Les denúncies per violència de gènere a Melilla han augmentat en un 14.44%, passant de 277 denúncies en el 2022 a 317 l'any 2023. L'explicava la Cap de la Unitat de Coordinació Contra la Violència sobre la Dona, Laura Segura, en una compareixença pública en la qual ha fet balanç de la situació a la nostra ciutat en aquesta matèria.
“Els maltractaments en l'àmbit de la parella, així com el trencament d'ordres d'allunyament han estat fonamentalment els motius de la major part de les denúncies”, ha revelat, al mateix temps que ha explicat que el 63% de les dones denunciants tenien fills i filles, sent el 76,34% de nacionalitat espanyola, i sent la relació amb l'agressor en la seva majoria la de cònjuge i en un menor dels casos són ex parelles.
Entrant detalladament en el que ha estat l'any passat 2023, ha indicat que el primer trimestre es va tancar amb 66 denúncies, el segon trimestre va registrar 75; 101 en el tercer; i 75 el quart trimestre.
La titular de la Unitat ha destacat que, entre els principals objectius en violència de gènere plantejats per la Delegació del Govern, estan continuar millorant la coordinació i la resposta institucional a les dones que sofreixen violència de gènere i acostar els recursos de protecció a les víctimes, incrementant els espais d'informació, difusió i sensibilització, així com fomentar la formació especialitzada professionals.
Ha ressaltat que “hem treballat intensament en l'abordatge de totes les violències masclistes que s'exerceixen sobre la dones, més enllà de les exercides en l'àmbit de la parella o ex parella, com poden ser el tràfic de dones i nenes amb finalitats d'explotació sexual, l'explotació sexual, les agressions sexuals, la prostitució o els matrimonis forçats, i així com, a prestar especial atenció cap a aquelles dones víctimes amb major vulnerabilitat i cap als seus fills i filles menors”.
Segura ha explicat que s'han difós des de la Unitat els diferents estudis publicats sobre violència de gènere, butlletins estadístics mensuals i activitats i jornades formatives d'interès en matèria de violència sobre la dona.
Al seu torn, ha destacat, la continuïtat i el treball de les taules de seguiment, “ja que són òrgans fonamentals per a la posada en comú i coordinació, de tots els agents implicats”. D'altra banda, la continuïtat de la Mesa d'associacions i ONGs, “que és un espai fonamental de propostes de millora, de detecció i prevenció davant situacions de violència de gènere, però, sobretot, davant altres formes de violència sobre la dona”, ha indicat.
“És d'especial interès la Mesa de Coordinació Policial, que ve convocant-se per part d'aquesta Unitat, des que en el 2020 duem a terme l'actualització del Protocol de Col·laboració i Coordinació entre les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat a Melilla i la Policia Local de la Ciutat Autònoma de Melilla, per a la protecció i seguiment de les víctimes de violència de Gènere”, ha ressaltat.
Segura, en la seva intervenció, també ha volgut destacar el treball conjunt que es realitza amb la Unitat de Programes Educatius (UPE) del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports (MEFpyD), sent fonamental la coordinació i les activitats dutes a terme amb les persones responsables d'Igualtat dels diferents centres de la ciutat.
També ha volgut tenir paraules de reconeixement al treball que es realitza des de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Policia Local, Jutjat, Fiscalia, Col·legi d'advocats i el centre d'Informació i Atenció Integral a la Dona, com des de totes les institucions implicades, la col·laboració de les quals en aquesta lluita és “clau”, ha reconegut.
Crides i mesures de protecció
En la seva intervenció davant els mitjans de comunicació Laura Segura ha detallat les crides que s'han realitzat al servei 016. Així, des de la posada en marxa d'aquest servei d'informació i assessorament jurídic telefònic en matèria de violència de gènere al setembre de l'any 2007 i fins al 31 de desembre del 2023, s'han rebut a Melilla 1992 crides pertinents.
L'any passat 2023 van ser 131 anomenades les crides, de les quals 103 van ser realitzades per la pròpia usuària (78,63%), 23 per familiars o persones reunides (17,55%), 3 per uns altres (2,29%) i 2 no consta (1,52%). “El total suposa un descens del 16,56% respecte a l'any 2022 en el qual es van registrar 157 crides”, ha indicat.
Pel que fa al Servei telefònic d'atenció i protecció per a víctimes de violència de gènere (ATENPRO), el nombre d'usuàries actives en el des del 2005 i fins al 31 de desembre del 2023 ha estat de 193.
L'any 2023 s'ha tancat amb 19 usuàries actives, la qual cosa implica un increment del 5,56% respecte a l'any 2022, en el qual van ser 18 les usuàries d'aquest servei.
Quant a les dones amb protecció policial, el nombre de dones amb casos actius amb nivell de risc benvolgut, a 31 de desembre de 2023, era de 113. Alguna cosa que es tradueix en un augment del 1.8% respecte a desembre de 2022 en el qual eren 111.
I en el que ha de veure amb el nombre d'ordres de protecció i mesures per violència de gènere des de gener a setembre de 2023, la xifra total que segura ha donat és de 59 ordres incoades, sent d'aquestes 51 adoptades i 8 denegades. El 2022 es va tancar amb 76 adoptades, segons l'estadística del Consell General del Poder Judicial.
225 casos en VioGén
La Cap de la Unitat també ha facilitat les dades de VioGén. Segons les dades de desembre, publicats en la pàgina web del Ministeri de l'Interior en la seva estadística mensual, Melilla va tancar l'any amb 225 casos actius.
Pel que fa als nivells de risc, 112 els casos actius són de risc no benvolgut; 90, de reg sota; 23, de risc mitjà; i cap cas de risc alt ni de risc extrem.
Als 225 casos actius en el Sistema VioGén a Melilla a 31 de desembre de 2023, cal sumar els 2.180 casos inactivats des de 2007 fins a aquesta data, la qual cosa fa un total de 2.405 casos totals i 2.232 víctimes totals a la nostra ciutat des de 2007 fins a l'actualitat, dones que en algun moment han estat maltractades i han requerit protecció d'algun tipus.
El número de 225 casos actius a 31 de desembre de 2023, suposa un increment del 15.38% respecte a desembre de 2022 en el qual es comptava amb 195 i un increment del 2,27% respecte a novembre de 2023, amb 220.
Els casos amb menors suposen 142, dels quals 25 són en situació de vulnerabilitat, i 19 són casos d'especial rellevància.
Seguint amb el balanç, Segura ha informat del nombre d'interns que complien condemna en centres penitenciaris en tancar l'any 2023 el número del qual és 12, enfront dels 11 amb què es va tancar el 2022.
En la seva compareixença, la Cap de la Unitat ha destacat que quant a les cases d'acolliment per a dones i els seus fills i filles, durant l'any 2023 en els dos recursos que gestiona Creu Roja s'ha atès de 60 persones -23 dones, 18 nenes i 19 nens- i en el pis d'acolliment que es gestiona des de Dones en Igualtat s'ha atès de 31 persones -9 dones i 22 menors d'edat-.
Encara que durant l'any passat no es van produir assassinats masclistes a Melilla, Segura ha recordat que a nivell nacional, el 2023 es va tancar amb 58 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles i 57 menors orfes i òrfenes per violència de gènere. Als quals cal sumar dues menors víctimes mortals, “assassinats per a causar el major dels danys en les seves mares”.
Així, avui dia són 1.243 dones assassinades per les seves parelles o ex parelles des que es tenen xifres oficials i 52 menors des que es van començar a comptabilitzar als nens i a les nenes com a víctimes de Violència de Gènere, així com 434 els menors que han quedat orfes i òrfenes per l'assassinat de les seves mares.
Finalment, Laura Segura ha recordat que la major part de la de la violència de gènere no es denuncia i ha posat l'accent que és necessària “la detecció d'aquesta violència estructural, que és la violència masclista des d'altres àmbits com poden ser serveis socials, centres educatius o àmbit sanitari”.
“Hem de continuar avançant en la millora dels mecanismes de detecció i en la prevenció, així com aconseguir reforçar la confiança en el sistema i contrarestar el discurs negacionista que posen en risc els avanços aconseguits i que posa en risc la vida de les dones”, ha conclòs.