La Unitat de Coordinació contra la Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern a Navarra ha celebrat avui en Civican la setena jornada sobre Violència contra les Dones que s'emmarca en els actes commemoratius del 25N, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Una jornada en la qual s'han abordat les “violències invisibles”, aquelles expressions masclistes menys evidents però que deixen petjades igualment profundes en les dones que les sofreixen.
L'obertura de la jornada ha estat a càrrec de la delegada del Govern a Navarra. Alicia Echeverría s'ha referit a la “normalització de la violència” que es produeix en la societat quan “ens immunitzem davant el dolor i davant el sofriment aliens”, quan “el que abans ens commocionava, amb el temps es comença a fer invisible davant els nostres ulls”. I ha subratllat que això és una cosa que no es pot permetre en cap àmbit. “No podem quedar-nos adormits davant el que ocorre en el nostre entorn”, ha assenyalat Echeverría.
La delegada del Govern ha repassat algunes de les polítiques desenvolupades per l'executiu central en matèria de prevenció de les violències masclistes i de protecció de les víctimes. S'ha referit, així, al Pla Espanya et protegeix contra la Violència Masclista, que ha estès a totes les potencials víctimes de totes les formes de violència contra les dones els serveis d'atenció integral.
S'han modernitzat i ampliat els dispositius d'atenció i protecció, tant els ATENPRO com els COMETA; i s'han creat els Serveis d'Atenció Integral 24 hores a víctimes de Violència Sexual, com el que va entrar en funcionament a Pamplona el mes d'abril passat. S'ha aprovat un Reial decret que regula les ajudes econòmiques a víctimes de violències sexuals; s'ha posat en marxa l'Oficina Nacional contra les Violències Sexuals; i s'està treballant en la implementació del Sistema de Registre, Seguiment i Prevenció dels Delictes Sexuals, VioSex.
El Ministeri de l'Interior, per part seva, ha implantat una nova versió de VioGén, el Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere, més intuïtiva i més senzilla de manejar; i està elaborant una nova instrucció amb un nou protocol per a la valoració del risc.
Echeverría ha valorat de forma molt positiva l'extensió dels Punts Violeta, que són ja més de 600 en tota Navarra. “I treballem perquè aquesta xarxa continuï creixent i perquè cada vegada siguin més els espais segurs per a les víctimes de les violències masclistes”, ha apuntat.
Violències invisibles
La primera ponència de la jornada ha estat a càrrec d'Amaia Nausia, doctora en Història i professora de la Universitat Pública de Navarra. Ha reflexionat sobre la construcció de l'ideal de feminitat i la violència institucional i patriarcal que han sofert les dones al llarg de la història. Una història que, ha dit, ens han comptat de manera incompleta, ja que ha donat l'esquena a la meitat de la població.
Per part seva, Beatriz Ranea, doctora en Sociologia i Antropologia i professora de la Universitat Complutense de Madrid, ha parlat sobre la prostitució. I, en concret, sobre la demanda dels homes que, ha assenyalat, desapareix del relat quan es parla de prostitució. “Ells desapareixen i el focus es col·loca sobra les dones”, ha apuntat. Són homes de tots els àmbits socials, professions o ideologies, i que tenen en comú un model de masculinitat patriarcal, un “pagar per exercir poder”.
Sobre la violència vicària en l'àmbit judicial ha parlat la magistrada Esther Erice, vocal del Consell General del Poder Judicial i presidenta de l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Poder Judicial. Ha explicat que en la violència de gènere vicària l'agressor busca fer mal a la víctima, normalment, a través dels seus fills i filles. És una violència sempre conscient, en la qual no cap la imprudència, i que genera un mal extrem, si bé existeixen expressions de violència vicària més subtils.
Per part seva, l'advocada del Servei d'Atenció a la Dona del Col·legi d'Advocats de Pamplona Maribel Martínez s'ha referit a la violència econòmica com una altra forma de maltractament. Està lligada al control a través de l'accés als diners en les seves múltiples manifestacions o als impagaments en les pensions, amb l'objectiu de generar una dependència de l'agressor que complica per a la víctima trencar el cercle de la violència. Ha recordat, a més, que les indemnitzacions no reparen el mal causat pel maltractador, però ajuden a sortir d'aquesta violència.
La jornada ha finalitzat amb la ponència de Sofia Remón, psicòloga de la Unitat d'Atenció a Víctimes amb Discapacitat Intel·lectual de Navarra. Ha parlat, precisament, sobre les violències contra les dones amb discapacitat intel·lectual. S'ha referit a la doble vulnerabilitat que pateixen, per ser víctimes de violència, i per la seva discapacitat, que a elles els dificulta l'identificar el maltractament i el fer el pas de denunciar perquè senten que es dubtarà de la seva credibilitat.