La delegada del Govern d'Espanya al Principat d'Astúries, Adriana Lastra, ha assenyalat este divendres en una compareixença davant els mitjans que l'impacte del nou model de finançament autonòmic “serà positiu” per a Astúries i també per a contribuir a blindar l'Estat de Benestar.
“Nuestra comunidad es, junto a Castilla y León, la más beneficiada por los criterios de población ajustada, que son los que tienen en cuenta no sólo el número de habitantes, sino también factores como el envejecimiento, el territorio, la dispersión o los mayores costes de prestación de servicios en zonas rurales”, ha dicho.
Adriana Lastra ha incidit que per al càlcul del nou sistema, la població ajustada d'Astúries és un 9,6% superior a la població real. “Això significa que per cada 100 asturians, el model reconeix necessitats equivalents a atendre quasi 110 persones, perquè l'esforç per a garantir serveis públics de qualitat en un territori amb la nostra orografia i dispersió és objectivament major”, ha explicat, afegint que també és la segona comunitat més beneficiada en aplicar la variable de dispersió.
La delegada del Govern ha apuntat que a Astúries el model proposat suposaria incrementar en uns 248 milions anuals els recursos que rebria amb el model vigent actualment. Uns recursos addicionals que serviran per a reforçar la sanitat pública, millorar l'educació, enfortir els serveis socials i garantir que ningú quede arrere. “En definitiva, més mitjans per a continuar protegint i modernitzant el nostre Estat de Benestar”, ha remarcat.
Lastra ha afirmat que esta reforma millora els recursos per a totes les comunitats, augmenta la solidaritat, millora els mecanismes d'anivellament horitzontal i vertical, i promou una major autonomia i corresponsabilitat fiscal.
A més, ha recordat que l'anterior model porta 13 anys caducat i que el nou es debatrà en el Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades totes les comunitats autònomes, i s'aprovarà en el Congrés dels Diputats, seu de la sobirania nacional.
Adriana Lastra sosté que el Govern d'Espanya “ha fet els deures” i “la seua bona faena en matèria econòmica” permet que hi haja més recursos que es puguen distribuir entre les comunitats autònomes, de tal forma que presenta “un model seriós, sòlid i pensat per a l'interés general” enfront d'un Partit Popular que no ha sigut capaç de plantejar una proposta de reforma ni d'articular un discurs coherent sobre finançament autonòmic.
“Este nou model beneficia al conjunt de les comunitats autònomes, millora l'equitat territorial i reconeix les necessitats específiques de regions com Astúries. Gràcies a ell, podrem avançar cap a un finançament més just, cap a una Espanya més cohesionada i cap a un Estat de Benestar més fort”, ha dit.
NOU MODEL
La delegada del Govern a Astúries ha comparegut amb motiu de la presentació del nou model realitzada este divendres per la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.
El nuevo modelo se estima que aportará en 2027, año en el que se espera que entrará en vigor, 20.975 millones más de los que obtendrían las comunidades si se mantuviera el modelo vigente. Los recursos totales que este modelo distribuirá en 2027 se estiman en 224.507 millones. En el último año liquidado, que corresponde a 2023, las comunidades autónomas recibieron 152.484 millones del sistema de financiación.
Montero ha explicat les bases d'este nou model de finançament, complint així la promesa del president del Govern, Pedro Sánchez, de plantejar un finançament més ampli i justa per a les CCAA reconeixent alhora les singularitats de cada territori.
Dicha proposta ha sigut remesa al conjunt de governs autonòmics perquè en prengueu coneixement, amb la finalitat que siga debatuda i analitzada dimecres que ve en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) extraordinari.
Bases i principis del nou model
El nou model de finançament autonòmic incorpora nous criteris de repartiment, millores metodològiques i se circumscriu a principis que per a l'Executiu són prioritaris:
· Se inclou una nova proposta de població ajustada que contempla noves variables que donen resposta al repte de la despoblació i incorpora una estratificació més precisa dels grups de població.
· Increment de la capacitat tributària, que eleva l'autonomia i la corresponsabilitat fiscal i reforça el principi de suficiència.
· Se àmplia, reforça i garanteix la solidaritat interterritorial a través d'un mecanisme d'anivellament horitzontal equitatiu, objectiu i transparent.
· La anivellament vertical també queda garantida amb una aportació addicional de l'Administració central que permetrà elevar la inversió en sanitat i educació pública i en polítiques socials.
· La major autonomia també es reflecteix en la possibilitat que les comunitats reben la recaptació de l'IVA generat per les pimes en els seus territoris.
· El model s'adapta a les noves realitats en incloure un fons per a fer front al desafiament del canvi climàtic
· Garantía de statu quo, pel qual cap CCAA rep menys que amb l'anterior model.
· Mecanismo complementari de finançament.
La millora del finançament en el cas d'Astúries s'explica perquè serà una de les més beneficiades pels nous criteris de població ajustada.
Nous criteris en la població ajustada
Junto a la major aportació de l'Estat al sistema, un dels elements fonamentals del nou model és el criteri de població ajustada. Este determina el nombre d'habitants de cada comunitat autònoma ponderant variables que influïxen en el cost dels serveis i les necessitats de finançament.
Así, el repartiment dels recursos autonòmics es defineix en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de les comunitats autònomes. Per exemple, la despesa sanitària serà major en una comunitat molt envellida, mentre que una altra comunitat tindrà majors necessitats en educació si té major proporció d'habitants en edat escolar.
Como ha recordat María Jesús Montero, el Govern va obrir el mes de febrer passat amb les comunitats un procés de negociació per a actualitzar els criteris que determinen la població ajustada. Finalment, no va ser possible aconseguir un consens i van ser les pròpies comunitats els qui van reclamar a l'Executiu que presentara una proposta, tal com ha ocorregut.
Després de la incorporació de les millores metodològiques, les grans variables que configuren la proposta millorada de població ajustada del Govern és la següent:
- Població padró. Una de les variables més rellevants. Suposa el 30% de la ponderació de la població ajustada.
- Població protegida equivalent. Pretender representar la despesa sanitària, partida pressupostària més àmplia en l'àmbit autonòmic. El seu pes és del 38%. Para el seu càlcul, es divideix en 20 grups d'edat, deixant arrere els set del model vigent. Això permet una major fiabilitat en la delimitació dels recursos necessaris per als diferents grups de població. És a dir, els costos sanitaris s'aproximen en funció de l'edat dels beneficiaris.
- Educació. Para determinar la despesa educativa es té en compte el nombre d'habitants entre 0 i 17 anys, la ponderació dels quals aconsegueix el 17%. I, a més, s'introduïxen una altra dos nous criteris, com són el nombre d'habitants entre 18 i 24 anys i el nombre d'alumnes universitaris que es traslladen a estudiar a altres comunitats. Això reconeix el cost que suposa que una comunitat aculla a estudiants d'altres regions en el seu sistema educatiu. Estes variables sumen una ponderació del 3,5%.
- Serveis socials. La base és la població major de 65 anys, que utilitza molt més els serveis vinculats a la sanitat o la dependència. La novetat és que es desglossa en dos trams, entre 65 i 79 anys i majors de 80 anys. La ponderació d'esta variable és del 7%. Una altra novetat és l'addició del nombre d'aturats sense prestació, amb un pes del 1,5%, com a representativa de la pobresa i l'exclusió social.
Junto a estos elements rellevants per a determinar la població ajustada, el model inclou uns altres que incideixen en el cost dels serveis públics. I que ajudaran especialment a les autonomies que afronten el repte de la despoblació.
· Superfície. Los quilòmetres quadrats de cada comunitat suposen un 1,6% de la ponderació.
· Dispersió. Tiene un pes del 0,5%. Se determina en funció de les entitats singulars de població habitades.
· Insularitat. Suposa un 0,5% en el càlcul.
· Costos fixos. Se tracta d'un nou criteri defensat per nombroses CCAA. Compta amb una ponderació del 0,4%, beneficia especialment a comunitats afectades per la despoblació i reconeix la dificultat existent en algunes comunitats per a aconseguir economies d'escala a causa de la seua escassa població.
El sistema de finançament sorgit d'este nou model beneficia a Astúries per esta proposta del criteri de població ajustada. Això respon al fet que la seua població ajustada és un 9,6% major que la població real. És a dir, per al model de finançament, Astúries té més de 96.200 habitants més dels que apareixen en el seu padró. A més, és la segona comunitat més beneficiada en aplicar la variable dispersió quan es calcula la població ajustada.
Increment de la capacitat tributària
La major part dels recursos de les comunitats autònomes procedeixen dels impostos cedits i la proposta presentada pel Govern contempla incrementar la capacitat tributària de totes les comunitats, la qual cosa es traduirà en més ingressos i autonomia. Actualment, la capacitat tributària de les comunitats es determina per la recaptació normativa dels següents impostos:
· El 50% de l'IRPF i l'IVA.
· El 58% dels impostos especials sobre el tabac, l'alcohol, la cervesa i Hidrocarburs.
· El 100% d'Impuestos com a Successions, Transmisiones Patrimoniales i Actes Jurídics Documentats, Especial sobre Determinados Medios de Transporte, tributs sobre el joc i l'Impost sobre l'Electricitat.
Este nou model de finançament planteja un increment d'eixa capacitat tributària, facilitant així que disposen de més ingressos i una major autonomia fiscal. En concret, els recursos augmentaran en quasi 16.000 milions en 2027.
La modificació més significativa és l'increment de la cessió per IRPF i IVA. Amb el nou model, per IRPF se cediria el 55% i per IVA el 56,5%. A més, s'inclouran dins dels recursos del sistema de finançament els impostos sobre el Patrimoni, sobre els depòsits bancaris, sobre activitats del joc i sobre el depòsit de residus en abocadors.
Anivellament horitzontal
Como ha assenyalat Montero, el model reforça i amplia la solidaritat interterritorial. Això es traduïx a garantir que totes les comunitats aconseguisquen un 75% de la mitjana de recursos per habitant ajustat determinada a partir de la seua capacitat tributària.
De esta manera, les comunitats amb finançament per habitant ajustat per davall de la mitjana rebran més recursos, mentre que les que estan per damunt de la mitjana aportaran per al bé comú del sistema. Això serveix per a, d'una banda, garantir la solidaritat interterritorial i, per un altre, reduir les distàncies en finançament per habitant.
Anivellament vertical
Este paràmetre és el que visibilitza de manera més evident el compromís del Govern i l'Estat amb les comunitats autònomes i l'Estat de Benestar. Amb una aportació de 19.000 milions, l'objectiu inicial és reduir en 2/3 la distància de cada CCAA respecte a la que té més recursos, que és la Comunitat de Madrid. Este càlcul permetrà que aquelles comunitats més allunyades reben més recursos enfront de les quals gaudeixen d'una millor posició.
Els recursos que l'Estat aporta inicialment a l'anivellament vertical procediran del 5% del rendiment de l'IRPF i d'una transferència addicional fins a aconseguir reduir en 2/3 la distància de totes les comunitats respecte a la que té majors recursos.
Resto d'elements
Tots els paràmetres anteriors suposen el 99% dels recursos autonòmics, que han quedat assignats després de determinar la capacitat tributària i establir els mecanismes d'anivellament horitzontal i vertical. El model contempla altres elements, però amb menor importància econòmica.
· Mecanisme IVA Pimes. Per a avançar en una major autonomia i corresponsabilitat fiscal, alhora que s'incentiva el desenvolupament econòmic, les CCAA podran rebre una part de la recaptació d'IVA generada per les pimes en el seu territori. Amb esta mesura, que haurà de ser sol·licitada per les autonomies, es reconeix l'esforç de les comunitats autònomes en l'impuls i suport a les petites i mitjanes empreses. La quantitat sorgeix de calcular la diferència que existeix en la comunitat entre el pes relatiu de l'IVA liquidat per les pimes d'eixe territori i l'índex de consum. Si l'IVA de les pimes supera l'índex de consum, la comunitat rebrà una transferència positiva per la diferència. En cas contrari, l'import serà negatiu.
Un aspecte rellevant és que els fons d'esta fase no són competitius, per la qual cosa un augment de recursos en un territori no implica llevar-los d'un altre.
· Fons climàtic. Davant els desafiaments de la crisi climàtica, es dotarà al sistema de finançament d'un fons climàtic d'uns 1.000 milions. 2/3 del mateix es repartiran entre les autonomies del litoral mediterrani, les més afectades per la seua exposició al calfament de la Mar Mediterrània i el seu efecte sobre el clima. El terç restant el rebran la resta de comunitats. El repartiment es realitzarà sota el criteri de població ajustada.
· Garantía de statu quo. Existirá un element de tancament per a garantir l'statu quo, per la qual cosa cap comunitat, a l'inici de l'aplicació del sistema, rebrà menys recursos dels que hauria obtingut amb el model anterior. Este mecanisme es finançarà amb aportacions de l'Administració central, que aportarà a aquest efecte uns 400 milions, que beneficiaran especialment a Cantàbria i Extremadura.
L'statu quo és l'últim element del model de finançament i que actua com a tancament. En qualsevol cas, la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda ha desgranat altres aspectes de la proposta relacionades amb la gestió tributària i amb el finançament de les competències no homogènies.
Mecanisme complementari de finançament
El model proposat establix que el finançament de les competències no homogènies puga procedir d'un major percentatge d'IVA cedit. Eixa cessió addicional es fixarà l'any base en funció de les quals tinga assignada cada comunitat autònoma.
Es tracta d'un mecanisme opcional. Per tant, si les comunitats el desitgen podran optar per rebre com fins ara el finançament de les competències no homogenis a través d'una transferència evolucionada per l'índex dels ingressos de l'Estat (ITE).
Como succeïx en el cas de l'IVA Pimes, novament es dóna a l'opció de triar, la qual cosa reforça l'autonomia de les comunitats i reflecteix la flexibilitat del nou model de finançament.