La delegació del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) a Aragó ha celebrat avui el Dia Internacional de la Dona reunint de sis de les seves investigadores més destacades que lideren projectes inclosos en el programa per a impulsar la recerca cientificotècnica i la seva transferència, dins del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d'Innovació de la convocatòria 2021-2023. A Aragó, el CSIC ha obtenido18 projectes, amb un pressupost total concedit que ronda els 4 milions d'euros i una taxa d'èxit superior al 80%, la qual cosa demostra l'excel·lència dels investigadors i investigadores del CSIC.
El delegat del Govern a Aragó, Fernando Beltrán, ha mantingut una reunió amb aquestes científiques del CSIC en l'Institut de Carboquímica (ICB) al costat de la delegada el CSIC a Aragó, María Jesús Lázaro. Allí també ha parlat amb les seves treballadores i visitar els laboratoris d'Anàlisis de Superfícies i d'Anàlisis Textural, espais on es fan les anàlisis de materials avançats, catalitzadors i absorbents.
A Aragó, el CSIC compta amb més de 550 treballadors, dels quals el 46% són dones. Concretament en l'ICB, el 41% de la plantilla són dones, percentatge que creix fins al 50% en el personal investigador postdoctoral, és a dir, la pedrera de la qual es nodrirà el CSIC a curt i mitjà termini. Així mateix, aquest institut va ser pioner dins de la institució a analitzar l'activitat investigadora amb perspectiva de gènere, si bé actualment ja tots els centres compten amb comitès d'igualtat que ajuden a implementar el Pla d'Igualtat del CSIC. Tradicionalment ha mantingut un compromís explícit en matèria d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes en les seves condicions de treball i, des de 2011, compta amb una Comissió Delegada d'Igualtat que s'encarrega de vetllar per aquests drets entre tot el personal de la institució.
“El 46% de la plantilla del CSIC són dones i ara hem de treballar perquè creixi el percentatge de dones en els llocs de més responsabilitat en el món de la recerca. Afortunadament, estem veient ja una corba creixent. Necessitem dones referents i conèixer aquests projectes que lideren les nostres investigadores és un pas cap a la igualtat plena en el sistema científic”, ha explicat el delegat del Govern a Aragó, Fernando Beltrán, qui ha destacat, a més, l'impacte positiu que estan tenint en la R+D+i els fons europeus Next Generation gestionats a través del Pla de Recuperació del Govern d'Espanya.
En la mateixa línia, la delegada del CSIC a Aragó, María Jesús Lázaro, ha apuntat: “Totes les investigadores del CSIC a Aragó tenen projectes i responsabilitat i confiem a millorar els nombres de dones en llocs directius. Aquest és un bon moment perquè hi ha una bona oferta de places de promoció que permetran a les dones ascendir i estabilitzar-se”. Així mateix, ha recordat que els 4 milions de finançament del Pla Estatal de Recerca que han rebut suposa més recursos materials i humans. “Els centres estan creixent molt. Hem incorporat aquest any 30 persones noves a la institució i més del 50% eren dones. Això suposa un increment de la plantilla d'un 15%”, ha asseverat.
Entre les investigadores presents aquest matí es trobaven Pepa Martínez Pérez, de l'Institut de Nanociència i Materials d'Aragó (INMA), especialista en magnónica quàntica que desenvolupa circuits superconductors per a estudiar materials magnètics amb aplicacions en tecnologies quàntiques, com la computació quàntica i el sensado; o María Concepción Gimeno Floría, de l'Institut de Síntesi Química i Catàlisi Homogènia (ISCQH), el projecte de la qual ‘MultiMetTools’ s'enfoca en el disseny de complexos metàl·lics de coordinació, especialment de metalls del grup 11, utilitzant ligandos per a crear noves eines científiques i tecnològiques.
En representació de l'ICB han assistit Ana Benito Moraleja i Teresa Mendiara Negredo. La primera, a través del projecte ‘PHOTOGRAPH2’, treballa en la producció d'hidrogen verd usant tecnologia d'escissió fotoelectroquímica d'aigua mitjançant llum solar, mentre que la segona cerca produir hidrogen amb captura de CO2 mitjançant la millora per absorció del reformat de múltiples combustibles amb transportadors d'oxigen (projecte ‘HYSERLOOP’).
Per part de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE), ha participat Ana Moreno Caballud. El seu projecte ‘TEMPURA’ produirà reconstruccions de temperatura per a transicions climàtiques grans (glacial-interglaciar i durant la deglaciación) però també més petites (últims dos mil anys) que serviran de referència per a comprovar fins a quin punt els models disponibles reprodueixen els canvis de temperatura i també els impactes associats. Finalment, Ana María Casas Cendoya, de l'Estació Experimental Aula Dei, està al capdavant del projecte ‘GENOBAR’, que tracta sobre genètica i pangenómica d'ordis mediterranis per a la seva adaptació a estressos abiòtics, pre-millora i millora.
Encara que no han pogut assistir a la jornada, també lideren projectes del programa estatal Graciela Gil-Romera (IPE), qui, amb el projecte ‘CORREDORES’ vol avaluar la resiliència dels ecosistemes pirinencs a canvis climàtics, alteracions del règim d'incendis i a diferents graus de pressió humana observant sèries temporals d'indicadors ambientals per als últims 11000 anys (període Holocè); i María Carmen Mayoral Gastón (ICB), al capdavant de ‘NewelronAge’, que té com a finalitat explorar les possibilitats que té el ferro com a vector energètic mitjançant cicles d'emmagatzematge d'energia, obtenint un combustible que no emet CO2 mitjançant l'ús d'hidrogen verd. Aquesta última té també una gran dedicació a la igualtat i al gènere en la recerca des del seu càrrec com a vicepresidenta executiva de la Comissió de Dones i Ciència del CSIC.
Sobre el CSIC
L'Agència Estatal Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la recerca a Espanya i una de les primeres d'Europa. Adscrita al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el seu objectiu fonamental és desenvolupar i promoure recerques en benefici del progrés científic i tecnològic, per a això està oberta la col·laboració amb entitats espanyoles i estrangeres. El motor de la recerca el formen els seus 123 centres i institucions, distribuïts per totes les comunitats autònomes, i les seves més de 14.000 treballadors, dels quals prop de 3.000 són investigadors en plantilla. El CSIC compta amb el 6% del personal dedicat a la recerca i el desenvolupament a Espanya, que genera aproximadament el 20% de la producció científica nacional. És responsable del 45% de les patents sol·licitades pel sector públic a Espanya i des de 2004 ha creat més de mig centenar d'empreses de base tecnològica.
La delegació de CSIC a Aragó ostenta la representació institucional del CSIC en la comunitat, sent la delegada, María Jesús Lázaro Elorri, la interlocutora del CSIC amb les institucions públiques i privades d'Aragó. A Aragó, el CSIC compta amb cinc instituts i personal del centre nacional IGME, Institut Geològic i Miner d'Espanya. Els cinc Instituts de la nostra Comunitat són l'Estació Experimental d'Aula Dei, l'Institut Pirinenc d'Ecologia i l'Institut de Carboquímica –propis del CSIC– i l'Institut de Nanociència i Materials d'Aragó i l'Institut de Síntesi Química i Catàlisi Homogènia –mixtos del CSIC i de la Universitat de Saragossa-, que compten amb més de 550 treballadors. A Saragossa, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya té una seu.