El delegat del Govern a Galícia, Pedro Blanco, va visitar aquest dilluns, acompanyat de la subdelegada del Govern a la Corunya, María Rivas, les oficines de la Seguretat Social a Santiago de Compostel·la, on va informar de les últimes millores introduïdes en les prestacions que faciliten la conciliació per a la cura de fills i familiars i de les quals es beneficien prop de 23.000 gallecs i gallegues.
En concret, el delegat va indicar que l'any passat Galícia va ser el cinquè territori que més prestacions de maternitat i paternitat va gestionar, un total de 21.118 (10.369 per al primer progenitor, generalment la mare, i 10.749 al segon progenitor, normalment el pare) que perceben les persones cotitzadores i que cobrin aproximadament 3 de cada quatre naixements.
Estas prestaciones supusieron un desembolso para la Seguridad Social en Galicia de 145 millones de euros, cinco más que el año anterior (+3,28%). En la provincia de A Coruña se tramitaron un total de 8.933 prestaciones que representaron un gasto de 64,2 millones de euros.
El delegat va recordar que España va ser el primer país a equiparar el permís de paternitat al de maternitat, que estan avui en les 16 setmanes, de les quals les sis primeres han d'agafar-se obligatòriament després del part o resolució #judicial o administrativa en els casos d'adopció, guàrdia o acolliment.
Excedencias i permisos per cura de familiars
Aquesta prestació es combina amb altres eines de les quals disposen les persones treballadores per a dedicar-se a cura de fills menors o familiars. És el cas de les excedències per a la cura d'un familiar depenent, que permeten a homes i dones suspendre el seu contracte de treball sense perdre el lloc durant un màxim de dos anys (pot ser més segon conveni) per a cuidar a un familiar fins a segon grau que es trobi en una situació de dependència per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat, i no estigui ocupat de manera remunerada.
Galícia va ser la comunitat on més es van incrementar aquestes peticions en 2023, en passar de les 1.212 en 2022 a 1.607 l'any passat, un augment del 32,59% que contrasta amb la pujada de 15,47% de mitjana en el conjunt del país. A més, al juny del passat any el Govern va ampliar aquesta modalitat per a incloure a les parelles de fet i la cura de dependents consanguinis d'aquestes parelles.
El delegat va destacar també el fet que el 19% dels sol·licitants (308) són homes, un percentatge 3 punts per sobre de la mitjana nacional i només superada per Canàries (27%).
L'aquesta mesura, que afavoreix la conciliació i el reparteixo de les tasques de cura entre homes i dones se suma també el permís parental per cures no retribuït aprovat també el mes de juny passat i que permet disposar de vuit setmanes per fill (ininterrompudes o discontínues) fins que el menor compleixi vuit anys i que el Govern estudia fer remunerada si més no en les quatre primeres setmanes.