marc regulador del sector audiovisual i el programa de foment, modernització i digitalització del sector audiovisual.
Reformes per a la modernització de l'Administració
El ministre Iceta, per part seva, ha parlat de les actuacions per a dur a terme la veritable modernització. A més de la transformació tecnològica, requereix decisions per a millorar la gestió, entre altres, agilitar els processos i reforçar el capital humà: reduir la temporalitat en l'ocupació pública, reforçar les capacitats, Pla de captació del talent de l'AGE, IV Pla de Govern Obert, sistema públic d'avaluació en les administracions públiques, reforç de la cooperació interterritorial, reforma de la Llei Reguladora de Bases del Règim Local i aprovació de l'Estatut Bàsic dels Municipis de Menor Població i dels Municipis en Risc de Despoblament.
Reduir la temporalitat al 8%
La temporalitat és un problema que aconsegueix al conjunt de les administracions, però no a totes per igual. En l'AGE, la temporalitat és del 8%, enfront del 13% de mitjana als ajuntaments i del 30% a nivell autonòmic, en la seva majoria, en els serveis de salut i educació.
L'objectiu és situar la taxa de temporalitat en el conjunt de les administracions públiques espanyoles per sota del 8%, amb processos selectius, reformant l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic per a impedir que una plaça amb caràcter estructural estigui ocupada durant més de 3 anys per una persona sense contracte fix, i estudiant una eina de planificació de recursos humans (sobre la taxa de reposició).
“La temporalitat en l'Administració pública ha de tenir caràcter excepcional i una durada màxima delimitada”, ha explicat Iceta. L'objectiu és culminar els processos d'estabilització de 2017 i 2018 amb un últim procés per a estabilitzar en total a 300.000 treballadors interins que ocupen places estructurals, fins al 31 de desembre de 2024.
El ministre ha avançat altres objectius: llei de Funció Pública , aplicar l'III Pla per a la Igualtat de gènere en l'Administració General de l'Estat, Pla de capacitació digital o Pla de Captació del Talent que busca promoure l'orientació laboral de la ciutadania cap a l'Administració. En aquest apartat, ha ofert dues dades: la meitat de la plantilla de l'AGE es jubilarà en deu anys i solo el 12% del personal té menys de 40 anys.
Reforma de l'ocupació pública
El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública està preparant un Pla Estratègic de Reforma del model d'accés a l'ocupació pública que agiliti i modernitzi l'entrada al sector públic. “Un pla que, els avanço, els presentarem abans de final de mes”, ha afirmat el ministre, per a aconseguir una funció pública “que tingui més en compte la capacitat i l'aptitud i menys l'habilitat memorística dels candidats, com ocorre ja en molts països del nostre entorn”.
Altres reformes anunciades pel ministre són impulsar la transparència, regular l'activitat dels lobbies, impuls a l'avaluació de Polítiques Públiques i augmentar la cooperació amb totes les administracions públiques. En aquest apartat de l'arquitectura institucional ha anunciat la pròxima aprovació de l'el Estatut Bàsic del Municipi de Menor Població, per a donar als petits municipis més facilitats per a exercir les seves funcions en el marc de l'Estratègia Enfront del Repte demogràfic.
L'objectiu principal és garantir serveis de qualitat, la universalitat i l'equitat dels serveis públics, millorant la usabilitat, utilitat, accessibilitat, mobilitat, etc., reduint, per consegüent, les bretxes socials, territorials i les desigualtats d'accés.
El Ministeri de Política Territorial i Funció Pública invertirà 1.000 dels 4.000 milions d'euros del component 11. D'aquests 1.000 milions, 970 els gestionaran les Comunitats Autònomes i Entitats Locals i 30 milions d'euros, es gestionaran directament des del Ministeri.