Quatre de cada 10 delictes van ser resolts per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en Balears de gener a setembre

Durant els nou primers mesos de 2023 s'han comptabilitzat una mica més de 60.000 infraccions penals; per tipologia, els més nombrosos són els furts, a pesar que baixen respecte al mateix període de 2022, igual que els robatoris en domicilis

La taxa de criminalitat en Balears se situa en 65,5 delictes per cada mil habitants, segons el balanç del Ministeri de l'Interior corresponent als nou primers mesos de l'any. Aquest indicador segueix per sota dels valors mitjans que es registraven abans de la pandèmia; en 2020 i 2021 la criminalitat es va reduir a taxes de 51 i 52 delictes per cada mil habitants, per l'efecte dels confinaments i de les restriccions de mobilitat, mentre que el 2019 aquesta taxa es va elevar fins a 67,6 delictes per cada mil habitants.

De gener a setembre es van comptabilitzar en l'arxipèlag 60.230 infraccions penals, en un període en el qual, a més, l'indicador de resolució va superar els nivells de l'any passat; 240 persones van ser detingudes i investigades per cada mil infraccions penals que es van produir i es van esclarir al voltant de quatre de cada 10 casos. En general, el volum de les infraccions penals en l'arxipèlag s'eleva un 1,9%, mentre que en 2022 aquest augment va superar el 27% respecte a l'any anterior.

Per tipologia, els furts tornen a ser el delicte més comú a les illes, amb 18.495 casos els nou primers mesos de 2023, enfront dels 19.969 registrats entre gener i setembre de 2022. També baixen, al voltant d'un 10%, els robatoris en domicilis, establiments i altres instal·lacions, mentre que s'han comptabilitzat 46 sostraccions a explotacions agrícoles o ramaderia, la mateixa xifra que l'any passat. Les altres infraccions registren diferents graus d'augment, especialment les relacionades amb el tràfic de drogues, que sumen 616 operacions policials en els primers nou mesos de l'any, i representen un augment del 26,5%. Respecte a la criminalitat relacionada amb els mitjans informàtics, les denúncies per estafa han crescut un 32%, mentre que la resta dels ciberdelictes han baixat, en conjunt, un 15%.

En aquest sentit, les dades relatives al conjunt del país reflecteixen una tendència similar, amb un increment de les estafes informàtiques i del tràfic d'estupefaents prop del 23% i del 9%, respectivament. A Espanya, fins al tercer trimestre, es van produir un 5% més de delictes que l'any passat per aquestes dates, encara que al setembre de 2022 la criminalitat havia crescut més d'un 7% respecte al 2021.

Taxa per illes

Per illes, la taxa de criminalitat acumulada dels últims dotze mesos és de 65,4 delictes o faltes per cada mil habitants a Mallorca; de 79,5 a Eivissa; de 45,5 a Menorca i de 56,1 a Formentera.

A Palma la taxa de criminalitat és de 83,2 casos per cada mil habitants i, en conjunt, el nombre d'infraccions es redueix un 0,3%, en comparació amb els nou primers mesos de l'any passat. D'entre la resta de municipis de més de 20.000 habitants a les illes, el nombre de delictes baixa a Calvià (un 10,7%), Sant Josep de sa Talaia (un 1,6%) i Santa Eulària des Riu (un 5,6%). Els altres –Alcúdia, Ciutadella, Eivissa, Inca, Llucmajor, Maó, Manacor, Marratxí i Sant Antoni de Portmany- experimenten una pujada del nombre d'infraccions penals entre gener i setembre d'enguany, en comparació amb el mateix període de 2022.

El Balanç de Criminalitat de cada trimestre difós pel Ministeri de l'Interior recull l'evolució a Espanya dels actes delictius coneguts per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, els cossos que depenen de les comunitats autònomes i les policies locals que faciliten les seves dades al sistema estadístic. L'informe es pot consultar en el següent enllaç: Balanç trimestral de criminalitat.