La Cap de la Unitat de Coordinació contra la Violència sobre la Dona, Laura Segura, ha advertit contra aquells que “amb els seus discursos i actes, així com amb els seus silencis i abraçades còmplices, neguen la violència de gènere, posen en risc els assoliments aconseguits”.
La responsable de la Unitat ha posat l'accent que “enfront de cada intent de desinformació i confusió trobaran un punt violeta i un espai segur per a les víctimes; que davant la censura i el pin parental trobaran escoles coeducadoras i que, davant la misogínia, el masclisme i intents de retrocedir, van trobar, com un mur, al feminisme i a les polítiques feministes i les polítiques d'igualtat”.
I és que Segura ha deixat clar que “no podem permetre'ns parades ni reculades” en l'àmbit de la igualtat real ni en la laucha contra la violència masclista. “Només podem avançar i fer-ho amb un únic objectiu, que la desigualtat que alimenta la violència de gènere desaparegui de la nostra societat”, ha subratllat.
Per això, ha fet una crida a tota la ciutadania “per a contrarestar des de tots els àmbits i de manera unànime el discurs negacionista que posa en risc els avanços aconseguits, discursos còmplices que perpetuen les violències masclistes i que fan perillar la llibertat, la integritat i la vida de les dones”. Perquè, ha agregat, “fomenten la por, la vergonya i la culpa en les víctimes, fent més petites les portes de sortida de la violència”.
En aquest sentit Segura ha incidit que hi ha un repte clau: la ruptura del silenci davant aquesta violència i la fi de la impunitat dels quals l'exerceixen. Un repte, ha afegit, “de tota la societat, perquè el pes de les denúncies no continuï recaient sobre les víctimes”.
Implicar a tota la societat
La Cap de la Unitat ha destacat la importància de continuar consolidant cadascun dels assoliments aconseguits en igualtat i en la lluita contra la violència de gènere i, al seu torn, continuar avançant per a acabar amb totes cadascuna de les violències masclistes, “violències que sofrim les dones pel fet de ser dones i per a l'erradicació de la desigualtat, l'expressió de la qual més terrible és la violència de gènere”.
En aquest sentit ha posat l'accent en la necessitat de percebre aquesta violència com una violència estructural “que es basa en les desigualtats que ens travessen i que és una de les manifestacions més cruels de subordinació i de desequilibri en les relacions de poder entre homes i dones”.
Per això, ha assegurat que “devem i continuarem treballant en la millora dels mecanismes de detecció i sobretot en la prevenció des de l'educació en igualtat en els centres educatius, des de les edats més primerenques, perquè l'educació en igualtat salva vides”.
Laura Segura ha insistit que és indispensable la coordinació i actuació de totes les institucions, administracions, entitats, organismes amb el compromís únic de la construcció d'una societat igualitària i lliure de violència contra les dones. “És clau l'atenció i l'acompanyament a les dones que estan sofrint violència, donar-los alternatives perquè puguin sentir-se protegides, segures i amb força per a trencar amb el cercle o l'escala de la violència”, ha argumentat.
En la lluita contra la violència de gènere, ha postil·lat, “és fonamental la implicació i conscienciació de tota la ciutadania, perquè necessitem una resposta clara de rebuig des de la societat, un posicionament individual i col·lectiu contra la violència de gènere, en totes les seves manifestacions, i en aquests moments que vivim, més que mai”.
I és que Segura ha reconegut que “estem veient perillar drets i llibertats de les dones que estaven garantits”, atès que “assistim al qüestionament, i fins i tot, a la proposta de derogació de la Llei integral contra la violència de gènere, una llei pionera que va aconseguir treure de les llars i del silenci la violència que les dones sofrien en les seves pròpies cases”.
Una Llei, ha agregat, “que ha permès establir mesures de protecció integral i per a prevenir, sancionar i erradicar aquesta violència, així com prestar assistència a les dones i als seus fills i filles”.
“Assistim, fins i tot, a la justificació de maltractadors i al blanqueig de la violència de gènere, perquè la violència de gènere no són divorcis durs, perquè és la pèrdua de poder per part dels maltractadors que acaba en violència en fins i tot assassinant, perquè no és violència intrafamiliar ni domèstica ja que és el masclisme l'origen d'aquesta violència”, ha deixat clar.
Un 22,22% més de denúncies
En la seva intervenció davant els mitjans de comunicació la Cap de la Unitat ha informat del balanç de la situació de la Violència de Gènere a la nostra ciutat, fonamentalment durant el primer i segon trimestre de l'any 2023.
Així, tal com ha explicat, quant a les denúncies per violència de gènere, el primer trimestre es va tancar amb 66 denúncies, amb un augment del 22,22% respecte al primer trimestre de l'any 2022, on es van registrar 54 denúncies per violència de gènere.
El segon trimestre es va tancar amb 75 denúncies, amb un increment del 7,14% enfront del segon trimestre de l'any passat, que va registrar 70 denúncies. I en aquest 2023 la distribució de denúncies per mesos ha suposat 17 al gener; 22 al febrer; 27 al març; 24 a l'abril; 25 maig; i 26 al juny. Pel que fa a aquest mes de juliol s'han registrat avui dia 18 denúncies per violència de gènere.
Quant a l'anàlisi de l'ús dels serveis estatals existents en violència de gènere a la ciutat de Melilla, Segura ha assenyalat que des de la posada en marxa del Servei Telefònic 016 d'informació i assessorament jurídic en matèria de violència de gènere al setembre de 2007 i fins al 31 de maig d'enguany, s'han rebut a Melilla 1.906 crides pertinents.
Des de l'1 de gener i fins al 31 de maig s'han rebut 45 crides enfront de les 68 crides registrades en el mateix període de l'any 2022. Sent el 77,7% de les crides realitzades per la pròpia usuària -35 crides- i el 22,22% -10 crides- per familiars o persones reunides.
Es tanca així, el primer trimestre amb 22 anomenades al 016, enfront de 42 crides que es van rebre en el mateix període de l'any 2022, la qual cosa suposa un descens del 47,62%.
El mes d'abril es van registrar 8 crides enfront de les 6 crides que es van registrar en el mateix període de l'any passat i el mes de maig 15, sent 20 les crides registrades al maig de 2022.
Quant al número usuàries del Servei telefònic d'atenció i protecció per a víctimes de violència de gènere (ATENPRO), Segura ha indicat que el mes de gener d'enguany eren 18 les usuàries donades d'alta; al febrer, 17; al març, 14; a l'abril, 14; i 13 al maig.
219 casos actius en VioGén
Pel que fa als casos actius en VioGén, la responsable de la Unitat ha exposat que els casos actius al gener van ser 198; al febrer, 203; al març, 210; a l'abril, 212; 221 al maig; i 219 al juny.
“Als 219 casos actius en el Sistema VioGén a Melilla a 30 de juny del 2023, cal sumar els 2.103 casos inactivats des de 2007 fins a aquesta data, la qual cosa fa un total de 2.322 casos totals i 2.161 víctimes totals a la nostra ciutat des de 2007 fins a l'actualitat”, ha comptabilitzat.
Pel que fa a la distribució per nivells de risc, són 112 els casos actius de risc no benvolgut; 85 de reg sota; 20 de risc mitjà i 2 casos de risc alt.
Respecte als casos actius hi hauria 140 amb menors dels quals 29 estarien en situació de vulnerabilitat i 12 casos d'especial rellevància.
“En el moment actual, tenim 213 casos en actius i un cas de risc alt, 7 són casos assignats a l'Equip de Dona-Menor (EMUME) de la Guàrdia Civil, sent els riscos en la seva majoria medio, sota i no benvolgut, i cap en el CETI”, ha apuntat.
Protecció policial
En el capítol de dones amb protecció policial, Segura ha indicat que el mes de gener han estat 108 les dones que han tingut aquesta protecció; al febrer, 103; al març, 102; a l'abril, 103; i al maig, 110 dones
I pel que fa al nombre d'ordres de protecció i mesures per violència de gènere, les dades ofertes per la responsable de la Unitat impliquen que, des de gener a desembre de 2022 hi ha un total de 84 ordres incoades, sent d'aquestes 76 adoptades i 8 denegades.
Sobre el nombre d'interns que han complert condemna en centres penitenciaris amb delictes de violència de gènere, l'evolució d'interns per mesos en aquest any ha estat la següent: 12 al gener, 14 al febrer, 15 al març, 15 a l'abril i 12 al maig.
Pel que fa a les concessions d'autorització de residència temporal i treball de dones estrangeres víctimes de violència de gènere per any de resolució, en el primer trimestre d'enguany s'han concedit 5 autoritzacions de residència temporal, 3 a l'abril i 2 al maig, és a dir, total 10 autoritzacions fins avui.
Segura ha destacat que, a Melilla, no es registren víctimes mortals per violència de gènere des del 2016, sent 5 dones assassinades a la ciutat des de l'any 2005.
Avui dia al nostre país són 1.212 les dones assassinades per violència de gènere des que tenim dades oficials, enguany han estat assassinades 28 dones per les seves parelles o ex parelles i són 33 els menors orfes i òrfenes per violència de gènere. I una menor víctima mortal, assassinada al costat de la seva mare.
“Unes xifres terribles i inassumibles que posen de manifest que la violència de gènere podria considerar-se com el principal problema social que tenim en l'actualitat”, ha subratllat al mateix temps que ha recordat que la major part de la de la violència de gènere segueix amagada i no es denuncia, ja que se situa entorn del 78%.
I tot això a pesar que aquestes dades només fan referència a la violència que s'exerceix en l'àmbit de la parella o exparella, sent la realitat de la violència de gènere molt major, si es té en compte la resta de les violències que s'exerceixen sobre les dones, com ara la violència sexual, tràfic de dones i nenes amb finalitats d'explotació sexual, explotació sexual, prostitució, matrimonis forçats, mutilació genital femenina…