Virgínia Barcones remarca la fermesa del Govern en la lluita contra la violència masclista i alça la veu enfront del negacionismo

• La delegada del Govern a Castella i Lleó presideix la gala de lliurament dels reconeixements Meninas 2023, que permet premiar la labor de 12 persones i entitats compromeses amb convertir a Castella i Lleó en un territori lliure de violència de gènere • Rodríguez Zapatero, Menina d'Honor 2023, assegura que la tasca de més important de tota democràcia és avançar contra la discriminació que sofreixen les dones

23 de novembre de 2023.- La delegada del Govern a Castella i Lleó, Virgínia Barcones, ha presidit aquest dijous la gala de lliurament dels reconeixements Meninas 2023 en la qual ha remarcat la fermesa del Govern d'Espanya en la lluita contra la violència masclista enfront del negacionismo.

El teatre Apol·lo de Miranda de Ebro ha estat el teló de fons triat per a acollir una gala en la qual s'ha volgut premiar a un total de 12 persones, entitats i institucions que treballen dia a dia per a convertir a Castella i Lleó en un territori lliure de violència masclista.

Un reconeixement que, segons va remarcar Barcones, cobra especial rellevància en moments com aquest en el qual s'alcen veus, agotzonades fins i tot en algunes institucions, que arriben a posar en dubte l'existència de la violència de gènere.

Un fet “preocupant” que se suma a l'increment del negacionismo entre els nostres joves.

Gairebé un de cada quatre joves d'entre 15 i 29 anys opina que la violència de gènere no existeix o és un invent ideològic, tal com recull el Baròmetre Joventut i Gènere 2023 elaborat per la Fundació Reina Sofia FAD Joventut. A més, creix el nombre de joves que considera que, encara que la violència masclista estigui malament, sempre ha existit, és habitual en el si d'una parella i és inevitable.

“Aquesta terrible pandèmia infecta a generació rere generació sense que siguem capaces d'atallar, de tallar d'arrel el verí masclista que ha malmès la vida de tantes i tantes dones al llarg de l'esdevenir dels temps”, va assenyalar Barcones, que va recordar que en el que van d'any han estat 52 les dones han estat assassinades a Espanya per homes que un dia van dir voler-les.

Un especial record va voler tenir amb les tres castellanes i lleoneses assassinades en aquest 2023. Paloma a Valladolid, María Encarnación a Àvila i María del Rosari a Salamanca, sense oblidar-se de l'Índia, la petita de vuit anys que va ser assassinada al costat de la seva mare, convertint-se en la primera menor víctima de la violència de gènere des que s'elabora un registre d'aquestes dades, en 2013.

“L'assassinat és la més abominable expressió de la violència masclista, però hi ha moltes més dones, massa, que viuen terroritzades perquè hi ha homes que les consideren objectes de la seva possessió, esclaves de la seva voluntat”, va assenyalar Barcones, que va recordar que Castella i Lleó s'acosta a la xifra de 6.000 dones les que cada any denuncien ser víctimes de violència de gènere.

En l'actualitat hi ha 4.000 casos actius en el Sistema VIOGEN i 2.500 dones necessiten protecció policial davant el risc de sofrir una agressió per part de les seves parelles o exparelles. Però, a més, una de cada dues dones ha sofert algun tipus de violència masclista a Espanya segons la Macroencuesta de Violència contra la Dona. Xifres que, va remarcar, demostren que aquesta violència no és episòdica, és estructural. “No són episodis violents, són relacions violentes o violència reiterada produïda principalment per homes pròxims”.

EL SEGLE DE LES DONES

Una gala que ha permès destacar el treball ben fet i posar en valor els avanços que, en matèria d'igualtat, s'han aconseguit en els últims anys, de la mà de persones, organismes i institucions com les dotze a les quals enguany s'ha reconegut el seu compromís i la seva implicació amb una Menina.

Una edició en la qual el reconeixement Menina d'Honor ha anat a parar a José Luis Rodríguez Zapatero per obrir la porta, amb la Llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, al fet que afloressin molts casos que romanien ocults per por.

Rodríguez Zapatero, al qual motius laborals no li van permetre assistir a la gala, va voler agrair a través d'un vídeo el reconeixement a l'una que es va sumar a l'aplaudiment de tot aquell teixit associatiu i societat civil que vénen lluitant per la igualtat de drets entre dones i homes.

L'expresident del Govern va assegurar que la tasca publica més important que té una democràcia per davant és la d'avançar en contra de la discriminació, “sent la més intensa i greu la que han sofert les dones en la història, especialment les que han sofert i sofreixen la violència de gènere”.

Un comportament inacceptable, va continuar, fruit d'un masclisme vil, de la ignorància, de la incultura i de la falta de sensibilitat. Per tot això va remarcar la necessitat de treballar per a construir una societat d'homes i dones lliures i iguals.

Finalment, va mostrar el seu màxim agraïment a tot el teixit institucional, començant per la Delegació del Govern a Castella i Lleó passant per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, així com a tota la societat civil que, amb el seu treball en els últims anys, han posat negre sobre blanc en la lluita a favor de la igualtat. “Vivim en el segle XXI i aquest ha de ser el segle de les dones i dels seus drets, el segle d'una societat justa, democràtica i avançada”, va concloure.

RECONEIXEMENTS

El coneixement que hi ha una víctima de violència de gènere és el punt de partida perquè la dona trobi ajuda i empara en persones com les que componen l'equip Viogen de la Guàrdia Civil de la Companyia de Piedrahíta o com Luis Miguel Díez Galván, el cap de la UFAM de la Policia de Valladolid.

Suport que també troba en persones com Teresa Aparicio, la gestora processal encarregada de l'Oficina d'Assistència a Víctimes de delictes dels Jutjats de Sòria, en associacions com Plaza Mayor, de Salamanca, o d'Accem, a Burgos, i en municipis, com el de Pobla de Sanabria que malda per facilitar allotjaments a les víctimes i als seus fills.

Una lacra, la de la violència masclista, que és estructural i que necessita que es combati des de l'educació, com fa l'Institut Terra de Campos de Parets de Navas, des de la conscienciació, com planteja Adelina Rodríguez Pacios i la seva Unitat d'Igualtat de la Universitat de Lleó, i Teresa Gema Martín Casado i el seu projecte ComMujeres, o des de la sensibilització com feia Encarna Pérez, l'exsubdelegada del Govern a Salamanca.

Valors que els han valgut el reconeixement de la societat de Castella i Lleó en una gala en la qual la Menina de Castella i Lleó ha volgut reconèixer la col·laboració i implicació que el Sonorama Ribera ha tingut des dels seus orígens per a combatre la violència de gènere, tal com es va posar de manifest en l'última edició amb el desenvolupament de la campanya ‘Ser Lliure. Estar Visqui’ que es va desenvolupar per nombrosos festivals de la Comunitat.

Un compromís, el de tots ells, amb la Igualtat i amb la lluita contra la violència masclista, que s'alinea amb el del Govern d'Espanya que, segons va recordar Barcones, té ara rostre castellà i lleonès, el de la ministra Ana Redondo “la labor de la qual en el Ministeri, estic segura que serà molt positiva per a les dones”.

Una gala que va comptar amb la presència dels subdelegats de les nou províncies que van ser els encarregats de fer lliurament dels reconeixements provincials, així com amb els principals comandaments de la Policia Nacional i Guàrdia Civil i nombrosos representants del teixit polític, social i empresarial de Castella i Lleó.