El nombre de denúncies per violència de gènere a la nostra ciutat s'ha estabilitzat l'any 2024, amb un lleuger augment del 3,47% (11 denúncies més) respecte a l'any 2023, tal com es desprèn de les dades que ha donat a conèixer avui la Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència Sobre la Dona, Laura Segura.
Segura ha revelat que l'any 2024 s'ha tancat amb un total de 328 denúncies a Melilla. L'evolució per trimestres és la següent: el primer trimestre es va tancar amb 77 denúncies; 81 en el segon trimestre; 95 en el tercer; i 75 el quart trimestre. Així mateix, ha agregat que en el que portem de 2025 “es manté la mitjana denúncies registrades en el 2024”, dades que estan pendent d'actualització.
Anomenades al 016
Quant a l'anàlisi de l'ús dels serveis estatals existents en violència de gènere a la ciutat de Melilla, Segura ha explicat que, des de la posada en marxa del 016–Servei Telefònic d'informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere al setembre de l'any 2007 i fins al 31 de desembre del 2024, s'han rebut a Melilla 2.149 crides pertinents.
“Des de l'1 de gener i fins al 31 de desembre de 2024 s'han rebut 157 crides, de les quals 119 van ser realitzades per la pròpia usuària (75,79%), 27 per familiars o persones reunides (17,19%), 11 per uns altres o no consta (7%)”, ha relatat. “El total suposa un increment del 19,85% respecte a l'any 2023 en el qual es van registrar 131 crides”, ha exposat.
La Cap de la Unitat ha puntualitzat que des de març de 2021, les anomenades al 016 inclouen aquelles relacionades amb altres formes de violència (a més de les relatives a violència de gènere), i que la violència en parella o exparella inclou a més la violència sexual en aquest àmbit.
A més, ha revelat que, atès de la resta de modalitats de consulta (via WhatsApp, correus electrònics i xats), el nombre de consultes pertinents realitzades des de la posada en marxa dels serveis és de 2.183. “L'any 2024 s'eleven a 168, ja que a les crides pertinents se sumarien 7 consultes via WhatsApp i 4 mitjançant xat”, ha desgranat.
ATENPRO i VioGén
En la seva intervenció, la Cap de la Unitat ha facilitat les dades del nombre d'usuàries del Servei telefònic d'atenció i protecció per a víctimes de violència de gènere (ATENPRO) des del 2005 fins al 31 de desembre de 2024, que ha estat de 310, amb 231 altes.
“L'any o 2024 es tanca el mes de desembre amb 16 usuàries actives, la qual cosa suposa un descens del 15,79% respecte a l'any 2023, en què eren 19 les usuàries d'aquest servei”, ha subratllat.
Quant als casos actius en VioGén, segons les dades de desembre, publicats en la pàgina web del Ministeri de l'Interior en la seva estadística mensual, Melilla va tancar l'any amb 237 casos actius. Segura ha detallat la distribució per riscos, sent: 117 els casos actius de risc no benvolgut, 104 de reg sota, 15 de risc mitjà, 1 risc alt i cap de risc extrem.
“Als 237 casos actius en el Sistema VioGén a Melilla a 31 de desembre de 2024, cal sumar els 2.328 casos inactivats des de 2007 fins a aquesta data, la qual cosa fa un total de 2.565 casos totals i 2.374 víctimes totals a la nostra Ciutat des de 2007 fins a l'actualitat”, ha exposat. “Parlem de dones que en algun moment han estat maltractades i han requerit protecció d'algun tipus”, ha recalcat.
El número de 237 casos actius a 31 de desembre de 2024, suposa un increment del 5,33% respecte a desembre de 2023 en el qual es comptava amb 225. D'aquests 237 casos actius, els casos amb menors són 163, dels quals 26 estan en situació de vulnerabilitat i 6 en casos d'especial rellevància.
Protecció policial i ordres de protecció
En el que ha de veure amb el nombre de dones amb protecció, Segura ha indicat que, a 31 de desembre de 2024, hi havia 120 casos actius amb nivell de risc benvolgut, la qual cosa suposa un increment del 6,19% respecte a desembre de 2023 en el qual eren 113.
Quant al nombre d'ordres de protecció i mesures per violència de gènere des de gener a setembre de 2024, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, és d'un total de 70 ordres incoades, sent d'aquestes 63 adoptades i 7 denegades.
Respecte al nombre d'interns que han complert condemna en centres penitenciaris amb delictes de violència de gènere, la Cap de la Unitat ha detallat que eren 19 en tancar l'any 2024, enfront dels 12 amb què es va tancar el 2023.
Quant a les concessions d'autorització de residència temporal i treball de dones estrangeres víctimes de violència de gènere per any de resolució, durant l'any 2024 s'han concedit 10 autoritzacions, enfront de les 11 de 2023.
Casas d'acolliment
Laura Segura ha revelat també les dades en relació amb les cases d'acolliment per a dones víctimes i els seus fills i filles. “Durant aquest any 2024, en els dos recursos que gestiona Creu Roja s'ha atès de 48 persones (21 dones, 13 nenes i 14 nens), mentre que en el pis d'acolliment que es gestiona des de Dones en Igualtat s'ha atès de 32 persones, 10 dones i 22 menors d'edat”, ha informat.
Víctimes mortals
La Cap de la Unitat s'ha referit al fet que a Melilla no es registren víctimes mortals per violència de gènere des del 2016, comptabilitzant-se 5 dones assassinades des de l'any 2005.
A nivell nacional, el 2024 es va tancar amb 48 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles i 36 menors orfes i òrfenes per violència de gènere. A més, han estat 9 els menors víctimes mortals, assassinats/as, per a causar el major dels danys en les seves mares.
“Avui dia són 1.296 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles des que es tenen xifres oficials, i 62 menors des que es van començar a comptabilitzar als nens i a les nenes com a víctimes de violència de gènere”, ha lamentat. “Són 474 els menors que han quedat orfes i òrfenes per l'assassinat de les seves mares”, ha recalcat.
Violència amagada
Laura Segura ha posat l'accent que “la major part de la de la violència de gènere està amagada i no es denuncia i posar l'accent que és necessària, la detecció d'aquesta violència estructural, que és la violència masclista des d'altres àmbits com poden ser serveis socials, centres educatius o àmbit sanitari.
“Hem de continuar avançant en la millora dels mecanismes de detecció i en la prevenció, així com aconseguir reforçar la confiança en el sistema i contrarestar el discurs negacionistes que posen en risc els avanços aconseguits i que posa en risc la vida de les dones”, ha incidit.
Compromís de tota la societat
“Davant el repte d'aconseguir una societat lliure de violència contra les dones, tots i totes tenim una gran responsabilitat”, ha deixat clar. “Hem de manifestar el nostre més absolut rebuig a les actituds violentes”, ha subratllat.
En paraules de la Cap de la Unitat, “necessitem el compromís de la societat en el seu conjunt, en la construcció d'una societat més justa i lliure de violència de gènere, en l'acompanyament a totes les dones, nenes i nens víctimes de la violència masclista, i en el record als qui ja no estan, als seus entorns familiars i socials, i a totes les supervivents”.