- La meitat dels fons s'han transferit per a gestió directa per la comunitat i l'altra meitat ha sigut executada pel Govern central
- El delegat del Govern, Denis Itxaso: “Els diners dels fons europeus està arribant, s'està transferint a les empreses i s'està materialitzant en projectes”
- Els fons europeus suposaran per al PIB basc anual entre 1,6% i 2,3% de creixement afegit en el període 2021-2026
- L'aposta pel cotxe elèctric deixa 235 milions d'euros en empreses basques per mitjà del PERTE, 20 milions per a la compra de vehicles i 16,7 milions per a la instal·lació d'infraestructures de recàrrega
- Des de juny de 2018 a desembre de 2022, el Govern ha executat quasi 900 milions d'euros en les obres de l'alta velocitat ferroviària
- 5.400 pimes s'han beneficiat del bo programa Kit Digital per a accelerar el seu procés de digitalització
- Les pensions s'han revaloritzat i ja suposen 308 euros més al mes que en 2018
El País Basc ha rebut ja 1.784 milions d'euros dels fons europeus del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dels quals pràcticament la meitat (el 50,1%, la qual cosa suposa 895 milions) s'han transferit per a gestió directa de la comunitat a través de la Conferència Sectorial, convenis i concessions directes. Els altres 889 milions d'euros (el 49,9%) s'han executat directament per l'Administració General de l'Estat (AGE) i han permés desenvolupar més de 6.480 projectes. El delegat del Govern al País Basc, Denis Itxaso, ha presentat estes dades durant una roda de premsa a Bilbao en la qual ha realitzat un repàs del desplegament dels fons europeus en la comunitat autònoma i en la qual també ha destacat el compromís del Govern amb la comunitat en diferents àmbits (pensions, salari mínim, afiliació a la Seguretat Social, abonaments de transports….). “En els últims mesos”, ha recalcat Itxaso, “s'ha accelerat el desplegament d'estos fons per part de l'AGE. Els diners està arribant i s'està transferint a les empreses”. Els fons europeus suposaran per al PIB basc anual entre 1,6% i 2,3% de creixement afegit en el període 2021-2026.
En concret, el País Basc ha rebut en la convocatòria del PERTE del Vehicle Elèctric i Connectat més de 235 milions d'euros per a quatre projectes tractors liderats per Mercedes, Fagor, Irizar i SAPA. “Estos projectes asseguraran la transformació del model productiu cap a l'electrificació de la mobilitat i el desenvolupament industrial i l'atracció d'inversions”, ha destacat Itxaso. L'aposta pel vehicle elèctric es completa amb l'aportació per part del Govern d'altres 20 milions per a la compra de cotxes i 16,7 milions per a la instal·lació d'infraestructures de recàrrega.
Altres 74 milions d'euros s'han destinat al desplegament de les energies renovables i l'autoconsum en els sectors productius i les llars, amb un gran acolliment que ha fet necessari ampliar els fons inicialment assignats.
D'altra banda, “la nostra comunitat està sent protagonista del procés de descarbonització industrial amb més de 15 projectes per al desenvolupament de la cadena de valor de l'hidrogen renovable i més de 18 milions d'euros de finançament”, ha apuntat el delegat del Govern. Itxaso ha destacat el projecte de SENER per a l'establiment d'una fàbrica d'electrolizadores amb l'objectiu de proveir al mercat espanyol amb una tecnologia competitiva i de fabricació local finançat amb 10 milions d'euros.
El teixit empresarial de País Basc destaca pels seus elevats nivells d'innovació, que es veuen secundats per universitats i parcs científics i tecnològics. En este àmbit, ja s'han invertit més de 44 milions d'euros per a, entre altres, programes tecnològics com l'aeronàutic i el d'automoció sostenible, ajudes a la recerca i missions de R+D. En total hi ha 69 entitats del País Basc participants en projectes d'innovació empresarial.
Dinamisme de les pimes basques
En l'actualitat ja hi ha més de 6.750 pimes beneficiàries dels programes de suport específic a esta mena d'entitats. Concretament, més de 5.400 pimes ja han obtingut el bo per a la seua digitalització del programa KIT digital (amb una aportació total de 35 milions d'euros) i més de 1.300 han aconseguit garanties financeres per prop de 100 milions d'euros per a abordar projectes d'inversió i modernització.
L'aposta per la innovació del País Basc es veu reflectida també en el sector sanitari. En el marc del PERTE de Salut d'Avantguarda i la Medicina Personalitzada, diferents organitzacions del País Basc han rebut prop de 10 milions d'euros entre els quals cal destacar els 4,5 milions d'euros dels Plans Complementaris de R+D per a finançar els projectes Akribea i Brem per a la implementació de la medicina personalitzada i en el qual participen diverses empreses i centres de recerca com el CIC Biogune, la Universitat de Mondragón o el Biobanco basc. En l'àmbit de les teràpies avançades s'ha finançat el projecte CAR-NK "off the shelf": noves millores i perspectives d'immunoteràpia contra càncers hematològics en recaiguda o refractaris finançat amb 1M€. D'altra banda, els principals hospitals bascos han rebut més de 25 milions d'euros per a equipaments sanitaris d'alta tecnologia.
Referent a la ciència i la tecnologia, l'aposta del Govern d'Espanya per l'avantguarda i les noves tecnologies al País Basc es veu reflectit en el suport a l'ESS Bilbao, un centre estratègic de referència internacional en Tecnologies Neutrónicas que aporta coneixement i valor afegit a través de la contribució en espècie al projecte de la Font Europea per Espal·lació (ESS). Ja s'han invertit 3,3 milions d'euros dels 16M€ que es destinaran entre 2022 i 2025, per a la construcció de l'instrument denominat 'Miracles' -que formarà part de la Font Europea de Neutrons per Espal·lació (ESS)- i amb el qual es podran realitzar assajos per a fer ciència de polímers, energia, nous materials i salut. Miracles ajudarà en el desenvolupament de nous medicaments per al tractament de malalties com el càncer, el Parkinson o l'Alzheimer.
Enfortiment de la Formació Professional.
També destaca l'aposta per l'impuls de la Formació Professional on està previst la creació de més de 9.000 noves places. A més, ja hi ha 97 entitats del País Basc que participen amb 3,8 milions d'euros en projectes finançats en la convocatòria de 2021 que pretén impulsar la col·laboració entre els centres de FP/FP i les empreses per a abordar temàtiques dirigides a la doble transformació climàtica i digital. Destaquen els projectes sobre la incorporació de l'hidrogen en les cadenes de producció i la mobilitat dels Centres Integrats de Formació Professional de la Construcció i Mendizabala a Vitòria-Gasteiz.
Addicionalment, s'han finançat inversions per a la implementació de sistemes digitals interactius a les aules, per al desenvolupament de competències digitals, per a missions de R+D en Intel·ligència Artificial (amb 7 empreses seleccionades: Iberdrola, Basque Center for Applied Mathematics, Fundació Tecnalia, Fundació Centre de Tecnologies d'Interacció Visual i Comunicació Vicomtech, Bàrbara IoT, Ariadna Instruments i Acexible Impacte) i per a la millora de la connectivitat a través de l'extensió de la banda ampla en 551 municipis bascos. També s'han concedit ajudes a projectes innovadors en el desplegament de tecnologies 5G i 6G avançat, entre els participants de les quals està la Universitat del País Basc.
Els fons europeus han dedicat quasi altres 30 milions d'euros a la construcció d'habitatge protegit a Vitòria i Sant Sebastià.
Infraestructures
Al marge de les inversions dels fons europeus, el compromís del Govern espanyol amb Euskadi es traduïx en la seua aposta per les infraestructures de la comunitat. Una dels avantatges del País Basc”, ha assenyalat Itxaso, “és la seua localització estratègica, tal com es reflecteix en els fluxos que registren els seus corredors de transport cap a Europa i la resta de la península. Esta localització estratègica, unida a la intensa mobilitat interna en la comunitat, fa que siga fonamental millorar la seua connectivitat”. Des de juny de 2018 a desembre de 2022, el Govern central ha executat quasi 900 milions d'euros en la construcció de la línia d'alta velocitat ferroviària. Tots els trams del ramal Bilbao-Vitòria avancen a bon ritme i ja s'han licitat i adjudicat altres projectes, com l'estació d'alta velocitat d'Irun (65 milions d'euros), el tercer fil entre Astigarraga i Irun (53 milions d'euros i ja està en obres) o la redacció del projecte de construcció entre Vitòria i Burgos (21 milions d'euros).
En l'aspecte de les infraestructures també destaquen els 28,5 milions d'euros per a la construcció de la plataforma intermodal i logística de Vitòria-Gasteiz i la seua connexió en ample estàndard al corredor atlàntic.
Cohesió social
D'altra banda, al llarg d'esta legislatura el Govern d'Espanya ha centrat les seues polítiques en la cohesió social per mitjà de diferents mesures que s'han centrat en les persones i la protecció de la classe mitjana i treballadora per a afrontar les situacions complexes que s'han hagut d'afrontar en els últims anys.
Així, s'ha avançat en el compromís per dignificar les pensions en garantir per Llei el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes. En el cas d'Euskadi, la pensió mitjana de jubilació queda en 1.676,68 euros al mes, la qual cosa suposa 308 euros més que en 2018. L'Ingrés Mínim Vital ha aconseguit 23.346 llars basques, en els quals viuen 48.171 persones. Altres mesures de caràcter social són el bo elèctric, amb 55.581 perceptors i l'abonament de gratuït de transport (103.488 abonaments expedits).
Per a analitzar la situació de l'ocupació, Itxaso s'ha referit a diferents indicadors, com l'afiliació a la Seguretat Social. Les dades reflecteixen un important creixement positiu en els últims cinc anys amb 49.302 ocupats més fins a fregar el milió el mes de febrer passat (988.149 ocupats afiliats). En relació amb els contractes indefinits, en el període de 2019 a gener de 2023, l'augment del número d'este tipus de contractes en la comunitat autònoma ha sigut del 138%. I pensant en la qualitat d'ocupació dels treballadors el Govern central ha elevat fins als 1.080 euros mensuals el Salari Mínim Interprofessional per a l'any 2023, per la qual cosa s'ha incrementat un 47% en els últims 5 anys. Esta quantia retributiva mínima beneficia a 50.600 treballadors a Euskadi.