El delegat del Govern a Galícia, Pedro Blanco, va visitar este dilluns, acompanyat de la subdelegada del Govern a la Corunya, María Rivas, les oficines de la Seguretat Social a Santiago de Compostel·la, on va informar de les últimes millores introduïdes en les prestacions que faciliten la conciliació per a la cura de fills i familiars i de les quals es beneficien prop de 23.000 gallecs i gallegues.
En concret, el delegat va indicar que l'any passat Galícia va ser el cinqué territori que més prestacions de maternitat i paternitat va gestionar, un total de 21.118 (10.369 per al primer progenitor, generalment la mare, i 10.749 al segon progenitor, normalment el pare) que perceben les persones cotitzadores i que cobren aproximadament 3 de cada quatre naixements.
Estes prestacions van suposar un desemborsament per a la Seguretat Social a Galícia de 145 milions d'euros, cinc més que l'any anterior (+3,28%). A la província de la Corunya es van tramitar un total de 8.933 prestacions que van representar una despesa de 64,2 milions d'euros.
El delegat va recordar que España va ser el primer país a equiparar el permís de paternitat al de maternitat, que estan hui en les 16 setmanes, de les quals les sis primeres han d'agafar-se obligatòriament després del part o resolució #judicial o administrativa en els casos d'adopció, guàrdia o acolliment.
Excedencias i permisos per cura de familiars
Esta prestació es combina amb altres eines de les quals disposen les persones treballadores per a dedicar-se a cura de fills menors o familiars. És el cas de les excedències per a la cura d'un familiar depenent, que permeten a homes i dones suspendre el seu contracte de treball sense perdre el lloc durant un màxim de dos anys (pot ser més segon conveni) per a cuidar a un familiar fins a segon grau que es trobe en una situació de dependència per raons d'edat, accident, malaltia o discapacitat, i no estiga ocupat de manera remunerada.
Galícia va ser la comunitat on més es van incrementar estes peticions en 2023, en passar de les 1.212 en 2022 a 1.607 l'any passat, un augment del 32,59% que contrasta amb la pujada de 15,47% de mitjana en el conjunt del país. A més, al juny del passat any el Govern va ampliar esta modalitat per a incloure a les parelles de fet i la cura de dependents consanguinis d'estes parelles.
El delegat va destacar també el fet que el 19% dels sol·licitants (308) són homes, un percentatge 3 punts per damunt de la mitjana nacional i només superada per Canàries (27%).
L'esta mesura, que afavoreix la conciliació i el repartisc de les tasques de cura entre homes i dones se suma també el permís parental per cures no retribuït aprovat també el mes de juny passat i que permet disposar de huit setmanes per fill (ininterrompudes o discontínues) fins que el menor complisca huit anys i que el Govern estudia fer remunerada si més no en les quatre primeres setmanes.