AEMET tria Almazán per a instal·lar un modern radar en la Banda C que té un cost superior als tres milions d'euros
La delegada del Govern, Virginia Barcones, ha assistit a la presentació de l'estudi de solucions que l'Agència Estatal de Meteorologia ha realitzat per a buscar la ubicació més adequada a aquest radar meteorològic
Soria, 26 d'abril de 2023.- La delegada del Govern a Castella i Lleó, Virgínia Barcones, acompanyada pel subdelegat a Sòria, Miguel Latorre, ha assistit aquest matí a l'Ajuntament d'Almazán a la presentació de l'estudi de solucions que l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) ha realitzat per a buscar la ubicació més adequada a un radar meteorològic en la Banda C de polarització dual que suposa una inversió superior als tres milions d'euros.
De tots els llocs analitzats, el lloc més adequat per a aquesta zona de Castella i Lleó pròxima a Aragó i també a Castella-la Manxa ha estat el terme municipal d'Almazán, concretament el poble de Fuentelcarro que està adscrit a l'Ajuntament d'Almazán. Segons han explicat els responsables d'AEMET, dels 22 d'emplaçaments estudiats i de tots els que han visitat aquest és el que reuneix les millors condicions.
Atesa de l'altitud mitjana de la zona d'interès, es pot comprovar que un radar situat en la zona de depressions de Jiloca, Calataiud, Molina de Aragón i les valls de l'Alt Duero o del riu Xaló evitaria els principals bloquejos orogràfics de les serres més elevades.
Per a cobrir aquesta àrea que formen la zona limítrofa de les tres comunitats autònomes assenyalades, un grup d'experts d'AEMET va identificar en gabinet una vintena d'ubicacions per a aquest nou radar, que va concloure amb la preselecció de diversos llocs que es van visitar en una campanya de camp el mes de febrer passat.
En aquestes visites a llocs com el CEDIR de Lubia, Arcs de Xaló, Deza, Molina de Aragón (Guadalajara) o Jaraba (Saragossa) es va comprovar la informació utilitzada en gabinet i es va recollir aquella associada fonamentalment a requisits d'infraestructura i operativitat.
Amb tota la informació recollida es va realitzar una anàlisi multicriteri dels diferents llocs que, de forma ponderada i jerarquitzada, valorava cada ubicació en funció d'un conjunt de criteris relacionats amb la millora en cobertura de la xarxa, amb requisits meteorològics i de vigilància de fenòmens adversos, amb aspectes d'infraestructura i amb viabilitat pressupostària.
Es prefereixen ubicacions de titularitat pública i s'eviten totes les àrees i voltants pertanyents a la Xarxa d'Àrees Naturals Protegides per a buscar el menor impacte mediambiental possible. També es té en compte la facilitat d'accés, bons punts de xarxa de comunicacions, la proximitat de subministrament elèctric de baixa tensió i que sigui un lloc relativament vigilat.
Aquesta anàlisi s'ha presentat avui en forma d'estudi de solucions davant els regidors adnamantinos, amb el seu alcalde Jesús Sedàs al capdavant. Han assistit per l'AEMET el cap del Departament d'Infraestructures, el director del Projecte de Renovació de Radars i el delegat territorial d'AEMET a Castella i Lleó.
Després de la presentació han realitzat una visita a la zona triada que se situa molt prop del nucli urbà de Fuentelcarro.
TERMINIS
Atès que aquesta infraestructura es finança amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), els terminis per a l'execució de l'obra estan molt ajustats. L'Ajuntament d'Almazán haurà de cedir amb celeritat la parcel·la perquè pugui iniciar-se com més aviat millor la redacció del projecte. El càlcul que es remena és que les obres s'iniciïn com a més tard al maig de 2024.
Dins del PRTR, l'AEMET està realitzant un projecte de modernització de la xarxa de teledetecció terrestre que suposa la renovació i ampliació de la xarxa de radars de banda C i que compta amb un pressupost de 64 milions d'euros. Dins d'aquesta xarxa es troba el nou radar de polarització dual que es vol situar en Fuentelcarro. També es desplegarà una xarxa complementària de radars de banda X i una xarxa d'estacions automàtiques per a l'ajust de la mesura de les precipitacions.
Un radar meteorològic està dissenyat per a detectar precipitacions i discriminar els seus tipus (pluja, neu o calamarsa). Realitza escombratges quasi-tridimensionals que permeten extreure informació de l'estructura i evolució de la precipitació. En particular, permeten observar les tempestes per a analitzar els seus danys i evolució a curt termini. També permet estimar la direcció i evolució del vent.
El sistema d'observació radar (SOR) de l'AEMET disposa de 15 radars en la Banda C dels quals 13 se situen en la península Ibèrica. La cobertura del radar és bona fins als 150 km però és òptima fins als 100 km. Aquest sistema proporciona cobertura pràcticament en tot el territori, però emmalalteix de buits amb zones de baixa cobertura que han de reforçar-se. La cobertura es veu afectada per l'orografia.
EQUIPO RADAR METEOROLÒGIC
L'element més important d'una estació radar és el propi equipo radar meteorològic (ERM), de fet, tota la seva infraestructura i sistemes auxiliars es dissenyen per a albergar-ho. L'ERM que s'instal·larà a Sòria, serà un radar meteorològic en la Banda C, de polarització dual.
En l'ERM es distingeix un segment intern i un segment extern. El segment extern és en si una unitat d'antena, muntada sobre una torre i protegida per una cúpula denominada radomo. Entre altres, aquesta antena va muntada sobre un pedestal. Les característiques, dimensions i pesos de tots els elements que integren el segment extern depenen del proveïdor.
El segment intern el constitueixen la cabina radar o armari on se situen els panells de control, i el sistema transmissor, el receptor i el processador. Els segments intern i extern estan connectats per guies d'ona per a microones i cablejat per a subministrament elèctric i transmissió de senyals.
Al marge del que entenem per ERM, l'estació radar disposa de subministrament elèctric de xarxa amb suport, sistema de comunicacions, sistema contra incendis, sistema antiintrusismo i sistema de climatització; així com un sistema de control remot i monitoratge de tota la instal·lació.
En general, l'estació radar ocupa una parcel·la d'entre 100 i 200 metres quadrats, normalment barrada, l'edifici principal dels quals està constituït per mòduls prefabricats amb una superfície no superior als 80 metres quadrats i una torre per al radomo, l'altura del qual oscil·la entre els 10 i 20 metres, i que pot albergar-se al pati distribuïdor interior de l'edifici o en l'exterior, però sempre annexa al mòdul que fa de sala per a situar el segment intern de l'ERM. Al radomo s'accedeix mitjançant escala situada en el si de la torre fins a la seva trapa.
En els mòduls que fan de sales s'alberguen els sistemes auxiliars de l'ERM. Destaquen generalment la sala radar, que alberga el segment intern de l'ERM; els sistemes de comunicacions i control remot, i un Sistema d'Alimentació Ininterrompuda. Aquesta sala ha d'estar climatitzada, mantenint una temperatura entorn dels 20/22 °C, per al funcionament de l'ERM
També trobem la sala d'energia, que alberga el quadre general elèctric de la instal·lació i un grup electrògen, així com una condícia i magatzem i un pati interior. Tots els mòduls disposen de centraletes antiincendi i sistemes antiintrusismo, quadres elèctrics, lluminàries i elements habituals d'un edifici tècnic.
Els sistemes auxiliars donen suport a l'ERM. El sistema elèctric i el sistema de comunicacions són els elements fonamentals per a garantir la seva operativitat.
L'ERM precisa de baixa tensió a 220V, encara que la instal·lació es planificarà en trifàsica, a causa d'especificacions tècniques dels proveïdors d'aquesta tecnologia. Per a garantir el subministrament elèctric davant fallades del servei anterior, les estacions radar disposen al seu torn d'un Grup Electrògen i un Sistema d'Alimentació Ininterrompuda, la commutació de la qual és automàtica.