El Govern d'Espanya, en Consell de Ministres, ha aprovat aquesta setmana un Reial decret llei per a actualitzar els lliuraments a compte de les Comunitats i Ciutats Autònomes de l'any 2025, la qual cosa mostra el compromís del Govern amb dotar a les entitats territorials dels recursos suficients per a prestar uns serveis públics de qualitat.
En concret la Ciutat Autònoma de Melilla rebrà aquest any 8.431.977 euros i el conjunt de Comunitats i Ciutats autònomes rebran els majors lliuraments a compte de la història amb 147.412 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 9,5% respecte a les percebudes l'any passat. Es tracta de la xifra que la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va traslladar a les Comunitats Autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera celebrat al juliol de 2024.
En el cas de Melilla, es tracta del tercer increment consecutiu, atès que l'any 2023 la quantia en aquest concepte que va rebre la ciutat va ascendir a 7.097.106 euros i l'any passat es va incrementar fins als 7.457.135 euros.
Tal com han explicat des del Ministeri d'Hisenda, a la quantitat que percebran els territoris cal sumar la corresponent a la liquidació de 2023, que és la diferència entre l'estimació d'ingressos (lliuraments a compte) i els ingressos reals quan finalitza l'exercici comptable, i que aconsegueix els 11.692 milions d'euros. Per tant, les Comunitats Autònomes rebran enguany un finançament total de 158.167 milions, la més alta de la història, amb un increment del 2,5% respecte a l'any passat.
L'actualització dels lliuraments a compte es produeix en un escenari de pròrroga pressupostària. D'aquesta manera, el Govern ha deslligat una vegada més l'aprovació dels Pressupostos de l'actualització dels recursos per a les Comunitats Autònomes, alguna cosa que el govern del PP sempre va rebutjar que es pogués fer. No obstant això, els fets han desmentit una vegada més la postura de l'Executiu de Rajoy i els lliuraments a compte, com va ocórrer l'any passat també, s'han actualitzat malgrat existir una situació de pròrroga pressupostària.
En cas que les tesis del govern del PP s'haguessin mantingut i no s'haguessin deslligat els lliuraments a compte de l'aprovació dels Pressupostos, les Comunitats Autònomes rebrien aquest any 21.518 milions menys de lliuraments a compte.
Per tant, el Govern progressista fa un pas més en el seu defensa de l'autonomia financera de les Comunitats Autònomes com va fer també durant la pitjor pandèmia en un segle en mantenir inalterables els lliuraments a compte en aquest exercici malgrat la caiguda del PIB, assumint a més les liquidacions negatives que es van generar com a conseqüència de la caiguda de la recaptació. O l'aprovació de recursos directes per import de gairebé 30.000 milions d'euros per a fer front a les conseqüències del COVID i que han suposat la major transferència de fons al marge del sistema de finançament.
De fet, en els set anys de govern de Pedro Sánchez les comunitats i ciutats autònomes han rebut 300.000 milions d'euros més de finançament que en els set anys de govern de Mariano Rajoy, la qual cosa suposa un 47,4% més.