El secretari d'Estat de Memòria Democràtica apunta a la Sargentada i la Constitució de Cadis com el germen dels drets i llibertats de la nostra Carta Magna

• Fernando Martínez López assegura que “aquella llavor que van sembrar els constituents de Cadis i els sergents de La Granja, va ser represa pels demòcrates i la van plasmar en les grans constitucions d'Espanya, com la del 69, la del 31 i fonamentalment la del 78”. • Participa en l'acte institucional del 187 aniversari de la Sargentada a l'Ajuntament del Real Lloc de Sant Ildefons, en el qual ha estat pregoner el polític, periodista i advocat Nicolás Sartorius. • “El concepte d'Espanya és el constitucional que emana de les Corts de Cadis, d'Espanya com a nació de ciutadans. És la idea que mantindrà el liberalisme, especialment el progressista al llarg del segle XIX i que reprenen els demòcrates”, explica Martínez López. • La delegada del Govern a Castella i Lleó, Virgínia Barcones, subratlla que “la Sargentada és un esdeveniment que és tan important, tan significatiu que forma part de la nostra cultura, de la nostra identitat, del nostre llegat. Cal conservar-ho, preservar-ho i posar-ho en valor”.

13 d'agost de 2023.- El secretari d'Estat de Memòria Democràtica, del Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts, Fernando Martínez López, apunta a la Sargentada i la Constitució de Cadis com el germen dels drets i llibertats de la nostra Carta Magna.

Així l'ha plasmat en la seva intervenció en l'acte institucional del 187 aniversari de la Sargentada de La Granja, celebrat a l'Ajuntament del Real Lloc de Sant Ildefons, i organitzat per aquest Consistori i el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, juntament amb Patrimoni Nacional i l'Associació Castellarnau, i en el qual ha estat pregoner el polític, periodista i advocat Nicolás Sartorius.

La Sargentada, en la nit del 12 al 13 d'agost de 1836, va ser una insurrecció de la guarnició de La Granja va obligar a la regent María Cristina de Borbó i Parma, vídua de Ferran VII i mare d'Isabel II, a restablir la Constitució de Cadis de 1812. Va ser liderada per uns sergents que van exigir el final de l'Estatut Real de 1834 i el restabliment de ‘La Pepa’.

La delegada del Govern a Castella i Lleó, Virgínia Barcones, subratlla que “la Sargentada és un esdeveniment que és tan important, tan significatiu que forma part de la nostra cultura, de la nostra identitat, del nostre llegat. Cal conservar-ho, preservar-ho i posar-ho en valor”.

Per part seva, Fernando Martínez López assegura que “aquella llavor que van sembrar els constituents de Cadis i els sergents de La Granja, va ser represa pels demòcrates i la van plasmar en les grans constitucions d'Espanya, com la del 69, la del 31 i fonamentalment la del 78”.

“El concepte d'Espanya és el constitucional que emana de les Corts de Cadis, d'Espanya com a nació de ciutadans. És la idea que mantindrà el liberalisme, especialment el progressista al llarg del segle XIX i que reprenen els demòcrates”, explica Martínez López.

Afegeix que “cal remarcar-ho i precisar-ho, perquè hi ha algunes forces en política en aquest país que al llarg del segle XIX no parlaven d'Espanya. Posa com a exemple que la capçalera d'una carta de l'ambaixador espanyol a França en els últims dies de la Primera República incloïa ‘Ambaixada d'Espanya’. Dos mesos després arribava la Restauració, en les missives es posava ‘Ambaixada de la seva Majestat Catòlica’.

Per part seva, Nicolás Sartorius, en el seu pregó, inclou la Sargentada “en una línia que s'estén des dels comuners, amb el segovià Juan Bravo; els il·lustrats; la Guerra de la Independència; la Constitució de Cadis i Reg; que continua amb la Gloriosa de 1868, la Primera i la Segona República; i culmina amb evident sentit llibertador amb l'actual Constitució de 1978, fruit de l'embranzida social i del consens”.

L'alcalde del Real Lloc de Sant Ildefons, Samuel Alonso, en la seva intervenció en l'acte mostra la importància de la Constitució de Cadis, “la primera promulgada a Espanya, a més de ser de les més liberals del seu temps”. A més, valora que en els actes del 187 aniversari de la Sargentada “la transferència del coneixement sigui el seu eix tractor i el seu objectiu principal perquè les nostres ments se situïn, es contextualitzin, aprenguin i siguin capaces de digerir diferents situacions passades, actuals i futures; per les quals el coneixement ens ha créixer com a persones en societat i ens fa saber i entendre”.

D'altra banda, el secretari d'Estat de Memòria Democràtica assenyala “la força transformadora que dóna a l'educació la Constitució de Cadis, que advoca per tenir una escola de nens i nenes en cada poble d'Espanya perquè sabessin ‘llegir escriure i comptar’, que és com es deia en aquell moment, a més del catequisme per a captar les idees religioses i cíviques, com deia la Constitució”.

“Aquesta és la constitució que va ser derogada, que va ser reivindicada pels sergents de La Granja”, continua Martínez López, qui destaca que “també es van aixecar contra l'anomenat ‘esperit del segle’, contra les restriccions de les llibertats. Perquè a Segòvia no votessin només 114 les apersonas que podien fer-ho amb l'Estatut Real, ni les 276 a Madrid”.

“Aquests sergents també es van aixecar per a ampliar les llibertats, per a ampliar el cens i que el poble, que començava a dir-se així, perquè tota pàtria té un poble, anessin ciutadans i comencessin a participar d'una manera activa en la vida política”, insisteix Fernando Martínez López.

Finalment, el secretari d'Estat de Memòria Democràtica afirma que “la Sargentada és un acte de record als milers i milers d'homes i dones que van donar la seva vida per la llibertat”. Assenyala “tenim fites importants i el Govern d'Espanya està declarant Llocs de Memòria, com la fita de Reg. Però també van donar la seva vida per la llibertat a Granada María de Pineda, Almeria els màrtirs de la llibertat, també a Màlaga Torrijos i un grup que van pretendre recuperar la llibertat, fins a l'actualitat”.

“La conquesta de la llibertat i els drets fonamentals en aquest país no ha estat fàcil sempre va tenir exilio tortura, presons i afusellaments. I gràcies a tot que tenim una Constitució del 78, l'altra gran constitució de consens i assegurança que serà una de les més longeves”, conclou.