L'11 de març de 2004 és una d'aquestes dates que tots recordem. Recordem on estàvem, què vam fer aquest dia i amb qui compartim el major atemptat terrorista que ha sofert el nostre país, amb 192 morts i 1.900 ferits. Aquell dia, part del que som es va quedar als trens d'Atocha, El Pou i Santa Eugenia, a Madrid.
Vint anys després, com cada 11 de març des de llavors, el nostre record està amb les víctimes i amb les seves famílies. Compartim el dolor de les persones que van perdre als seus sers estimats i els nostres cors senten igualment el buit de la seva absència. També fem nostre el sofriment dels centenars de ferits i dels qui van estar prop de tan traumàtica experiència.
Com no pot ser d'una altra manera, en aquesta jornada expressem el nostre etern i constant agraïment als membres dels serveis d'emergència i assistència sanitària, forces i cossos de seguretat i altres equips que van participar en el socors i l'atenció de les víctimes. Una vegada més, davant l'adversitat, van ser ells i elles els que van donar exemple i van posar de manifest amb els seus actes el que ens fa sentir-nos orgullosos de pertànyer a aquest gran país.
El moviment de solidaritat col·lectiva i compromís cívic que es va generar en aquell moment és també motiu d'orgull, així com l'exemplar resposta policial i judicial que va permetre esclarir les causes, localitzar als seus responsables, sotmetre'ls a l'imperi de la llei i aplicar-los les condemnes que mereixen.
Malgrat els intents d'alguns sectors -que des de llavors busquen benefici en la divisió i l'enfrontament entre espanyols a través de la mentida i la crispació- la veritat i la justícia es van obrir finalment camí, demostrant amb això que els valors constitucionals i democràtics d'Espanya estan per sobre de les seves infames intencions.
Vivim en un Estat de Dret que honra i recorda a les seves víctimes, reconeix el valor dels seus serveis públics de seguretat, d'emergència i atenció sociosanitària com l'orgull d'Espanya, i combat la faula, la mentida i la crispació a través dels procediments policials i judicials legalment establerts enfront del terrorisme, l'integrisme i el fanatisme.
Si alguna cosa hem après en aquests últims 20 anys és que el nostre país avança quan apostem pel progrés, per la igualtat, per la pau, per la tolerància, per la ciència, per la justícia social i per uns serveis públics de qualitat que protegeixin sobretot dels més vulnerables.
És bo recordar-ho en aquest 11 de març en el qual tots els espanyols ens fonem en una emocionada abraçada en record de les víctimes dels atemptats jihadistes de 2004, per a mostrar la nostra fortalesa com a societat i manifestar nostra més enèrgica condemna i repulsiu rebuig als qui els van perpetrar.
Milagros Tolón Jaime
Delegada del Govern d'Espanya a Castella-la Manxa