- La declaración BIC de este inmueble supone el máximo nivel de protección que contempla la Ley de Patrimonio Histórico Español 16/1985
- El palau, actual seu de la Fiscalia General de l'Estat, constitueix un dels exemples més destacats de l'arquitectura residencial promoguda per la burgesia madrilenya durant el període de la Restauració borbònica
El Ministerio de Cultura inicia los trámites para declarar el Palacio de Fontalba como Bien de Interés Cultural
23/09/2026
El Ministerio de Cultura, a través de la Dirección General de Patrimonio Cultural y Bellas Artes, ha iniciado los trámites para declarar Bien de Interés Cultural (BIC), en la categoría de Monumento, el Palacio de Fontalba, situado en el paseo de la Castellana de Madrid.
El Boletín Oficial del Estado recull avui la incoació de l'expedient, que suposa l'aplicació d'aquesta categoria de protecció, la màxima prevista en la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol, i reconeix els valors històrics, arquitectònics i artístics d'aquest immoble.
Sobre el Palau de Fontalba
Situat en el número 17 del Passeig de la Castellana (Madrid), l'edifici va ser concebut com a residència de l'II marquès de Cubes i Fontalba, Francisco de Cubes i Estarrufi, i María Encarnación d'Urquijo i Ussía.
Està situat en una parcel·la d'uns 4.200 metres quadrats que va formar part de la històrica finca coneguda com a ‘Horta de Loinaz’, denominada ‘Horta de les Anorias’ en el segle XVI i que va ser propietat de Felip II. A mitjan segle XIX, la part sud de la finca es va parcel·lar i va vendre en diferents lots i es creu que la família Cubes va adquirir el corresponent a la poma delimitada pels actuals carrers Fernando el Sant, Fortuny, Zurbarán i el Passeig de laCastellana, per a destinar-lo posteriorment a la construcció de la residència familiar.
Els arquitectes José María Mendoza i Ussía i Josep d'Aragó i Prada van ser els encarregats de realitzar el projecte inicial, que es va desenvolupar entre 1911 i 1912, i l'ampliació de 1931 en la qual es va incorporar un nou cos al llarg del carrer Fortuny destinat a habitatges de lloguer i locals comercials en la planta baixa amb un accés independent i escala central pròpia.
El Palau de Fontalba és un dels exemples més destacats de l'arquitectura residencial promoguda per la burgesia ennoblida madrilenya durant el període de la Restauració borbònica, un nou grup social que va consolidar la seva posició econòmica i política entre finals del segle XIX i començaments del XX.
L'edifici respon al model de palau d'influència italiana i destaca pel seu caràcter monumental, la seva rica ornamentació exterior i una organització espacial concebuda per a combinar representació social, confort i modernitat. En 1914 va rebre el premi de l'Ajuntament de Madrid a les construccions que destacaven pel seu valor estètic i per la incorporació d'innovacions tècniques. Va ser el primer habitatge de Madrid a comptar amb la instal·lació d'una línia telefònica pròpia.
Francisco de Cubes i Estarrufi va morir en 1937 i, set anys més tard, el Ministeri de l'Exèrcit va adquirir el palau als seus hereus i va establir en ell la seu del Consell Suprem de Justícia Militar. Des de 1991, l'edifici alberga la seu de la Fiscalia General de l'Estat.