La pensió mitjana de jubilació se situa a Navarra en els 1.540,22 euros. És un increment de 120,66 euros respecte a l'any passat, després de la revaloració del 8,5% segons la fórmula establerta en la Llei 20/2021 de garantia del poder adquisitiu de les pensions aprovada pel Govern d'Espanya. La pujada és de 283,92 euros respecte a 2018 (un 22,6 per cent), quan la jubilació mitjana era de 1.256,30 euros. Són dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
La revaloració del 8,5 per cent beneficia als 142.045 navarresos i navarreses que perceben una pensió contributiva. La majoria d'elles, 97.302, correspon a les pensions de jubilació.
El delegat del Govern recorda que, si s'hagués mantingut la reforma de l'executiu anterior, que preveia una pujada del 0,25 per cent, l'increment de la pensió mitjana de jubilació en la Comunitat Foral hauria estat de 3,17 euros enguany i de 15,78 euros des de 2018.
José Luis Arasti destaca el compromís del govern central amb la revaloració de les pensions, que és garantia del poder adquisitiu i “una part intrínseca al dret a una pensió pública”. El delegat del Govern ha assenyalat que “malgrat les pressions, és un compromís indestructible d'aquest Govern, expressió de la solidaritat amb els qui han cotitzat i mereixen una protecció d'acord amb el seu esforç”.
El cost de la revaloració al 8,5% és de 13.600 milions d'euros per al conjunt de 2023. Si s'afegeix la pujada del 15% de les pensions no contributives i de l'Ingrés Mínim Vital, aquesta xifra ascendeix a 14.500 milions d'euros.
Aportar certitud en temps incerts
El delegat del Govern destaca que la revaloració de les pensions aporta certitud a les persones pensionistes en un moment d'elevada inflació i de gran incertesa internacional per la guerra d'Ucraïna perquè veuen garantit el seu poder adquisitiu. “Amb la fórmula del Partit Popular, la pujada hauria estat d'un minso 0,25%, 48 euros a l'any de mitjana enfront dels més de 1.500 actuals, la qual cosa hagués suposat una forta pèrdua de recursos per als pensionistes”, assenyala Arasti.
Considera, a més, que l'actual reforma és positiva per a tots: els pensionistes actuals mantenen el seu poder de compra, i els pensionistes futurs tenen la confiança en què les seves pensions estaran recolzades per un sistema fort que garanteix uns ingressos protegits de les pujades de preus. “Es reforça, així, la cohesió social i el principi de solidaritat entre generacions”, apunta el delegat del Govern.
Una mesura compatible amb el sanejament del sistema
José Luis Arasti subratlla que “gràcies a aquest Govern d'Espanya, el manteniment del poder adquisitiu és ara un dret indestructible dels pensionistes”. Recorda, a més, que la revaloració compta amb la màxima legitimitat social i política, després de les recomanacions del Pacte de Toledo i el gran acord amb els interlocutors socials de 2021.
A més, assegura que és compatible amb l'enfortiment dels comptes del Sistema Públic de Pensions, ja que les mesures de protecció i millora de la qualitat de l'ocupació impulsades, entre altres actuacions, per la reforma laboral estan millorant els ingressos i avançant cap a l'equilibri pressupostari. De fet, enguany està previst un ingrés rècord per cotitzacions socials, que arribaran a suposar el 10,9% sobre el total del PIB. El dèficit de la Seguretat Social, que en 2018 era del 1,6 per cent del Producte Interior Brut enguany acabarà, previsiblement, entorn del 0,5%.