• El subdelegat destaca el compromís polític i moral del Govern d'Espanya amb les víctimes i els seus familiars recorda que totes les institucions han de complir la Llei de la Memòria Democràtica
Exhumació dels cossos de quatre civils assassinats a l'octubre de 1936 i enterrats en una fossa comuna en Adradas
14/03/2024
Record i Dignitat i Aranzadi continuen amb la labor de trobar a persones desaparegudes, assassinades i enterrades clandestinament durant la Guerra Civil i el franquisme
14 de març de 2024.- Aquest matí s'ha iniciat l'exhumació dels cossos d'una fossa comuna d'Adradas en les quals estarien, segons les dades recopilades per l'associació memorialista Record i Dignitat, quatre civils assassinats a l'octubre de 1936. Eren Estanislao Gil Guerrero, mestre d'Aguaviva de la Vega; Juan García Gutiérrez, regidor d'Iruecha; el fill d'Ángel Sanz Sanz, sillero d'Arcs de Xaló, i un metge de la localitat arcobrigense. El subdelegat del Govern a Sòria, Miguel Latorre, ha estat present en aquests treballs d'exhumació.
Les restes oposades en les prospeccions que es van dur a terme el mes de juliol passat havien estat recollits per la Policia Judicial de la Guàrdia Civil a instàncies del Jutjat d'Instrucció d'Almazán. Aquestes labors d'exhumació, que es realitzen a petició dels familiars de persones desaparegudes, assassinades i enterrades clandestinament durant la Guerra Civil i el franquisme, les duu a terme Record i Dignitat, de la mà de la Societat de Ciències Aranzadi.
El lloc exacte en el qual es va trobar aquesta fossa comuna és en un camí d'Alcubilla de les Penyes, a l'altura del quilòmetre 172 de l'antiga carretera nacional N-111.
EXHUMACIONS
El Govern d'Espanya ve convocant ajudes a les entitats locals per a la realització d'activitats relacionades amb la recuperació de la memòria democràtica. Aquestes subvencions de la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica són per a realitzar actuacions en diferents àmbits de recerca, recollida de testimoniatges, prospecció, exhumació i anàlisi de restes.
Segons ha destacat Miguel Latorre, “és clar el compromís polític i moral del Govern d'Espanya amb les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura posterior i la voluntat decidida de situar a les víctimes de la guerra i la dictadura en el centre de les polítiques públiques de memòria. Tot això amb l'objectiu de reparar com més aviat millor el dolor dels qui porten dècades intentant recuperar les restes dels seus sers estimats per a donar-los una digna sepultura”.
El subdelegat ha manifestat també que la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica deixa clar en el seu article 35 el que es consideren símbols i elements contraris a la memòria democràtica (edificacions, construccions, escuts, insígnies, plaques, topònims…) i ha demanat la col·laboració de les administracions públiques: “Totes les institucions han de complir la llei”. L'article 37 es refereix al procediment de retirada o eliminació d'aquests elements contraris a la memòria democràtica.