La Delegació del Govern a Aragó ha commemorat en Bielsa el “Dia del record i homenatge als homes i dones que van sofrir l'exili com a conseqüència de la Guerra i la Dictadura”, tal com estableix la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica. L'acte, que ha inclòs una ofrena floral i una contextualització històrica a càrrec del professor Alberto Sabio, a més de la intervenció de representants de l'Associació Borsa de Bielsa, ha estat presidit pel subdelegat del Govern a Osca, Carlos Campo, acompanyat pels subdelegats a Saragossa, Noelia Herrero, i a Terol, Enrique Gómez. En la cerimònia també ha estat presents diversos representants institucionals tant francesos com espanyols.
La Llei de Memòria Democràtica fixa el dia 8 de maig per al record de l'exili en coincidir amb la data en la qual en 1945 es va produir la victòria europea sobre el feixisme i el nazisme, un fet històric al qual van contribuir de manera decisiva els homes i dones de l'exili espanyol. En aquest sentit, Camp ha assenyalat que el lloc triat per a aquest acte “reuneix un gran simbolisme com a lloc de memòria democràtica, recordat per un dels episodis més significatius de la Guerra Civil a Aragó, la Borsa de Bielsa”.
El subdelegat del Govern a Osca ha apuntat en la seva intervenció que “atès que la derogació de la normativa de Memòria Democràtica d'Aragó ha deixat sense efecte la declaració autonòmica de Bielsa com a Lloc de Memòria, treballarem al costat del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica per a incorporar a Bielsa i altres llocs aragonesos significatius a l'inventari estatal de Llocs de Memòria Democràtica, de manera que la Borsa de Bielsa i l'exili que per aquí va sortir a França continuïn comptant amb el reconeixement oficial que mereixen”.
Llei de Memòria Democràtica
“Recordar a les víctimes i fer-ho conforme als fets històrics comprovats, és ‘un imperatiu ètic fonamental’, tal com estableix la Llei de Memòria Democràtica”, ha afirmat Camp. Per això, “és responsabilitat de l'Estat aplicar una política reparadora, inclusiva i plural, la qual cosa inclou el reconeixement i dignificació d'aquelles persones que van veure vulnerats els seus drets humans durant el període històric de la Guerra Civil i la Dictadura”.
Els tres subdelegats han citat la Llei de Memòria Democràtica, la qual estableix en el seu articulat que “l'Administració General de l'Estat adoptarà les mesures i actuacions necessàries per al coneixement i commemoració dels fets representatius de la memòria democràtica i el reconeixement de les persones que van lluitar per la llibertat i la democràcia”.
“Aquest compliment amb la memòria no és una qüestió d'ideologia, sinó de drets humans. Ni tan sols és una qüestió autonòmica o estatal, sinó que està subjecta al dret internacional. Així l'ha declarat recentment l'ONU, qui assenyala que no caben fórmules alternatives ni omissió de condemna sobre uns fets prou provats”, han subratllat els subdelegats.