La proposta contempla prendre com a referència l'experiment realitzat en Port Naos seguint el disseny de l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja, pertanyent al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) - Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. L'objectiu tècnic és connectar el sistema d'extracció amb una xarxa de conduccions que permeta traslladar el gas a un entorn segur.
La planificació preveu que l'Institut Geogràfic Nacional (IGN - Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible) finance altres operacions de despresurización del subsòl en Port Naos per a drenar el diòxid de carboni. I s'incorporen altres tres punts d'extracció programats en Port Naos al sistema experimental existent, fins a configurar una xarxa amb quatre connexions. Segons s'ha establit en l'esmentada trobada, es formalitzarà al novembre l'encàrrec de l'obra per a la canalització a Tragsa, com mig propi, i s'avançarà durant desembre en el disseny del projecte. Posteriorment, es planteja estudiar la implantació d'una solució similar en La Bombeta, adaptada a les característiques d'este nucli costaner.
L'actuació compta amb una dotació econòmica recollida en l'article 2.1 del Reial decret llei 23/2026, de 8 de setembre, que permet atendre determinades mesures relacionades amb els danys de l'erupció de La Palma, entre elles el sistema d'evacuació de CO₂.
Després de l'erupció de 2021, en Port Naos i La Bombeta s'han desplegat diferents mesures per a estudiar i gestionar la presència de gasos volcànics. Entre elles figuren les xarxes de vigilància i mesurament de CO₂, la instal·lació de sistemes de ventilació forçada en determinats immobles i garatges, el segellament d'elements constructius i l'aplicació de revestiments específics. Estes actuacions es complementen amb els estudis i les intervencions tècniques orientades a conéixer el comportament del gas i reduir la seua acumulació en les zones afectades.