La taxa de delictes esclarits per les FFCC de seguretat de gener a juny d'enguany és 5 punts superior que en tot 2022

En els sis primers mesos s'han resolt 42 delictes de cada cent; furts i cibercriminalidad són els més freqüents en l'arxipèlag

La proporció d'infraccions penals que han estat esclarides per part de les Forces i Cossos de Seguretat a Illes Balears entre gener i juny d'enguany supera en cinc punts el percentatge de tot 2022. En concret, segons el balanç del Ministeri de l'Interior corresponent al primer semestre de 2023, s'han resolt prop de 42 delictes de cada cent en aquest període, enfront dels 37 de 2022, i la taxa de detinguts i investigats s'ha situat en 250 per cada mil infraccions, enfront dels 218 de tot l'any passat.

En els últims dotze mesos en l'arxipèlag s'ha comptabilitzat una mitjana de 66 delictes per cada mil habitants. L'indicador segueix per sota del valor registrat en 2019, just abans de la pandèmia; en 2020 i 2021 la criminalitat es va reduir a taxes de 51 i 52 delictes per cada mil habitants, per l'efecte dels confinaments i de les restriccions de la mobilitat, mentre que en 2019 aquesta taxa s'elevava fins als 67,6 delictes per cada mil habitants. Per illes, no es produeixen variacions significatives respecte a l'últim informe, corresponent al primer trimestre. Així, Mallorca es manté en 65,7 fets delictius per cada mil habitants, mentre que a Eivissa se situa en 81,7, a Menorca, en 44,3, i a Formentera frega els 56 delictes per cada mil habitants.

D'altra banda, en els sis primers mesos d'enguany s'han comès en Balears 35.221 infraccions penals, un 4,9% més que en el mateix període de 2022. Per tipologia, els furts són els més nombrosos, amb 9.721 casos, encara que la seva incidència baixa un 2,1% respecte del mateix període de 2022. També baixen els homicidis, assassinats en grau de temptativa i robatoris en domicilis. En el cas dels delictes contra la llibertat sexual, malgrat que en general han pujat un 16,7%, per contra han disminuït, un 7%, les agressions sexuals amb penetració.

Pel que fa a la cibercriminalidad, en conjunt ha augmentat un 19% a les illes, sobretot per l'efecte en el conjunt estadístic de les estafes informàtiques, de les quals es registra un 27,6% de casos més. Altres delictes comesos a través d'internet es redueixen prop d'un 24%. Finalment, les sostraccions en explotacions agrícoles o ramaderes pugen un 30,8% en comparació amb el primer semestre de 2022.

En el conjunt d'Espanya, la taxa de criminalitat és de 50,3 delictes per cada mil habitants. Illes Balears encapçala, juntament amb Catalunya (63,3) i Madrid (59,9), les comunitats amb major incidència. Li segueixen la Comunitat Valenciana (54,2) i Navarra (50,9). L'arxipèlag ha liderat històricament aquest indicador, perquè la taxa es calcula sobre la població censada, sense tenir en compte l'existència d'una gran població flotant, per ser una destinació turística.

A Palma, la taxa de criminalitat es manté en els mateixos nivells de l'any passat, amb gairebé 84 casos per cada mil habitants, igual que Marratxí -entorn dels 35 casos- i Santa Eulària des Riu -54 casos-. D'entre la resta dels municipis de més de 20.000 habitants, a Calvià la taxa de criminalitat baixa tres punts i se situa en 98 casos per cada mil habitants. La resta experimenten lleugers augments del nombre d'infraccions penals en comparació amb el mateix període de 2022.

Les dades publicades pel Ministeri de l'Interior es poden consultar en el Portal Estadístic de Criminalitat, en el següent enllaç: Balanç semestral de criminalitat (mir.es)