Les Forces de Seguretat van tenir coneixement durant 2022 d'un total de 32.110 infraccions penals a Extremadura, xifra que situa la taxa de criminalitat en 30,4 fets penals coneguts per cada mil habitants, segons es desprèn del Balanç de Criminalitat corresponent al quart trimestre de 2022, publicat avui en la pàgina web del Ministeri de l'Interior, i que pot consultar en aquest enllaç www.estadisticasdecriminalidad.es
Extremadura manté per tant una taxa de criminalitat baixa enfront de la resta de comunitats autònoma. Els 30.4 delictes coneguts per cada 1.000 habitants representen menys de la meitat dels 64.5 registrats a Balears, o els 61.0 comptabilitzats a Catalunya; altres regions com Madrid se situen en 59,4 delictes per cada mil habitants o en 51,6 a la Comunitat Valenciana. Fins i tot les regions pròximes a Extremadura, com Andalusia, Castella-la Manxa o Castella i Lleó se situen en xifres superiors amb 44.7, 39.4 o 36.7 respectivament.
Per províncies, la taxa d'infraccions penals s'ha situat en 2022 a Badajoz en el 32.0 i a Càceres en 27.7 delictes per cada mil habitants.
Este Balance de Criminalidad recoge la evolución de las infracciones penales en España registradas durante todo el año pasado por Policía Nacional y Guardia Civil, y por aquellos cuerpos de Policía Local que facilitan datos a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado.
Com a novetat estadística, i per a tenir una millor radiografia per a fer front a aquest fenomen, aquest balanç inclou en cadascuna de les seves entrades (municipi, província, comunitat autònoma i nacional) un desglossament específic sobre ciberdelinqüència. Amb aquest esforç estadístic s'ofereix una informació més completa d'acord amb l'evolució real de la criminalitat a Espanya, afectada per la creixent penetració i l'ús d'internet des de fa ja alguns anys, que ha provocat una forta transició de la realitat delincuencial entre la criminalitat convencional o tradicional, que descendeix, i les noves formes de criminalitat comeses en el ciberespai, la cibercriminalidad, que manté una tendència a l'alça.
Así, el número total de infracciones penales registradas en el período enero a diciembre de 2022 en Extremadura suma un total de 32.110, de los que 24.577 (el 76,54 por ciento del total) se corresponden con la categoría de criminalidad convencional, que incluye todas las formas delictivas no cometidas en el ciberespacio y que se mantienen, con un incremento del apenas el 0,1% por ciento sobre 2019, año de referencia al ser el último no afectado por las restricciones impuestas para hacer frente a la pandemia del Covid-19. En cambio, la cibercriminalidad registra un total de 7.533 infracciones penales contabilizadas (el 23,46 por ciento del total), dato que supone un incremento del 147,1% sobre 2019. Por tanto, en 2022, en comparación con 2019, la criminalidad total registrada por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado ha crecido un 16,4 por ciento.
Respecte a l'any anterior, és a dir, 2021, la criminalitat convencional s'ha incrementat un 13,1% i la cibercriminalidad ha augmentat un 36%.
Aquestes dades confirmen el gran increment dels ciberdelictes en els últims anys i ja suposen un de cada quatre delictes coneguts a Extremadura. La majoria dels ciberdelictes, el 87,4% són estafes informàtiques; i les dades indiquen que des de 2019 s'han multiplicat per tres.
Respecte al creixement de la ciberdelinqüència, el Ministeri de l'Interior va aprovar en 2021 el Pla Estratègic contra la Cibercriminalidad i, en el marc d'aquest pla, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va presentar el mes passat un ambiciós pla de conscienciació i sensibilització ciutadana sobre la necessitat d'augmentar els protocols de protecció i d'alerta en l'ús de les noves maneres de vida relacional i comercial a través de la xarxa. A més, Policia Nacional i Guàrdia Civil han augmentat els seus efectius especialitzats en la lluita contra la cibercriminalidad.
Recuperació dels efectius
Altre dada significativa és l'increment en el nombre d'efectius disponibles de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, amb 31 agents més que l'any anterior. Amb aquest increment són ja 287 efectius més que en 2017, la qual cosa suposa un increment del 9% en la plantilla real. A més aquestes dades vénen a confirmar la reversió de la tendència de reducció de plantilla que van experimentar els Cos i Forces de Seguretat de l'Estat entre els anys 2011 i 2017, període en el qual es van reduir en 402 places els efectius reals a Extremadura. Ja s'han recuperat el 65% de les places destruïdes durant els anys del Govern anterior.
Criminalitat convencional
Una de les tipologies delictives que més preocupen de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat són els delictes contra la llibertat sexual de les persones registren un increment considerable tant respecte a 2019 amb un increment de 34.9% com sobre 2021, l'increment del qual s'ha situat en el 37.4%. Dins d'aquesta tipologia són especialment preocupants les agressions sexuals amb penetració, que han passat de 18 en 2019 a 26 en 2021 i s'han elevat a 37 en 2022.
Continuen augmentant també els maltractaments en l'àmbit familiar –dins dels quals s'inclou la violència de gènere-; encara que aquest increment va ser més acusat entre 2019 i 2022, amb una pujada del 22.3%; mentre que l'increment respecte a 2021 no ha estat tan fort, pujant en un 5,6%.
Quant als delictes contra la propietat i respecte a 2019 els furts s'han reduït un 2,6%; els robatoris amb violència o intimidació han descendit un 7,5%; encara que els robatoris en domicilis, establiments i altres instal·lacions també han crescut un 10.5%.
Respecte als delictes d'homicidi en aquest balanç s'han comptabilitzat 10 casos, tres d'ells consumats i set en grau de temptativa. En comparació amb 2019 el descens ha estat del 40% en els consumats i del 12% en les temptatives.
Els delictes contra la seguretat viària es mantenen en les mateixes xifres amb increments d'un 5,4% respecte a 2019 i d'un 3,4% sobre 2021; i quant al tràfic de drogues, s'ha experimentat un descens del 18.3% respecte a 2019 i del 18.5% sobre 2021.
La regió més segura
En definitiva, Extremadura continua sent la Comunitat Autònoma més segura d'Espanya i continua situant-se en uns índexs de delinqüència molt per sota de la mitjana nacional i del nostre entorn. No obstant això, i a pesar que en 2022 es contempla un increment dels delictes coneguts d'un 17,8% respecte a l'any anterior, i un 16,4% sobre 2019, és un increment que es deu fonamentalment als ciberdelictes, ja que la delinqüència convencional entre 2019 i 2022 a penes ha variat un 0,1%.
Les dades recollides en el balanç publicat pel Ministeri de l'Interior inclouen també un increment en l'índex d'esclariment dels delictes, amb una pujada del 13,3%. En 2022 han quedat esclarits 13.823 delictes, la qual cosa suposa el 43% del total de delictes coneguts i representa un increment del 8.1% respecte a 2021; i s'ha detingut i/o investigat a 8.471 ciutadans, la qual cosa suposa un increment del 5.2% respecte a 2021.
En conjunt les dades disponibles permeten concloure que aquells delictes que estan directament amb l'acció preventiva dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, com són els furts i els robatoris, evolucionen de manera continuada cap a una disminució; mentre que aquells que es produeixen en la intimitat de les persones, com les estafes ‘en línia’, els delictes sexuals o els maltractaments s'incrementen. Encara que també és cert que les dades indiquen una major conscienciació dels ciutadans davant aquesta mena de delictes ja que l'increment s'ha ralentit.
D'altra banda, els comportaments delictius que només poden ser detectats mitjançant l'acció policial, com els delictes contra la seguretat viària o el tràfic de droga, mantenen la tendència alcista, la qual cosa ratifica l'eficàcia dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.
Transparència.
En nom de la transparència totes aquestes dades estan disponibles i poden ser consultats en el portal que té habilitat per a aquesta fi el Ministeri de l'Interior. L'adreça del portal és www.estadisticasdecriminalidad.es