La delegada del Govern a Astúries, Adriana Lastra, ha lliurat els reconeixements Menina 2024. Són les distincions que totes les delegacions i subdelegacions del Govern concedeixen amb motiu del Dia internacional de l'eliminació de la violència contra la dona, i emmarcades dins del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere.
En l'edició d'enguany la Delegació del Govern a Astúries ha decidit atorgar la màxima distinció a Marián Moreno, professora, escriptora i experta en coeducació. Des de 2020 és assessora de coeducació en l'Institut Asturià de la Dona on ha desenvolupat un intens treball impulsant la posada en marxa del programa Coeducastur. Després de lliurar-li la Menina, la delegada del Govern, Adriana Lastra, ha destacat que Moreno “és un referent en la necessària coeducació, en la imprescindible promoció de la igualtat de gènere en l'àmbit educatiu, perquè una de les formes per a acabar amb la violència de gènere té la seva base a inculcar aquests valors feministes des de la infància”.
A més, s'han concedit esments especials al VICOP de la Policia Local de Gijón i a la Unitat de Violència de Gènere de la Policia Local d'Oviedo perquè, segons Lastra, “la seva necessària col·laboració amb la Guàrdia Civil i la Policia Nacional és fonamental perquè les víctimes se sentin protegides, perquè s'animin a denunciar al seu maltractador”. I també ha rebut un esment especial la Xarxa d'orientadors/as laborals de violència de gènere del Servei Públic d'Ús del Principat d'Astúries, “persones de confiança per a moltes dones que no saben què fer amb la seva vida una vegada decideixen fer el pas d'abandonar a la parella que no les tracta com es mereixen”.
Unitat enfront de la violència de gènere
En un acte al qual han assistit la vicepresidenta del Govern del Principat, el president del Tribunal Superior de Justícia, la fiscal Superior del Principat d'Astúries, els alcaldes d'Oviedo i Gijón, el coronel cap de la Zona/Comandància de la Guàrdia Civil d'Astúries i el cap superior de la Policia Nacional a Astúries entre altres autoritats civils i militars, la delegada del Govern ha llançat un missatge d'unitat.
Adriana Lastra ha fixat com un dels objectius del Govern d'Espanya aconseguir un nou Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. “Qui se situa al marge del Pacte, i miro directament a la ultradreta negacionista, és una amenaça per a les dones”, ha incidit Llastra en esmentar que “cada vegada que es nega l'existència o la gravetat de la violència de gènere, una víctima se sent desprotegida i un maltractador se sent emparat”. Per això, ha incidit, per al Govern d'Espanya “la lluita contra la violència masclista és un tema central, és una qüestió d'Estat”.
Vint anys de la llei contra la violència de gènere
En la seva intervenció, la delegada del Govern ha recordat a Teresa Aladro, que fa tres anys va ser assassinada per la seva parella en Pola de Laviana: “Aquest és un acte de memòria i reparació, un acte de justícia per a Teresa i per a totes les dones que han vist truncada la seva vida per la seva parella o exparella”. Des de l'any 2003, 1.287 dones han estat assassinades per la seva parella o exparella, 42 en el que portem d'any, dos en els últims dies. I també ha esmentat a Sara i Amets, les nenes a les quals el seu pare va llevar la vida fa deu anys en Sant Joan de la Sorra “amb l'únic motiu d'infligir-li el major mal possible a la seva mare de la qual s'acabava de separar”.
Adriana Lastra ha esmentat el cas d'Ana Orantes que va denunciar en televisió que sofria maltractaments i que va ser assassinada al poc temps, “va marcar un abans i un després en la consciència col·lectiva sobre la necessitat de prendre mesures contra una violència silenciada durant tantes dècades”. En aquest sentit ha destacat la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, aprovada pel govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero i que “va suposar un canvi de paradigma en el nostre ordenament jurídic i és un referent en la lluita contra la violència masclista pel seu enfocament integral i innovador”.
La delegada del Govern ha assegurat que des de l'Executiu central es continua treballant “en tots els fronts” contra la violència que s'exerceix contra les dones: “Sabem que en el dia a dia, hem de respondre amb celeritat davant els casos de violència, i l'hem fet augmentant els recursos tant en la prevenció com en l'atenció a les víctimes”.
I ha destacat els fons estatals que reben les comunitats autònomes i els ajuntaments dins del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. Diners que, en el cas d'Astúries, va servir per a crear el primer Centre de crisi per a víctimes d'agressions sexuals, pioner a Espanya i que tindrà aviat una segona seu. “Els casos de violència sexual són insuportables”, ha incidit Llastra.
La delegada del Govern ha repassat les xifres del Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere, Sistema VioGén, del Ministeri de l'Interior. Avui dia hi ha 2.100 dones protegides per les Forces i Cossos de Seguretat que “viuen atemorides per les seves parelles o exparelles, perquè darrere de la fredor de les dades hi ha vides truncades, dones que no viuen lliures”.
Llastra ha transmès un missatge a les dones que sofreixen violència de gènere i no s'atreveixen a denunciar: “Denuncieu, feu-ho. Teniu tots els mecanismes al vostre abast perquè feu el pas amb seguretat. Tots els serveis d'atenció, d'assessorament, de seguiment de qualsevol tipus de necessitat, estan al vostre abast. Feu el pas. Som aquí per a protegir-vos i acompanyar-vos”. Crida que ha fet extensible als entorns de les víctimes: “No sigueu còmplices i poseu-vos en contacte amb les Forces i Cossos de Seguretat, perquè pot ser que a la vostra mà estigui salvar una vida”.
Que la vergonya canviï de bàndol
La delegada del Govern ha recordat que la campanya d'aquest any del Ministeri d'Igualtat ‘Ni una més. Ni una menys’, posa el focus en el rebuig social cap als agressors incidint que la vergonya ha de canviar de bàndol. “Perquè en la violència de gènere hi ha un únic culpable, el maltractador”, ha incidit Llastra apostant per acabar amb el problema “d'arrel”: “Busquem i hem d'aconseguir que els masclistes se sentin acorralats, apartats per una societat que mira cap a una ciutadania, una democràcia, sense violència”.
“2024 ha estat l'any de l'horrible cas de Gisèle Pelicot”, ha prosseguit la delegada del Govern, “ha marcat una fita en la lluita contra la violència de gènere al no dubtar a fer públiques les agressions sexuals que va sofrir durant dècades, la seva valentia ha transcendit l'àmbit judicial i ha suposat un pas important perquè, com ella mateixa ha dit, la vergonya canviï de comandament”.
Un altre dels perills pel qual la delegada del Govern ha mostrat preocupació és la forma en la qual la violència de gènere arriba als joves, “impulsada per l'auge de les noves tecnologies i les xarxes socials”. “Els entorns digitals faciliten la reproducció de discursos misògins i l'accés a continguts que perpetuen estereotips de gènere”, ha explicat Llastra, “per això resulta crucial educar als joves en l'ús responsable de les tecnologies, promoure relacions basades en el respecte i la igualtat, i establir mecanismes de denúncia eficaces que protegeixin de les víctimes en aquests entorns digitals”.
En aquest sentit ha recordat que enguany la Delegació del Govern a Astúries ha llançat una campanya en xarxes socials dirigida als més joves per a conscienciar sobre la violència de gènere.