- La declaració BIC d'aquest edifici suposa el màxim nivell de protecció que contempla la Llei de Patrimoni Històric Espanyol 16/1985
- La Residència d'Estudiants, fundada en 1910, va ser resultat de les idees innovadores de la Institució Lliure d'Ensenyament, i va tenir com a residents a grans personalitats de l'escena cultural i intel·lectual com Lorca, Dalí, Sever Ochoa o Buñuel
El Consell de Ministres, a proposta del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha aprovat la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) en la categoria de monument, de l'edifici de la Residència d'Estudiants, a Madrid. El Ministeri de Cultura va iniciar al gener els tràmits de l'expedient per a aquesta declaració, que suposa l'aplicació d'aquesta categoria de protecció, la màxima que estableix la Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol.
Construcció educativa modèlica
La Residència d'Estudiants va ser fundada en 1910 seguint els models de renovació pedagògica i cultural de la Institució Lliure d'Ensenyament. Grans personalitats de l'escena cultural, científica i intel·lectual espanyola del segle XX com Federico García Lorca, Salvador Dalí, Sever Ochoa o Luis Buñuel van ser residents de la institució. Per les seves instal·lacions van passar figures com José Ortega y Gasset, Juan Ramón Jiménez, Miguel d'Unamuno, Manuel de Falla o Santiago Ramón y Cajal, entre altres.
La seva activitat es va veure interrompuda per la Guerra Civil. En 1986, per iniciativa del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), es va reprendre el projecte original. En l'actualitat, sota la gestió de la Fundació Residència d'Estudiants, fundació del sector públic estatal, ha aconseguit gran prestigi internacional pel seu paper actiu en la promoció del diàleg entre les arts, les humanitats i les ciències, així com en l'intercanvi cultural i científic entre les diferents universitats i centres internacionals. En 2015 va ser distingida amb el Segell de Patrimoni Europeu, concedit per la Unió Europea.
La Residència d'Estudiants se situa en el que llavors era el nord de Madrid en una zona coneguda com a Cerro del Vent i la seva edificació va ser encarregada a l'arquitecte Antonio Flórez Urdapilleta entre 1913 i 1915. Està composta per quatre edificis amb habitacions i sales per a residents i laboratoris que s'envoltaven de jardins i espais oberts, organitzats sota la direcció Javier de Winthuysen. Aquests entorns verds eren un altre instrument educatiu, com les aules i els laboratoris, ja que en la filosofia de la Institució Lliure d'Ensenyament era fonamental l'acostament a la vida a l'aire lliure.