Deia Martin Luther King que “la injustícia, en qualsevol part, és una amenaça a la justícia a tot arreu”. De la mateixa manera, la desigualtat, en qualsevol de les seves manifestacions, és una amenaça a la igualtat com a valor suprem entre els drets de l'ésser humà, es manifesti on es manifesti.
El 8 de Març continuem commemorant a tot el món el Dia de les Dones perquè les desigualtats entre homes i dones es mantenen en tot el planeta, i les bretxes de gènere continuen evidenciant que els avanços que s'han produït estan sent insuficients o, almenys, s'obren camí amb una exasperant lentitud.
En el nostre entorn, les mesures impulsades pel Govern d'Espanya en els últims anys, sobretot en matèria econòmica i social com la pujada del salari mínim interprofessional, la reforma laboral o l'ingrés mínim vital, han beneficiat principalment a les dones.
Això ens confirma que la bretxa encara és gran i queda molt per fer per a aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes en matèria d'ocupació, de cures, de sostres de cristall, d'accés al mercat laboral, d'emprenedoria, de paritat en la presa de decisions, en els salaris o de visibilitat en el món de la cultura i de la ciència.
En la nostra terra, a Castella-la Manxa, moltes dones sofreixen, a més, una doble discriminació per la seva condició de dona i pels reptes als quals s'enfronten en el món rural, fortament masculinitzat, amb la despoblació com una de les principals amenaces.
A tots aquests desafiaments està fent front el Govern d'Espanya, però hi ha els qui pretenen tornar al passat i revertir les conquestes de la lluita feminista. Hi ha els qui fins i tot neguen la violència de gènere -la manifestació més abjecta de la desigualtat- i tracten de trencar els consensos que tant ens ha costat aconseguir. Són agents polítics d'ultradreta que han arribat a les institucions per pactes electorals i que tenen capacitat de gestió i de decisió, posant en perill els progressos reeixits en els últims anys i removent amb això els fonaments mateixos de la nostra democràcia. Davant ells sempre estarem els que tenim un ferm convenciment democràtic basat en la igualtat, la llibertat i la justícia social.
“L'extensió dels drets de la dona és el principi bàsic de tot progrés social”, escriu Charles Fourier. En això consisteix el feminisme i la lluita del 8M que avui commemorem, en un moviment integrador, inclusiu, dinàmic, progressista i transformador. I per això em considero feminista, perquè en la seva agenda està la consecució d'una societat on els homes i les dones tinguem les mateixes oportunitats per a desenvolupar el nostre projecte de vida, les nostres metes professionals, els nostres anhels personals i les nostres capacitats i aptituds en un context de llibertat i tolerància, sense tuteles, sense discriminacions.
Visqui el 8 de Març!
Visqui la lluita per la igualtat!
Milagros Tolón Jaime
Delegada del Govern d'Espanya a Castella-la Manxa