La delegada del Govern a Cantàbria, Eugenia Gómez de Diego, i la presidenta de la Confederació Hidrogràfica del Cantàbric, Bàrbara Muntanya Donapetry, han visitat avui les obres de la restauració del llit del riu Besaya i el rierol Texas en els termes municipals de Molledo i Sant Feliços de Buelna.
El Ministeri per a la Transició i Repte Demogràfic (MITECO), a través de la Confederació Hidrogràfica del Cantàbric, està executant en la comunitat autònoma un pla integral que busca recuperar el funcionament natural dels rius i millorar la protecció contra inundacions.
Les obres de Molledo i Sant Feliços de Buelna estan "pràcticament finalitzades", mancant les últimes rematades que es duran a terme durant aquests dies, i han suposat una inversió de 1,36 milions d'euros. L'actuació s'emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que compta amb el finançament de la Secretaria d'Estat de Medi Ambient a través del Fons de Restauració Ecològica i Resiliència (FRER).
Durant la visita, la delegada del Govern i la presidenta de la CH Cantàbric han comprovat els avanços en els treballs, en els quals s'han emprat tècniques avançades de bioingeniería per a la construcció de murs de contenció i l'estabilització dels marges fluvials.
Després d'agrair a la presidenta de la Confederació la seva visita a Cantàbria, la delegada del Govern ha destacat la "importància i envergadura" de "aquest projecte que és clau no sols per a retornar a aquests entorns el seu equilibri ecològic, sinó també per a prevenir possibles inundacions".
En aquest sentit, Gómez de Diego ha incidit en l'impacte a llarg termini d'aquestes actuacions: "Les obres que està executant la Confederació serviran per a fer front als desafiaments del canvi climàtic, i aquestes obres són un exemple de com podem protegir el medi ambient mentre millorem la seguretat dels nuclis urbans i infraestructures", ha manifestat.
Per part seva, Bàrbara Muntanya ha ressaltat que aquest projecte "representa un pas significatiu en el nostre compromís amb la restauració ecològica i la prevenció d'inundacions". Segons ha explicat, en l'execució del mateix la Confederació està "combinant tècniques d'enginyeria avançada amb principis de restauració ecològica per a crear un sistema fluvial més resilient i ecològicament funcional".
A més, Muntanya ha apuntat que la Confederació realitza a Cantàbria altres actuacions de conservació de llits en les quals inverteix a l'any una mitjana de 2,5 milions d'euros a l'any.
En la visita, la delegada i la presidenta de la CH Cantàbric han estat acompanyades pels alcaldes de Molledo, Joaquín Villegas, i Sant Feliços de Buelna, José Antoni Cobo, els qui han valorat positivament les actuacions i han agraït al Ministeri la inversió realitzada.
Projecte global
El projecte global que la Confederació executa a Cantàbria comporta una inversió "superior als 4 milions d'euros" i inclou actuacions de millora de la condició fluvial, permeabilització d'estructures, eliminació d'assuts (salts d'aigua) i millora d'estacions d'aforament.
L'any 2023 es van executar dues actuacions: una estació d'aforaments en Rábagos, en el riu Nansa, per import de 600.000 euros, i una impermeabilització d'una assut en Selaya, amb una inversió superior als 200.000 euros. El projecte, que continuarà l'any vinent en l'Asón i en Liébana, té un horitzó d'execució datat al juny de 2026.
Les actuacions executades són:
Rierol Texas
La restauració del rierol Texas contempla una sèrie d'intervencions estratègiques per a millorar la seva estabilitat i funcionalitat ecològica. En primer lloc, s'implementen nervis transversals al llarg del llit per a contrarestar l'erosió i evitar la pèrdua de material del llit. El projecte es divideix en tres trams diferents, cadascun dissenyat per a abordar desafiaments específics: un tram encachado prop del pont per a superar el desnivell existent, seguit per un segment emplenat amb acarreos naturals del propi llit. En la desembocadura, s'ha construït una innovadora rampa de pedres amb blocs disposats en patró de tresbolillo, facilitant així el remunti de les espècies de la fauna piscícola. A més, s'ha dut a terme una reparació exhaustiva de les esculleres danyades, reforçant la integritat estructural de les ribes del rierol. Tan sols falten alguns detalls finals per a completar l'obra.
Riu Besaya en Sant Feliços de Buelna
A continuació de les actuacions en el rierol Texas, els treballs de restauració del riu Besaya contemplen una sèrie d'intervencions estratègiques per a millorar la seva funcionalitat hidràulica i ecològica. En primer lloc, es recuperarà el nervi de defensa situat 120 metres aigües avall de la desembocadura del rierol Texas, mantenint la seva cota original. Al costat d'aquesta estructura, s'ha construït un gorg de dissipació dissenyada específicament per a mitigar l'energia hidràulica durant les avingudes. Per a facilitar el trànsit de la fauna piscícola, s'ha implementat una rampa de pedres en el marge dret, simulant un tram natural de ràpids.
Aigües amunt, el projecte inclou la reparació i reforç del nervi existent, que presentava signes d'erosió en la seva base. Aquesta intervenció es complementa amb la construcció d'un altre gorg de dissipació. A més, s'instal·larà una rampa piscícola de 37 metres en el marge esquerre, capaç de salvar un desnivell de 1,7 metres, millorant significativament la connectivitat longitudinal del riu per a les espècies aquàtiques.
Riu Besaya en Molledo
Les obres persegueixen la recuperació del llit original mitjançant el moviment d'acarreos, mantenint el canal de 2019 com a desguàs auxiliar. Per a protegir les zones vulnerables, s'està construint un mur Krainer sobre escullera, mentre que la permeabilització de l'assut de la Cobrera facilitarà el trànsit de la fauna piscícola. L'estabilització dels marges es realitza mitjançant tècniques de bioingeniería, com a murs Krainer i estacades, complementades amb la plantació d'espècies autòctones certificades. Aquestes mesures es combinen amb treballs de desbrossament, poda i extracció d'acarreos, tot això encaminat a restablir el traçat natural del riu i enfortir la seva resiliència ecològica. Aquest enfocament no sols busca millorar la funcionalitat hidràulica del riu, sinó també recuperar i enriquir la seva biodiversitat, creant un ecosistema més robust i adaptat als desafiaments futurs.